L'exportaveu d'Esquerra al Congrés, Joan Tardà, ha recordat les paraules que va pronunciar abans de formar Govern amb el president Pere Aragonès al capdavant, per a justificar que s'ha complert la seva profecia. Ja va avisar que la governança entre Esquerra i Junts "seria un Vietnam diari" i avui, ha anat més enllà i ha responsabilitzat només a Junts: "Sí, és així perquè ja sabem de quin peu calcen, és lamentable".
Tardà, el rostre més crític i combatiu dels republicans, assegura que se n'alegra que "el president donés ahir el cop de puny damunt la taula perquè ja n'hi ha prou per part de Junts de posar el carro davant dels bous", en declaracions a TVE.
"Entre Espanya i la paret"
En aquesta creuada contra Junts, justifica que es retirin de la taula de diàleg per no acceptar portar membres del Govern actual d'aquesta manera: "Estem entre l'Espanya i la paret, la paret del nacionalisme català que si no se senten els propietaris i el fet que governin per primera vegada els fills de les minyones i els masovers, no ho acaben de pair". Més enllà del reconeixement de l'independentisme, Tardà posa de relleu el que ell entén com una lluita de classes dins el mateix nacionalisme català. No obstant, cal recordar que precisament la CUP, a les antípodes de Junts, també nega aquesta taula.
Tardà passa la pilota i demana noves propostes a aquells que rebutgen la taula de diàleg: "Els que ens diuen traïdors, rendits i botiflers haurien de plantejar una alternativa clara. Quina és a la d'un procés de diàleg i negociació, sortir al carrer a dir que estem disposats a construir la independència al marge del que tenim i com vivim?". Per això, ha posat un exemple: "L'altre dia em van parar al metro de Rocafort i em van dir que havíem de fer la independència ja. I jo vaig respondre, està disposat a perdre la feina i el patrimoni? Estic convençut que la ciutadania catalana acabarà premiant la societat civil que opta de manera desacomplexada per un escenari de diàleg i negociació". Ara bé, Tardà remarca que això "no vol dir quedar-se al sofà, han de seguir les mobilitzacions massives, pacífiques i democràtiques".
Sobre els mèrits d'ERC, Tardà atribueix el del "reconeixement de conflicte polític per part del govern espanyol" i recorda que Pedro Sánchez, des del faristol, li deia que "no existia sinó que ho definia com un problema competencial". Per això, la taula d'avui és una "victòria de l'independentisme entre dos governs amb el mateix ADN, el de representar la ciutadania i ser escollits per sufragi".
I després de la taula de diàleg, què? La crisi de Govern, amb poc més de cent dies, pot fer-se evident i més forta? Tardà ho descarta: "Els governs de coalició són complexos però a vegades, amb mala salut, pots arribar als 100 anys".
I no descarta tancar nous acords "a nivell parlamentari amb altres partits" com els comuns, amb qui ERC ja va aprovar els anteriors pressupostos, o amb la CUP, amb qui manté uns acords d'investidura. L'estratègia d'Esquerra assegura que no és nova: "Junqueras no s'ha inventat res, es tracta sempre de construir els escenaris més favorables. Haguéssim volgut un Govern de quatre potes, més estable que de dues, però no va ser possible només a nivell governamental".