Si la primera part del congrés d'Esquerra Republicana va ser un plebiscit sobre Oriol Junqueras, que va guanyar ell en imposar-se a aquells que volien rellevar-lo al capdavant de la formació, la segona va pel mateix camí. Les esmenes presentades per les seves candidatures rivals (la "rovirista" Nova Esquerra Nacional i Foc Nou) van en la línia de modificar els estatuts per separar els càrrecs orgànics i els institucionals i que el president i la secretària general del partit no puguin tenir altres responsabilitats; en altres paraules, evitar que Junqueras (quan sigui amnistiat i caigui la seva inhabilitació) pugui ser candidat a la presidència de la Generalitat per part d'ERC i que Elisenda Alamany no pugui ser alhora regidora a l'Ajuntament de Barcelona, encara amb la incògnita de si el partit entrarà al govern municipal de Jaume Collboni.
Ara, però, a l'altre costat de la balança si troba Joan Tardà, al capdavant del grup (que vol convertir-se en corrent intern) Àgora Republicana. El president de la Comissió de la Veritat que investiga l'Estructura B d'ERC i l'afer dels cartells denigrants contra els germans Maragall que van sortir de dins del propi partit, i també el conseller nacional més votat per la militància ha plantejat una esmena a la ponència estatutària que va en la direcció contraria. Segons han explicat en un comunicat, presentaran una esmena per fer que la figura de la presidència del partit passi automàticament a convertir-se en candidat a la presidència de la Generalitat. És a dir, que, ara per ara, Junqueras sigui el candidat d'ERC a les eleccions al Parlament de Catalunya, una posició que només ha ocupat en una ocasió, el 2012, just després de prendre el control del partit i quan Esquerra va passar de tenir 10 a 21 diputats a la cambra catalana. El 2017, en les eleccions del 155 també va ser el número 1 a les llistes però ell mateix va designar en una carta a Marta Rovira com a candidata efectiva a la presidència.
Defugir de coalicions electorals amb "l'independentisme nacionalista excloent"
Els de Tardà justifiquen aquesta esmena per a "consolidar el lideratge polític de l'organització" que té el president i també donant resposta "al clam ciutadà de lideratges clars". Per altra banda, però, també presenten esmenes per "limitar l'acumulació de càrrecs institucionals i orgànics", que van més en la línia dels que els crítics ja han registrat, "per permetre que els electes es puguin dedicar de ple a la seva feina institucional, alliberant-los de responsabilitats orgàniques del partit". Un dels objectius d'Àgora Republicana és tibar les posicions d'ERC cap a l'esquerra (recentment Tardà ha proposat confluències electorals amb partits com la CUP o els comuns) i recorden que cal defugir "qualsevol proposta de coalició electoral unitària fonamentada en un independentisme nacionalista excloent, interclassista i identitari" i apostar per estratègies que "permetin avançar en la construcció d’un bloc del republicanisme sobiranista d'esquerres, capaç d'assolir la República Catalana amb l'exercici efectiu del Dret a Decidir".