L'exportaveu d'ERC en el Congrés dels Diputats Joan Tardà ha recomanat aquest dissabte als seus companys de partit que quan intervinguin en la Cambra Baixa espanyola utilitzin la llengua que els resulti "més funcional", sigui el català o el castellà, i ha destacat que l'important és "conquerir la normalitat i que cadascun s'expressi en la llengua que li sembli millor". Així s'ha pronunciat Tardà en una entrevista al programa 'Parlament' d'RNE, en la qual ha destacat la rapidesa amb la qual s'ha arribat ara a un acord per a donar via lliure a l'ús del català, el gallec i basc en el Congrés, després de "gairebé 20 anys d'insubmissió lingüística" en la Cambra per part de la seva formació. Amb tot, la secretària general d'ERC, Marta Rovira, ha donat la directiva d'emprar només el català, "sense excepcions".
Dimecres passat, la Mesa del Congrés, amb el vot en contra del PP, va acordar permetre l'ús de llengües cooficials en el Ple des de dimarts que ve, fins i tot abans que s'aprovi, el dijous, la reforma del Reglament que oficialitzarà aquest dret lingüístic. Per tant, ja al ple de la setmana que ve, entre els dies 19 i 21 de setembre, es podrà parlar català, gallec i basc. Per fer-ho possible, la cambra contractarà traductors i habilitarà un sistema similar al que funciona des de fa anys al Senat. En aquest sentit, Tardà ha assenyalat que el temps els ha donat la raó en què, per a resoldre aquest assumpte, només feia falta "voluntat política" i ha recordat que el ja mort dirigent socialista Alfredo Pérez Rubalcaba li va arribar a dir que "mai" podrien utilitzar-se "pinganillos" en el Congrés.
Rovira, categòrica: "En català, sense excepcions"
A diferència de Tardà, la secretària general d'ERC, Marta Rovira, ha encarregat als diputats del partit al Congrés i al Senat que utilitzin només el català en tota l'activitat a les cambres espanyoles "sense excepcions". Tal com han explicat a l'ACN fonts d'Esquerra Republicana, així ho ha traslladat Rovira als electes a Madrid, durant el Consell Nacional del partit d'aquest dissabte. La número dos dels republicans hi ha intervingut per videoconferència des de Ginebra (Suïssa). Rovira ha insistit que diputats i senadors han d'emprar la llengua catalana sempre, ja sigui en sessions plenàries i en comissions, i "on sigui".
"Un greu error deixar de fer l'independentisme català també en castellà"
En resposta a la decisió de la directiva d'ERC, Joan Tardà ha tornat a pronunciar-se la tarda d'aquest dissabte i ha assegurat que "cal parlar al Congrés i Senat prioritàriament en català, però és un greu error deixar de fer també independentisme català en castellà". A més, l'exdiputat ha assenyalat en un missatge a les xarxes socials que el Consell Nacional d'ERC, l'òrgan director de la línia de partit, s'ha de pronunciar sobre la qüestió.
Si ha estat decisió aprovada executiva @Esquerra_ERC q a les Corts els càrrecs electes parlin no+ català, caldrà demanar q s’hi pronunciï el Consell Nacional. Cal parlar al Congrés/Senat prioritàriament català, xò greu error deixar d fer també independentisme català en castellà
— Joan Tardà i Coma (@JoanTarda) September 16, 2023
Una reivindicació antiga
L'exdiputat d'ERC a Madrid ha recordat que la primera vegada que li van llevar la paraula per parlar en català en l'hemicicle va ser en 2004. Ho va fer el llavors president de la Cambra, el socialista Manuel Marín, qui, després de diversos enfrontaments per aquest assumpte, va acabar proposant una fórmula per la qual es permetia als diputats parlar uns segons en una llengua cooficial sempre que després s'autotraduïssin. Tardà ha explicat que aquesta fórmula que, al seu judici hauria d'haver estat de transició, estava condemnada al fracàs i que, de fet, el PSOE va deixar que així fos i va acabar despenjant-se d'una reforma integral del Reglament del Congrés que es va abordar en 2007 i que va quedar en res.
L'exdiputat ha destacat que ara l'assumpte s'ha pogut resoldre amb molta rapidesa. "Si una cosa tan lògica, associat a la cultura i la modernitat com el foment i el respecte del plurilingüisme s'ha resolt en poques setmanes com és possible que hagi obligat a gairebé 20 anys d'insubmissió lingüística?", s'ha preguntat. En aquest context, Tardà s'ha lamentat que si aquest "criteri de llibertat i modernitat" s'hagués imposat en 2004, "ja existiria una generació d'espanyols que haurien arribat edat a l'edat adulta assumint amb tota normalitat l'existència de les diferents llengües de l'Estat espanyol".