La tercera reunió de la taula de diàleg ha finalitzat aquest dimecres amb acords marc en dues qüestions: la desjudicialització de la política amb les reformes legislatives necessàries per harmonitzar-se amb Europa i la protecció i l’impuls de l'ús del català. S'ha insistit i coincidit en la necessitat de posar fi a la judicialització de la política, però els documents signats no concreten com es durà a terme. El ministre de Presidència, Fèlix Bolaños, ha evitat entrar en detall sobre l’abast d'aquesta qüestió i ha insistit que del que es tracta és de “fer política amb majúscules, apostant pel diàleg i els acords”. Per contra la consellera de Presidència, Laura Vilagrà, ha destacat que les reformes legislatives, la reforma del Codi Penal, s’hauria de presentar abans d’acabar aquest any. La consellera ha insistit que les majories per emprendre les reformes legislatives, hi són.
🟡 Taula de diàleg sobre Catalunya | DIRECTE
Bolaños i Vilagrà han comparegut per separat en acabar la reunió de prop de dues hores que s’ha celebrat a la Moncloa. Una reunió on ambdues delegacions arribaven amb la feina pràcticament feta. El primer a avançar els acords ha estat el ministre de la Presidència que ha destacat que els acords adoptats preveuen "superar i posar fi a la judicialització de la política". Això, ha dit, s'ha de traduir en "fer política amb majúscules, apostant pel diàleg i els acords". En parlar de les reformes legislatives a dur a terme, Bolaños ha deixat clar que sempre s’han de fer "dins de l'ordenament democràtic vigent" i "en el marc de reforma establert". "Es renuncia a accions que treguin la política fora de les regles del joc democràtic", ha volgut puntualitzar el ministre.
Per contra, Vilagrà s'ha mostrat convençuda que hi ha majoria al Congrés per poder fer les "reformes legislatives" necessàries, d'aquí a desembre. Això implica per modificar el Codi Penal espanyol, amb la reforma del delicte de sedició. Aquesta via, al parer de Vilagrà, serviria per beneficiar la ciutadania amb causes judicials obertes vinculades al procés independentista.
La defensa del català
L’altre acord marc ha estat sobre la llengua, una qüestió inicialment fora de la taula de diàleg. Segons ha explicat la consellera Vilagrà, el govern espanyol es compromet a donar suport al marc legislatiu vigent, és a dir a les reformes aprovades en els darrers mesos arran de la sentència del 25% del castellà, a no imposar percentatges lingüístics i a “enterrar” la sistemàtica batalla judicial contra el model lingüístic català.
També en l’àmbit de la llengua, la taula de diàleg ha acordat la revisió del reglament del Senat per a garantir que els senadors puguin emprar el català a les intervencions, i impulsar que el català sigui "llengua d'ús" al Parlament Europeu. Aquests punts, ha incidit el ministre Bolaños, es poden extrapolar a l'euskera i el gallec si els governs amb aquestes llengües cooficials així ho demanen.