El Tribunal Constitucional estudiarà els quinze recursos d’inconstitucionalitat que van presentar les comunitats autònomes contra la llei d’amnistia, tal com va avançar ElNacional.cat la setmana passada. El primer pas l’ha fet aquest dimarts admetent a tràmit el que van presentar les Corts d’Aragó, que va ser el primer a registrar-se: exerceix de capçalera i arrossegarà la resta de recursos. La ponent és la progressista Laura Díez i, després que els lletrats estudiessin la qüestió a fons, ha proposat al ple acceptar el recurs (és el primer tràmit) per passar a analitzar-lo. Ara, per unanimitat, el TC ho ha confirmat, segons ha pogut saber ElNacional.cat. Posteriorment, el Constitucional aplicarà jurisprudència i també acceptarà els recursos presentats per les onze comunitats autònomes presidides pel PP, per Castella-la Manxa (del socialista Emiliano García-Page) i per dos parlaments més on el PP i Vox tenen majoria absoluta. De moment, havia admès la qüestió d’inconstitucionalitat promoguda pel Tribunal Suprem i el recurs impulsat pel Partit Popular.
📝 Cascada de recursos al TC dels governs autonòmics del PP (i de Page) contra la llei d’amnistia
📝 Segona ofensiva de les autonomies del PP contra la llei d’amnistia al TC
Ens hem de remuntar al setembre, quan el Tribunal de Garanties va constituir una comissió de lletrats per estudiar si les comunitats podien recórrer una llei penal aprovada a les Corts Generals. Va ser una petició del president, Cándido Conde-Pumpido, davant l’excepcionalitat de la qüestió. E TC dubtava sobre l’admissió a tràmit dels recursos perquè no tenia clar que els governs i els parlaments autonòmics tinguin capacitat de recórrer la llei d’amnistia. Què diu la legislació? Per una banda, l’article 162 de la Constitució estipula que els “òrgans col·legiats executius de les comunitats autònomes i, si escau, les assemblees de les mateixes” estan “legitimats” per interposar un recurs d’inconstitucionalitat. Tanmateix, l’article 32 de la Llei Orgànica del Tribunal Constitucional ho acota i fixa que les autonomies poden recórrer les lleis de l’Estat que “puguin afectar el seu propi àmbit d’autonomia”. El TC havia de decidir si l’amnistia afecta l’àmbit d’autonomia de les comunitats i, per tant, les autonomies tenen capacitat per recórrer-la. Finalment, ha respost que sí.
Els quinze recursos de les comunitats contra l’amnistia
En total, són quinze recursos. En primer lloc, hi ha les onze comunitats governades pel PP en solitari: el govern de la Comunitat de Madrid, la Junta d’Andalusia, el govern de l’Aragó, el govern de la Regió de Múrcia, la Xunta de Galícia, la Generalitat Valenciana, la Junta de Castella i Lleó, el govern de La Rioja, la Junta d’Extremadura, el govern de Cantàbria i el govern de les Illes Balears. En segon lloc, el govern de Castella-la Manxa, presidit per Emiliano García-Page, un dels barons més crítics amb Pedro Sánchez. Finalment, tres parlaments autonòmics on el PP i Vox tenen majoria absoluta: les Corts d’Aragó, el Parlament de Cantàbria i l’Assemblea Regional de Múrcia.
Feijóo va demanar al TC que no “censurés” el “dret legítim” de les autonomies a recórrer l’amnistia
Fa dos mesos i mig, el PP va llençar un advertiment al TC. El líder dels populars, Alberto Núñez Feijóo, va sostenir que inadmetre els recursos d’inconstitucionalitat de les comunitats autònomes seria una “arbitrarietat extraordinària, només comparable amb la mateixa arbitrarietat de l’amnistia”. “Espero que no hi hagi censura a les comunitats perquè puguin exercir els seus drets legítims de representar l’Estat i els interessos dels ciutadans de la seva comunitat”, va afirmar. Feijóo va justificar que els presidents autonòmics “han de salvaguardar els interessos de l’Estat en el seu àmbit territorial” com a “representants ordinaris de l’Estat” (que és l’expressió que figura a tots els estatuts d’autonomia) i va apuntar que l’amnistia “atempta contra el dret a la igualtat dels ciutadans que viuen al conjunt de la comunitat i de l’Estat”.