El 6 de febrer del 2014, quan tot just despuntava el dia, quinze persones van morir ofegades a la platja de Tarajal de Ceuta. Les víctimes eren subsaharians que intentaven creuar, per via marítima, la frontera entre el Marroc i Espanya.

Des del primer moment que es va tenir coneixement dels fets, l’actuació de la Guàrdia Civil -el cos encarregat del control de la frontera-, va quedar sota sospita, perquè quinze persones van morir precisament en el moment que aquest cos policial intentava impedir l’entrada en territori espanyol d’una allau d’immigrants subsaharians.

De fet, es va obrir una causa judicial sobre la qüestió, que aquesta mateixa setmana ha estat reoberta després que el passat octubre el Jutjat d'Instrucció número 6 de Ceuta va arxivar la causa contra setze agents de la Guàrdia Civil acusats d'homicidis imprudents i lesions.

Ara, el documental ‘Tarajal’, emès aquest dissabte a la nit al 33, aporta un seguit de testimonis que abonen la teoria que va ser l’actuació de la Guàrdia Civil la que va provocar la mort d’aquelles quinze persones.

Realitzat i dirigit per Xavier Artigas, Xapo Ortega i Marc Serra -els dos primers, responsables de ‘Ciutat morta’-, el documental planteja com va ser la intervenció de la Guàrdia Civil a partir dels testimonis de diversos supervivents, testimonis presencials, activistes pro-drets humans, periodistes, representants policials i declaracions en mitjans de comunicació de càrrecs de la Guàrdia Civil i del seu responsable últim, l’aleshores ministre de l’Interior, Jorge Fernández.

Bales de goma

De fet, el paper de Jorge Fernández és qüestionat a partir de les pròpies variacions que des de la Guàrdia Civil i des del ministeri d’Interior es fan de la versió oficial, amb una incidència específica en l’ús d’escopetes de bales de goma, un armament per al qual, segons sostenen diversos especialistes en el tema com Gonzalo Bové, advocat de l’observatori DESC, “no existeix protocol per al seu ús en l’aigua”.

Doncs bé, segons explica ‘Tarajal’, la versió oficial va mutar en diversos aspectes, començant per la negació d’haver utilitzat aquest armament antiavalots, que posteriorment va ser rectificada i el mateix Jorge Fernández va haver d’assumir que s’havia utilitzat aquest tipus d’armament.

A través de testimonis d’immigrants supervivents, s’assegura que la Guàrdia Civil “disparava apuntant”, és a dir, no s’hauria tractat de salves d’avís i contenció, sinó que al contrari, els agents haurien apuntat expressament cap a les persones que en aquell moment es trobaven a l’aigua i amb el visionat de diverses imatges s’intenta demostrar aquest extrem.

També es posen sobre la taula totes les llacunes de l’operació, com el fet que no es va avisar ni la Creu Roja ni Salvament Marítim, entitats que sí havien estat alertades en altres situacions similars, i fins i tot es planteja si aquest fet no va ser deliberat, és a dir, que s’apunta que “la Guàrdia Civil no hauria disparat bales de goma en presència de la Creu Roja”.

En realitat, l’ús de material antiavalots, defensat com a “correcte” per la jutgessa que va arxivar el cas, “impecable” per part d’Arsenio Fernández de Mesa -aleshores Director General de la Guàrdia Civil- i com a respectuós amb “els principis de congruència, oportunitat i proporcionalitat” segons Jorge Fernández, és la peça angular del treball, que intenta explicar la mort per ofegament de quinze persones a causa precisament de les boles de goma.

Nacionalisme espanyol

A més, ‘Tarajal’ no oblida altres elements a tenir en compte en la causa, com l’ús del nacionalisme espanyol per exonerar l’actuació de la Guàrdia Civil, atribuint a aquest cos policial una sèrie de virtuts pàtries, entre elles com a garant de la llibertat dels espanyols, motius que van portar Jorge Fernández a llançar acusacions en seu parlamentària de “difamació” als diputats crítics amb l’actuació de la Guàrdia Civil.

De fet, els crits de ‘Viva la Guàrdia Civil, Viva Espanya, Viva el rey’ se senten al documental com a resum de les raons que justificarien l’actuació del cos policial per part de la cúpula policial i que deixen en entredit l’actuació de Jorge Fernández.