Des d'Esquerra, el silenci va ser majoritari sobre les paraules de Gabriel Rufián assenyalant suposats vincles de l'entorn del president Carles Puigdemont amb el Kremlin de Vladímir Putin. Una teoria que defensa des de l'esclat de la guerra a Ucraïna certa premsa espanyola. Qui ha trencat aquesta mena d'omissió sobre el tema ha estat el seu predecessor al Congrés dels Diputats, Joan Tardà. L'exdiputat dels republicans a la cambra espanyola ha lloat Rufián i ha confrontat el seu perfil amb el d'Oriol Junqueras: "Rufián va reblar el clau. Com que en Junqueras no havia actuat amb suficient contundència, Rufián el que va dir és 'a nosaltres que no ens escorcollin, que no ens emprenyin i que ningú no vulgui contaminar-nos'", ha sentenciat en una entrevista a RTVE Catalunya.
Masovers i minyones
I més enllà de marcar diferències i discrepar de Junqueras des de dins del seu propi partit, Tardà ha tornat a servir-se del discurs de la masoveria per criticar Junts i agrair la rotunditat de Rufián: "Hi ha qui no accepta que ja governin els fills de les minyones o els masovers. Hi ha tradicions polítiques que no accepten que en aquests moments l'hegemonia de l'independentisme està transitant del nacionalisme que ha estat hegemònic en la construcció de l'autonomia". Precisament, en aquesta comparativa constant amb èpoques anteriors, la diputada de Junts, Míriam Nogueras, ja va respondre la setmana passada: "Tinc claríssim que Puigdemont no és un señorito, és un exiliat que va marxar per defensar els ideals de la república i el país. I si això va de señoritos i jornaleros, ahir, mentre els jornaleros insultaven les persones a l'exili, nosaltres els señoritos proposàvem una llei per acabar amb l'exclusió financera", en declaracions a Aquí Cuní de Ser Catalunya.
Tardà a Ponsatí: "Vagi passant, immoli's"
Tardà defensa la "voluntat del republicanisme de desmarcar-se del que no és responsable", en referència a les relacions amb el Kremlin i conclou: "Per poder guanyar, ens hem d'allunyar de segons quins comportaments que no tenen cap sentit". Però les crítiques de l'exdiputat republicà no han acabat aquí i també ha recorregut a una altra que ja ha repetit anteriorment: "A Junts no els cau la cara de vergonya d'acusar el republicanisme de botifler i traïdor, i, en canvi, tenir un pacte de ferro amb els socialistes a la Diputació i molts consells comarcals? Creuen que tenen la patent del patrimoni del nacionalisme". I posa damunt la taula noms i cognoms com el de l'eurodiputada Clara Ponsatí: "Ella deixa anar una bestiesa immensa dient que tal vegada la independència valia una mort i jo li dic: 'Vagi passant, comenci i immoli's'. Sempre hem dit que mai val una mort, singularitzar la mort és absurd". Tardà respon a Ponsatí, que, recordem, el que va declarar va ser que la independència de Catalunya és tan important com per valer la vida d'una persona, tot i que no es va mostrar, en cap cas, favorable a la violència.
Ara, el que realment fa perdre la son a Tardà és la taula de diàleg, per la qual aposta fermament: "Si realment els socialistes volen passar d'una democràcia que té molts dèficits a una socialdemocràcia, algú l'ha d'empènyer. Crec que el PSC era molt renovador i ara en aquests moments hauria de ser el capdavanter de reconstruir una negociació i no tenir por de convocar una taula de diàleg per parlar". I conclou: "Em neguiteja que el PSOE no s'atreveixi a convocar la taula de diàleg, el vertigen que senten pel sol fet de pagar penyora per fer la primera jugada". Però a la vegada assegura que "Esquerra aguantarà molt".