El Ple del Tribunal Constitucional ha admès a tràmit el recurs d’inconstitucionalitat que va presentar el PSOE contra la reforma del Reglament del Senat que va impulsar i aprovar el PP per alentir la tramitació de la proposició de llei d’amnistia a la Cambra Alta.

Fins ara, la Mesa del Congrés era la competent per decidir sobre la tramitació d’urgència d’una iniciativa legislativa presentada a la Cambra Baixa i aquesta declaració aplicava tant al Congrés com al Senat. Així doncs, en casos de proposicions de llei tramitades d’urgència, el Senat tenia només 20 dies per pronunciar-s’hi. Amb la modificació impulsada pels populars, la Mesa de la Cambra Alta s’haurà de decidir si tramita o no d’urgència l’amnistia. L’òrgan de govern del Senat, amb majoria del PP, ho rebutjarà i això implicarà que la proposició de llei podrà quedar-se fins a dos mesos a la Cambra Alta.

Quan el PSOE va presentar el recurs, el portaveu socialista al Senat, Juan Espadas, va reclamar que el TC prengués una decisió “com més aviat millor” per tal que això no es produeixi, va criticar que la reforma del Reglament “vulnera les competències del Congrés”, i va reprovar el PP la “brotxa grossa” amb la qual havia entès que “la seva majoria absoluta el facultava per fer una cosa tan inconstitucional”. Els socialistes també alegen que la tramitació de la reforma hauria prescindit dels tràmits essencials previstos al Reglament, cosa que determinaria la invalidesa de la reforma en la seva integritat.

En el text de la seva reforma, el PP argumentava que l’article 90 de la Constitució parla dels projectes de llei (els que presenta el govern espanyol) i no de les proposicions de llei (les que són a iniciativa dels grups parlamentaris, com la llei d’amnistia) i apel·lava a una “literalitat” que és “fruit de la voluntat dels constituents”. Malgrat això, una sentència del TC del 2002 concloïa que l’article 90 de la Constitució és “aplicable” tant als projectes com a les proposicions de llei, ja que “l’evident semblança entre ambdues figures” posa en relleu “la identitat de raó per al seu règim jurídic”.

El TC també admet el recurs contra l'eliminació del requisit del català a la sanitat de les Balears

D'altra banda, el Ple del TC també ha admès a tràmit del recurs d'inconstitucionalitat que van presentar el PSOE i Sumar contra el decret del govern de les Illes Balears que elimina el requisit del català per treballar a la sanitat pública. El decret incorpora, entre altres mesures, “eliminar, amb caràcter general, l'exigència d'un determinat nivell de coneixement de català com a requisit per accedir a llocs de personal estatutari i laboral al Servei de Salut de les Illes Balears i als seus ens instrumentals adscrits, pel que fa al personal que desenvolupa funcions sanitàries”.

Aquest era un dels punts de l’acord de governabilitat entre el PP i Vox com a part de les “mesures urgents per captar i fidelitzar professionals sanitaris” i va ser una de les primeres mesures que va adoptar el nou govern balear, presidit per Marga Prohens. D’aquesta manera, es van revocar els canvis normatius que havia introduït l’executiu de Francina Armengol i el català va tornar a considerar-se un mèrit.

Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!