El PP ho ha tornat a fer. Ha convocat una nova mobilització anticatalanista, aquest cop per protestar contra un possible pacte entre el PSOE i l’independentisme per una llei d’amnistia. És l’enèsima vegada que un reclam de la ciutadania catalana s’acaba traduint en milers de simpatitzants del PP als carrers agitant la bandera espanyola. I Alberto Núñez Feijóo ha comprovat també aquesta setmana com l’ànima més ultra dels populars —la de José María Aznar i Isabel Díaz Ayuso— pot empènyer el PP a haver de convocar una manifestació en menys de 24 hores per satisfer els sectors més extremistes de la dreta espanyola.
Ja ho va fer el PP l’any 2006, que de la mà de Mariano Rajoy —en aquell moment liderava el partit a l’oposició— va inaugurar una ruta per Espanya de meses petitòries en contra de l’Estatut. A aquella croada s’hi van sumar catalans populars com Jorge Fernández Díaz, Josep Piqué i Alicia Sánchez-Camacho; a més del català Jorge Moragas, que fou cap de gabinet del president del govern espanyol durant gairebé tota l’etapa que Mariano Rajoy va estar a la Moncloa. Els seus serveis prestats van acabar just després de la celebració del referèndum de l’1-O.
La primera parada que va fer Rajoy en aquella campanya contrària a l’Estatut va ser a Cadis, en honor a la ciutat on es va redactar la primera Constitució espanyola. Ves per on, aquella carta magna assegurava que la “nació espanyola” és “la reunió de tots els espanyols, d’ambdós hemisferis”, i a mesura que van passar els anys Espanya va acabar perdent tots els territoris del continent americà; precisament Rajoy ha estat el president espanyol que ha estat més a punt de perdre Catalunya de les seves mans.
Sigui com sigui, el llavors líder del PP va acabar presentant al Congrés dels Diputats quatre milions de signatures espanyolistes contra Catalunya, per demanar que la cambra baixa instés el govern espanyol a celebrar un referèndum contrari a l’Estatut a tot l’Estat. El seu successor a la capitania del partit, Pablo Casado, va intentar copiar-lo més de deu anys després, en aquest cas per la concessió d’indults als presos polítics. Segones parts mai foren bones: el partit va fer-s’hi enrere al cap de dues setmanes, quan només havien aconseguit reunir 300.000 firmes.
El ‘trifachito’ o la foto de Colón
Sí que va ser més exitosa —però lluny d’aconseguir cap triomf— la inoblidable manifestació del ‘trifachito’ a plaça Colón de Madrid. I tot simplement per voler introduir un relator a la taula de diàleg entre la Moncloa de Pedro Sánchez i la Generalitat de Quim Torra. Un mar de rojigualdas es va situar sota la bandera espanyola més gran del món: la que hi ha a la plaça madrilenya que homenatja l’home que va descobrir Amèrica.
És ben possible que a Pablo Casado, Albert Rivera i Santiago Abascal els sortís algun blau pels cops de colze que es van entomar per tal d’agafar el millor lloc a la foto conjunta que es van fer al capdavant d’aquella concentració. Per molt que la mobilització fos convocada només pel PP i per Ciutadans, la manifestació va ser protagonitzada pels tres partits que en aquell moment es repartien el pastís de la dreta espanyola. Els organitzadors van inflar la xifra d’assistents fins als 200.000, i la delegació del govern espanyol ho va rebaixar a 45.000.
No hi havia hagut cap acord de cap mena entre la Generalitat i la Moncloa, en termes de solucionar el conflicte polític; només s’havia manifestat la voluntat de dialogar. Però el PP va parlar “d’humiliació de l’Estat sense precedents” i de “concessions” als “xantatges” de l’independentisme per part del govern espanyol, a més de criticar la “deriva suïcida” de l’executiu llavors ja presidit per Pedro Sánchez.
Manifestació ultra a la Cibeles contra la reforma del Codi Penal
L’únic supervivent d’aquella manifestació a Colón ha estat Santiago Abascal. Bé, i també Pedro Sánchez. Amb el cap de Pablo Casado tallat per Isabel Díaz Ayuso, la corona del PP en mans de Feijóo, i Ciutadans ja en perill d’extinció, el passat mes de gener es va produir a Madrid una nova manifestació del mateix tipus, aquesta vegada per protestar contra la reforma del Codi Penal que havia de reformar els delictes de sedició i de malversació. Tornava a comptar amb el suport del PP, Vox i Ciutadans, i aquesta vegada es va celebrar a la plaça Cibeles de la capital espanyola.
31.000 assistents es van concentrar en una plaça carregada de banderes espanyoles, amb multitud de símbols franquistes. Aquell cop, però, Feijóo no va voler repetir l’error de Casado i no va assistir a la concentració. Va evitar així una nova fotografia del líder del PP al costat de Santiago Abascal. Sí que hi va assistir Inés Arrimadas, que feia escassos dies que havia decidit plegar com a líder de Ciutadans, admetent el seu fracàs al capdavant del partit taronja.
Aznar empeny Feijóo a rebel·lar-se contra l’amnistia
L’última croada (almenys fins ara) que farà el PP contra Catalunya tindrà lloc el pròxim 24 de setembre, a les portes del debat d’investidura d’Alberto Núñez Feijóo com a president del govern espanyol, amb motiu d’una possible amnistia als actors del Procés. Però l’incitador d’aquesta mobilització no ha estat Feijóo. El partit diu que l’actual líder del PP ja havia comunicat al seu entorn aquesta idea fa uns dies, però el cert és que el primer a atiar els carrers ha estat José María Aznar.
L’expresident del govern espanyol, coneixedor que les seves espatlles quedarien cobertes per la dreta mediàtica madrilenya, va demanar repetir un ‘basta ya’; aquest cop contra la possibilitat que Pedro Sánchez arribi a un acord amb Carles Puigdemont. La crida a la mobilització va animar els sectors més ultres de la dreta espanyola, i encara s’han sentit més legitimats a fer-ho amb la resposta del govern espanyol, que ha arribat a acusar Aznar de “colpista”. Ara Feijóo haurà de sortir als carrers a envalentir un espanyolisme que 48 hores més tard veurà com pateix el fracàs d’una grisa sessió d’investidura.
Per a més inri, Societat Civil Catalana ha organitzat una manifestació a Barcelona contra l’amnistia el 8 d’octubre, quan les ferides de Feijóo encara coguin. Qui assistirà a aquella manifestació? Isabel Díaz Ayuso, la presidenta de la Comunitat de Madrid, que té tot el suport de José María Aznar i que fa temps que espera el millor moment per fer el salt a la capitania del PP, convençuda que algun dia podrà arribar a la Moncloa de la mà de Miguel Ángel Rodríguez.
Ofensiva parlamentària contra l’amnistia
Tot plegat, i per molt que hagi quedat parcialment silenciat a causa d’aquesta mobilització, Feijóo va anunciar a principis de setmana una ofensiva parlamentària contra l’amnistia, obrint també la porta a la via judicial. Una estratègia amb voluntat també de dividir el PSOE: fer que desenes de socialistes hagin de dir la seva en parlaments autonòmics i municipals sobre l’amnistia. L’objectiu és aconseguir que els sectors més espanyolistes del partit de Pedro Sánchez xoquin amb el president del govern espanyol, com podria passar amb Emiliano García-Page, que ja s’ha manifestat en contra d’exculpar catalans relacionats amb el Procés.