Nou (petit) pas del recorregut de la llei d’amnistia al Tribunal Constitucional. Ara, de mer tràmit. El TC ha aprovat traslladar l’abstenció de Juan Carlos Campo a tots els procediments sobre l’amnistia, després que fa dues setmanes ho aprovés per unanimitat en el cas concret de la deliberació de la qüestió d’inconstitucionalitat presentada per la Sala Penal del Tribunal Suprem. En aquest cas, la decisió ha tingut tres vots particulars, els d’Enrique Arnaldo, José María Macías i Concepción Espejel. D’aquesta manera, l’exministre de Justícia queda apartat de tots els debats sobre els recursos de la norma de l’oblit penal: de les qüestions d’inconstitucionalitat dels tribunals, del recurs del PP i dels catorze recursos de les comunitats autònomes. És una petició que va fer ell mateix a principis de setembre adduint que era ministre de Justícia el 2021, quan el govern espanyol va indultar els presos polítics.
El ponent d’aquesta decisió ha sigut el president del TC, Cándido Conde-Pumpido, que s’ha limitat a “traslladar al ple la proposta del mateix Campo en els seus termes literals”, segons informen fonts del TC. Les mateixes veus apunten que l’objectiu del Constitucional és “agilitzar els tràmits” i “evitar que s’hagin de resoldre una a una les abstencions en plens successius”. “El procediment és el mateix que s’ha seguit en casos anteriors”, conclouen des del tribunal de garanties.
Juan Carlos Campo va ser ministre de Justícia entre el gener del 2020 i el juliol del 2021 i va signar els informes sobre els indults als presos polítics. Allà, esgrimia que, “a diferència de l’amnistia, clarament inconstitucional, que es reclama des d’alguns sectors independentistes, l’indult no fa desaparèixer el delicte”. Campo ja va abstenir-se sobre l’amnistia el passat mes de novembre, molt abans que la llei fos aprovada, en un recurs d’empara presentat per un particular sobre l’admissió de la proposició de llei al Congrés dels Diputats.
El PP i vuit governs autonòmics han reprovat Juan Carlos Campo, Cándido Conde-Pumpido i Laura Díez
De fet, Juan Carlos Campo és un dels tres magistrats que han recusat tant el PP com alguns governs autonòmics en els seus recursos d’inconstitucionalitat. A banda de l’exministre de Justícia, també assenyalen Cándido Conde-Pumpido (que va ser fiscal general de l’Estat amb José Luis Rodríguez Zapatero a la Moncloa) i Laura Díez (exdirectora general d’Assumptes Constitucionals i Coordinació Jurídica). Amb l’objectiu d’aconseguir una majoria conservadora al TC, han demanat que s’apartin el PP, la Comunitat de Madrid, la Junta d’Andalusia, la Xunta de Galícia, la Generalitat Valenciana, la Junta de Castella i Lleó, el govern de Cantàbria i govern de les Illes Balears. Tanmateix, aquesta maniobra té poques possibilitats de prosperar.
La Fiscalia i l’Advocacia de l’Estat recusen José María Macías
El ple d’aquest dimarts havia de ser, en un principi, el que debatés i aprovés l’admissió a tràmit del recurs d’inconstitucionalitat que va presentar el Partit Popular contra l’amnistia. Tanmateix, fonts del TC indiquen a ElNacional.cat que tenia errors formals i que va caldre demanar a Gènova que els esmenés. Per aquest motiu, el recurs del PP començarà el seu recorregut el mes d’octubre.
En aquest sentit, la Fiscalia General de l’Estat i l’Advocacia de l’Estat han recusat José María Macías, el ponent del recurs del PP, que ha criticat públicament la norma en més d’una ocasió. De moment, el Ministeri Fiscal vol que no participi en la deliberació i decisió sobre la qüestió d’inconstitucionalitat del Suprem perquè en la seva etapa com a vocal del Consell General del Poder Judicial “va participar directament, contribuint-hi i donant-los suport amb el seu vot favorable”, en dues actuacions institucionals en les quals el CGPJ “es va pronunciar de manera oficial i pública” sobre la norma de l’oblit penal amb una “crítica demolidora àmpliament basada en consideracions d’inconstitucionalitat”. Per Álvaro García Ortiz, els dos pronunciaments eren una “reiterada exteriorització d’un corrent de pensament radicalment contrària” a l’amnistia que comportaven una “extensa, raonada, reiterada, detallada i categòrica valoració de la llei”. En la mateixa línia, l’advocat de l’Estat considera que José María Macías va tenir un “extens coneixement del litigi quan era un càrrec públic” i va formar-se “opinió juntament amb la resta de vocals que aleshores conformaven l’òrgan de govern dels jutges en detriment de la deguda imparcialitat”.
El TC estudia si les comunitats autònomes estan legitimades per recórrer l’amnistia
Mentrestant, el Tribunal Constitucional continua analitzant si les comunitats autònomes estan legitimades per recórrer una llei de naturalesa penal. Els lletrats del Constitucional han d’elaborar un informe estudiant aquesta qüestió i Laura Díez, la ponent del recurs de les Corts d’Aragó (que va ser el primer a ser registrat), serà l’encarregada de presentar una proposta al ple, que l’haurà d’aprovar. Fonts del TC consultades per aquest mitjà indicaven fa uns dies que “no s’ha suspès res” i que “tot segueix el seu curs” i al·legaven que el que s’està fent és “analitzar un seguit de requisits” per admetre o no els recursos presentats, en un procés pel qual no hi ha un calendari establert i que té uns terminis “difícils de calcular”. La Llei Orgànica del Tribunal Constitucional reconeix als governs i als parlaments autonòmics a recórrer les lleis de l’Estat que “puguin afectar el seu propi àmbit d’autonomia” i això és el que està analitzant el TC.