L'exlíder d'ERC a Madrid Joan Tardà ha assegurat que si la candidata de JxCat, Laura Borràs, hagués estat militant d'ERC, n'hauria estat "suspesa i forçada a dimitir" de les responsabilitats com a electa, en ser investigada pel Suprem. Així s'ha expressat en el llibre que acaba de publicar En defensa pròpia (Pòrtic, 2021), on proposa un "front ampli per a la reconstrucció de Catalunya" amb partits progressistes, independentistes i sobiranistes per a després del 14-F.
El dirigent republicà defensa que el proper Govern afegeixi els comuns i la CUP "per superar l'equació esgotada" d'ERC i JxCat. N'exclou el PSC. Tardà considera errònia que l'equació governamental d'ERC amb JxCat sigui la més adient: "Aquest escenari ens condemnaria a un empantanament del 'procés', polaritzaria encara més la societat i dificultaria la imperiosa necessitat d’assolir uns pactes nacionals de nova factura que permetin jerarquitzar les prioritats de reconstrucció del país".
És per això que l'exportaveu d'ERC al Congrés defensa el que anomena un "Front Ampli per a la Reconstrucció de Catalunya", que cridi la ciutadania i el conjunt de les forces polítiques progressistes independentistes i sobiranistes a articular-s'hi "l'endemà de les eleccions", atenent a l'execució dels deures immediats provocats per la pandèmia. Tardà proposa que aquest espai tingui com a pilars fonamentals la reconstrucció econòmica, l'amnistia i el referèndum.
El també exregidor de Cornellà aposta perquè el nou executiu el formin, de nou, ERC i JxCat, però ara amb la incorporació d'En Comú Podem i la CUP: "Una suma imprescindible atenent a l'esgotament palès de la fórmula dual JxCat-ERC, producte d'una etapa ja superada", argumenta. Tardà opina que a comuns i cupaires "els resultaria inviable despatxar amb un no automàtic i categòric un possible acord parlamentari o de govern amb una Esquerra guanyadora de les eleccions".
A més, subratlla que ERC no compta a integrar-hi el PSC. Tot i això, apunta que la societat catalana "no entendrà" que el socialisme "es planti radicalment davant una ERC guanyadora que prioritzi un gran pacte nacional per fer efectiu un programa de polítiques socials i econòmiques de reconstrucció post-pandèmia".
Les crítiques a JxCat
Per altra banda, Tardà acusa el president a l'exili, Carles Puigdemont, d'incomplir un "acord de cavallers" amb Junqueras: "S'havia donat la paraula que els dos líders s'abstindrien de publicar cap llibre blasmant l'altre. Un no ho ha complert". En aquesta línia, l'exlíder d'ERC a Madrid afegeix que el president de JxCat "no s'ha estat d'atiar el foc contra Junqueras". "Genera tristesa, no ha tingut prou maduresa ni capteniment. S'ha deixat endur per les baixes passions", afegeix.
Tardà també critica l'acord de PSC i Junts a la Diputació de Barcelona i assenyala directament a Puigdemont, per "prioritzar els interessos del seu partit per damunt dels del país i deixar-se endur per l'aversió als republicans". "Waterloo ho va beneir sense parpellejar mentre, en paral·lel, continuaven amb la cantarella del 'No surrender'. Si no guanyen, dinamitaran l'entesa i faran l’impossible per no investir el candidat republicà. Són així", conclou al llibre.
L'exportaveu d'ERC a Madrid també diu que la "confrontació intel·ligent" que pregona JxCat és "nítidament caïnita", i que sols serveix per "generar desànim i perdre capacitat d’atracció envers la ciutadania no independentista". "Una croada contra el nostre posicionament, altrament improductiva i contraproduent", apunta.
Tardà també acusa el vicepresident primer del Parlament, Josep Costa, d'"intromissió" i de "fer saltar pels aires" una entesa "unànime" a Lledoners perquè tots els presos independentistes que eren diputats deleguessin el seu vot: "[Costa] va irrompre al centre penitenciari per comunicar als presos que la direcció de JxCat no validava l’acord assolit per unanimitat de tots cinc després d’un intens debat".
Finalment, Tardà també carrega contra el conseller de Polítiques Digitals, Jordi Puigneró, per "cridar a la revolta des de la segona residència mentre s'està de vacances". "Només contribueix a frivolitzar i ridiculitzar la causa que es pretén defensar", remata al llibre.