La pacificació de Catalunya va ser un dels primers objectius que va posar damunt la taula el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, tan bon punt va ser investit l'1 de juny del 2018, després de la moció de censura contra Mariano Rajoy. Cinc setmanes després d'arribar a la Moncloa, va citar-hi l'aleshores president de la Generalitat, Quim Torra. Al cap de sis mesos va ser el president espanyol qui es va plantar a Barcelona per celebrar la primera reunió amb el govern català. La trobada es va fer el 20 de desembre del 2018 al Palau de Pedralbes i el principal resultat va ser una declaració en què es reconeixia "l'existència d'un conflicte sobre el futur de Catalunya" o la necessitat d'un "diàleg efectiu" entre els dos governs. Amb aquella trobada començava a créixer l'embrió del que hauria de ser la taula de diàleg, però el procés de gestació no va ser gens fàcil.

Si la primera cita a la Moncloa va haver de servir per trencar el gel, la del Palau de Pedralbes va resultar bastant més complicada. No es van salvar ni les ponsèties grogues que hi havia damunt la taula i que van ser ràpidament retirades i substituïdes per ponsèties vermelles. D'entrada, els dos executius no es van posar d'acord en si era una reunió de presidents o una cimera dels dos governs, un enfocament que provocava convulsions a la Moncloa, que considera les cimeres com trobades entre iguals. El cas és que primer es van reunir Quim Torra i Pedro Sánchez, i després s'hi van afegir dos membres dels respectius gabinets, que havien mantingut una trobada en paral·lel. Al final es va aprovar la Declaració de Pedralbes, un document de poc més de dues pàgines, que establia els mecanismes que havien d'articular el diàleg —cap dels quals es va arribar a executar—, i deixava clar que tot s'havia de dur a terme en un marc de "seguretat jurídica". 

 

L'endemà de la reunió/cimera, el mateix Sánchez va tenir l'oportunitat de tastar l'estat d'ànim dels carrers de Barcelona. La reunió del Consell de Ministres a la Llotja de Mar va obligar a blindar la ciutat, amb un cordó de seguretat que va buidar el barri de la Ribera i el Born, la qual cosa no va impedir que es registressin incidents i que les protestes es poguessin escoltar dins l'edifici on estaven reunits els ministres. Havia passat poc més d'un any de la celebració del referèndum de l'1-O. Els membres del govern empresonats es preparaven per passar el segon Nadal al centre penitenciari; faltaven menys de dos mesos per al començament del judici al Suprem contra els líders del procés, i l'exili encara no havia aconseguit l'altaveu del Parlament Europeu.

Primera reunió

Malgrat els compromisos adquirits a Pedralbes entre ponsèties vermelles, no hi va haver cap nou moviment ni concreció durant mesos. En concret, fins que el novembre del 2019 es van celebrar noves eleccions generals. El PSOE va necessitar l'abstenció d'ERC per tirar endavant la investidura de Pedro Sánchez i aquesta formació va imposar com a condició la taula de diàleg. A aquestes altures, el judici al Suprem pel procés ja havia dictat sentència, amb penes de 13 anys i 9 anys de presó per als líders independentistes. L'acord per a la investidura de Sánchez es va tancar els primers dies de gener del 2020, abans de Reis. La reunió per "constituir la taula bilateral de diàleg, negociació i acord per a la resolució del conflicte polític", no es va celebrar fins al 26 de febrer del 2020.

Aquest cop la cita va ser a la Moncloa, amb presència de nou de Torra i Sánchez encapçalant les respectives delegacions, i va durar tres hores. Com a conclusió es va aprovar un comunicat conjunt d'una pàgina, on es recollien els acords concentrats en quatre punts: que la taula de diàleg es reuniria mensualment, que les trobades es farien alternativament a Madrid i Barcelona, que s'habilitaria una delegació per cada part, i que els presidents i vicepresidents hi participarien quan calgués ratificar acords. El darrer punt, de nou, insistia que qualsevol acord es formularia en el marc de la "seguretat jurídica".

 

L'acord, amb la seva promesa de reunions mensuals, va dormitar durant mesos a un calaix de la Moncloa. La pandèmia de la Covid va ajornar l'agenda política, però un cop superada la crisi sanitària, la situació continuava igual de bloquejada. I no només per desinterès del govern espanyol. El maig del 2021, Pere Aragonès va ser investit president de la Generalitat i la falta de coordinació entre les forces independentistes sobre l'estratègia de diàleg va disparar les friccions. Junts va proposar que els seus representants a la taula de diàleg fossin, entre d'altres, dos dels presos polítics, Jordi Sànchez i Jordi Turull, i ERC s'hi va negar. A partir d'aquell moment Junts es va autoexcloure de les converses i la taula va passar a ser exclusivament una aposta estratègica d'Esquerra.

El 22 de juny del 2021 el Consell de Ministres va aprovar indults parcials i revisables per als presos polítics, que van aconseguir sortir de la presó després de més de tres anys i vuit mesos engarjolats. Sánchez va presentar la iniciativa en un acte al Liceu de Barcelona i Oriol Junqueras va fer pública una carta en què es comprometia a prioritzar la via negociada a la unilateral.

Segona reunió

La segona reunió de la taula de diàleg es va celebrar al Palau de la Generalitat el 15 de setembre del 2021. Pedro Sánchez es va desplaçar també a Barcelona, i de nou l'estira-i-arronsa protocol·lari va tornar a estar present. Quan el president era ja al Palau, fonts de la Moncloa van assegurar que el motiu era una trobada amb Aragonès i que no tenia intenció de participar en la reunió de la taula de diàleg. Finalment, les dues delegacions es van reunir, i els presidents es van limitar a entrar un moment per fer-se la foto protocol·lària. No hi va haver resultats concrets en aquella reunió, on Sánchez es va presentar amb la seva Agenda del retrobament, i va deixar clar que el diàleg havia de continuar, però que s'havia de fer sense fixar terminis per als acords. Posteriorment, el no posar terminis es va traduir en què no hi hauria cap nova reunió fins que no hi hagués acords concrets. Amb tot, el Govern va assegurar que a principis del 2022 hi hauria una nova trobada. Però la cita no va arribar i l'abril d'aquell any es va saber que Aragonès hauria estat espiat per Pegasus, la qual cosa semblava enrarir encara més l'ambient.

El 15 de juliol del 2022, Sánchez i Aragonès es van reunir de nou a la Moncloa i van anunciar una tercera trobada de la taula de diàleg, amb la garantia que es tancaria amb acords concrets sobre desjudicialització.

Tercera reunió

Finalment, la taula es va tornar a reunir el 27 de juliol del 2022, era la tercera cita. I última, fins ara. Liderava la part catalana la consellera de Presidència, Laura Vilagrà, amb els consellers Roger Torrent i Joan Ignasi Elena, mentre que el ministre Félix Bolaños encapçalava la delegació espanyola. La reunió, que es va fer a Madrid, es va tancar de nou sense acords concrets sobre desjudicialització tot i que sí que hi va haver una nova declaració d'intencions amb el compromís d'impulsar les reformes legislatives necessàries. Aquest cop, a més, la taula va incorporar una novetat, un acord sobre l'impuls del català al Senat i al Parlament Europeu, un tema que en cap moment havia format part de l'agenda, però amb el qual s'intentava donar contingut a les reunions.

 

No hi ha hagut més trobades de la taula de diàleg, però quatre mesos després d'aquesta darrera reunió, el 10 de novembre del 2022, el president espanyol va anunciar que el Consell de Ministres derogaria el delicte de sedició i el substituiria pels desordres públics agreujats. El desllorigador, no obstant això, no van ser les negociacions a la taula de diàleg sinó la necessitat de Sánchez d'aprovar els pressupostos de l'Estat per al 2023, segons va explicar el portaveu dels republicans, Gabriel Rufián. Amb tot, un cop aprovada la reforma del Codi Penal, el Tribunal Suprem va mantenir la inhabilitació a Oriol Junqueras, Jordi Turull, Raül Romeva i Dolors Bassa, pel delicte de malversació.