El mateix dia en què el sobiranisme es mobilitzava a Barcelona per acompanyar la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, a declarar davant del Tribunal Superior de Justícia pel procés sobiranista, a Madrid tenia lloc un acte en record dels 40 anys de retorn a Catalunya de l'expresident Josep Tarradellas, que ha servit als seus ponents per prendre'l com a símbol de les relacions amb Espanya. El missatge ha estat de crítica al govern de l'Estat, ja que mentre a la Transició s'hauria fet un esforç per reconèixer la identitat nacional del poble català, en l'actualitat no seria així.
"Va ser un govern més obert, dialogant i receptiu que l'actual", ha dit la consellera de Presidència, Neus Munté, en al·lusió que l'expresident Adolfo Suárez acceptés el retorn de la Generalitat com a institució d'autogovern. Munté ha afirmat que aleshores la Moncloa no va tancar-se al clam de les mobilitzacions populars i la unitat exhibida pels seus representants, com sí que ho estaria fent ara amb la judicialització del procés. "Solució mínima i vergonyant, no som un problema ni hem aspirat mai a ser-ho", ha denunciat 40 anys després. Ha assenyalat llavors la política com a instrument per dirimir els conflictes i ha llançat una advertència al poder central. "Ens vam governar i ens tornarem a governar", ha dit, reivindicant l'expresident com a "referent imprescindible" del dret a decidir, ara que l'executiu català enfila el full de ruta cap al referèndum.
Més subtil, tot i que també en la mateixa línia, s'ha pronunciat el constitucionalista Miguel Herrero i Rodríguez de Miñón. Aquest ha recordat Tarradellas com una persona "honorable, competent i honesta" i ha lloat la recuperació de la Generalitat, "institució gloriosa i secular del passat". Més tard ha carregat subtilment contra l'aparell de l'Estat, perquè aleshores hauria estat capaç de reconèixer "que es podia integrar la identitat nacional sense disminuir la seva". Per la seva banda, Catalunya hauria volgut no separar-se l'Estat, podent-hi mantenir la seva integritat.
Per la seva banda, l'historiador Joan B. Culla, l'abad del Monasteri de Poblet, Octavi Vila, i la directora de l'arxiu de Josep Tarradellas, Montserrat Catalán, han destacat del polític català la seva voluntat de "servei al país", i la forma com sempre hauria vist la importància d'adreçar-se directament al poder de Madrid, "de poder a poder", ha assenyalat Culla. "Ell creia que era imprescindible parlar amb l'expresident Suárez per fer front a una situació que cada cop es faria més difícil", ha exposat Catalán, del polític que va fer famosa la frase de "Catalans, ja sóc aquí".