L'exdiputat d'Esquerra, Joan Tardà, ha carregat contra la diputada de Junts per Catalunya Laura Borràs. En una entrevista a Aquí, amb Josep Cuní de la Ser Catalunya, Tardà ha assegurat categòricament: "Si hagués estat diputada d'ERC, afirmo rotundament que al cap de 15 o 30 minuts, hauria dimitit o hagués estat suspesa d'afiliació del partit perquè la corrupció és l'enemic número 1 del nostre sistema democràtic, és un mal dolent. I en segon lloc, la normalització de la corrupció ens fa indefensos davant el deteriorament de la democràcia".
🤔 Hauria de votar @Esquerra_ERC a favor del suplicatori de @LauraBorras?
— Aquí, amb Josep Cuní (@AquiCuni) June 16, 2020
📢 @JoanTarda: "Si hagués estat diputada d'ERC, afirmo rotundament que al cap de 15-30 minuts, hauria dimitit o hagués estat suspesa d'afiliació del partit" pic.twitter.com/ucqgTaiU7P
Cal recordar que a Borràs se l'acusa per prevaricació, malversació, frau i falsedat documental per suposats contractes irregulars durant la seva etapa al capdavant de l'Institució de les Lletres Catalanes (ILC). Unes acusacions per les quals els Mossos d'Esquadra van investigar-la, però no van trobar cap indici d'irregularitat. No obstant això, la Guàrdia Civil va impulsar una segona investigació que la fiscalia va inflar per perseguir-la. És a partir d'aquests informes que el Tribunal Suprem li imputa quatre delictes greus. Més tard, Borràs va decidir comparèixer voluntàriament davant la comissió de l'estatut del diputat del Congrés, que elaborarà un dictamen sobre si és convenient acceptar o no el suplicatori del Tribunal Suprem.
En aquest context, Tardà ha acabat matisant les seves paraules malgrat que es manté en la línia d'expulsar-la del partit: "Cal ser inflexibles i taxatius encara que a vegades pugui semblar injust. Que una persona que tan sols és objecte d'una instrucció judicial vegi que se la suspèn de militància o deixa el càrrec pot semblar massa contundent, potser sí, però no hagués calgut ser tan contundents si no s'hagués permès arribar al femer on s'ha arribat". Tardà, però, no concreta a quins fems es refereix. I conclou que fins la crisi del 15-M era "normal parlar entre persones que anaven de cultes sobre si no roba un, roba l'altre". I afegeix que va ser a partir d'aleshores que "la societat es va adonar que calia canviar de paradigma i que el poder polític s'havia de mirar des d'una altra òptica".