Quan parlem dels conflictes al Pròxim Orient és imprescindible fer al·lusió als membres de les dues grans branques de l'islam: els sunnites i els xiïtes. La tensió entre ells no és, ni de bon tros, nova. Amb unes arrels que es remunten als inicis d'aquesta religió, els enfrontaments actuals poden resultar difícils d'entendre als ulls d'un ciutadà d'Occident.
Per aquest motiu, un dels grans especialistes pel que fa a aquest territori, Gabriel Ben Tasgal, ha aclarit al mitjà argentí Infobae algunes qüestions sobre aquests conflictes superficialment confessionals, però que també amaguen motivacions polítiques.
L'origen, l’any 680
"La disputa entre xiïtes i sunnites existeix des de l'any 680", comença l'expert, que pren com a referència l'Iran per continuar el seu discurs. "Els xiïtes, que són el 15% de l'islam, han pres molta força a la regió i han aconseguit una mitja lluna xiïta composta per l'Iran-Iraq-Síria- El Líban. A això cal sumar-li una illa xiïta a Iemen amb els houthis [un grup insurgent que opera en aquest país de la península d'Aràbia]".
Sabem perfectament que les disputes d'aquest tipus en ple segle XXI poden esdevenir especialment perilloses: "tenen possibilitat d'armar-se nuclearment", continua Ben, "i tot això crea una amenaça als sunnites que es veuen superats per la capacitat bèl·lica de l'Iran".
I enmig d'aquest tens panorama, ens trobem amb Israel que busca consolidar-se com a estat de forma definitiva i, per tal d'aconseguir-ho, pacta amb tots els països àrabs possibles per assegurar-se bones relacions, per exemple, l'Aràbia Saudita, màxim defensor del sunnisme. Aquest fet crea un escenari basat en les forces i contra-forces que en moltes ocasions ignora la realitat social del territori i només es mou pels interessos dels governants.
Mapa sobre la influència sunnita (vermell) i xiïta (blau) al Pròxim Orient / France 24
Una situació límit
L'expert posa un exemple per entendre aquesta darrera qüestió: "A Bahrain el 90% és xiïta, però el govern és sunnita, imposat per Aràbia Saudita". Fem una pausa per lligar conceptes: Bahrain és un petit estat insular situat al Golf Pèrsic. Com hem dit, la majoria de la població és xiïta, però a Israel li convé donar suport a un govern sunnita per així satisfer l'Aràbia Saudita, que iniciaria un conflicte amb Bahrain en cas contrari. Alhora, Bahrain necessita ser aliat d'Israel i beneficiar-se de la seva protecció perquè, en cas contrari, l'Iran- defensor del xiisme - també el podria atacar.
Amb tot això, Gabriel Ben Tasgal planteja una pregunta: "Es va signar un acord de pau amb Israel, però entre qui és el pacte?, és amb el govern o és amb el poble...?".
Pobresa i desigualtat
Un altre important element és la pobresa, la qual porta la indignació: "L'Orient Pròxim va ser creat amb fronteres artificials, van ficar gent endins i els van dir: “A partir d'ara són iraquians”. Aquest és un problema que s'arrossega des de 1920. A més, hi ha estats fracassats, perquè si hi ha classe mitjana, els estats són estables. I només hi ha classe mitjana amb revolució industrial. Però si no n'hi ha, hi ha governants molt rics i gent molt pobra". "A aquests problemes interns cal sumar-li el fet que es tracta de població molt religiosa, tot això crea inestabilitat perquè la gent es pregunta què és més rellevant, allò que digui el president o el que diu l'imam del meu barri?".
Què passa al Pròxim Orient?
La pregunta inicial sembla senzilla: Per què hi ha tants enfrontaments entre xiïtes i sunnites? Doncs bé, bàsicament es tracta de dues branques que es barallen pel poder en un escenari completament inestable. El fanatisme religiós pot moure a una població desesperada per la pobresa i indignada amb la classe política. Al mateix temps, alguns governs no representen la voluntat religiosa de la majoria dels habitants del seu mateix país, la qual cosa provoca encara més desafecció en un territori on el nacionalisme va ser imposat i, a conseqüència d'això, pot ser esborrat fàcilment.
El resultat? Atemptats i víctimes mortals: El passat 8 d'octubre almenys cent persones van morir i 143 més van resultar ferides avui en un atemptat de l'Estat Islàmic-K [sunnita] contra una mesquita xiïta durant les pregàries típiques dels divendres a la província de Kunduz, al nord de l'Afganistan.
Perquè, no ho oblidem, els civils sempre s'emportaran la pitjor part dels conflictes armats.
Imatge principal: Detall d'un forat de bala en la finestra d'un edifici, aquest divendres, un dia després de la jornada de disturbis viscuda a Beirut, Líban / EFE