Un pas més en el camí de l’amnistia. El Tribunal Constitucional ha admès a tràmit els recursos d’empara que van presentar Oriol Junqueras, Raül Romeva i Dolors Bassa contra la decisió del Tribunal Suprem de no amnistiar-los per la malversació atribuïda al referèndum de l’1 d’octubre. És la via que ha de servir als dirigents independentistes per aconseguir que se’ls apliqui la norma de l’oblit penal al complet i que se’ls aixequi la inhabilitació fins al 2030 i 2031. Junqueras, Romeva i Bassa van esgrimir que la Sala Penal del Suprem, amb Manuel Marchena com a president (un càrrec que va deixar fa un parell de mesos), s’estava “extralimitant clarament” de les seves funcions amb la seva negativa, van lamentar que s’estava “erigint en legislador” i van denunciar que se’ls estaven negant drets fonamentals, com el dret a ser elegits democràticament. Els seus advocats van carregar contra la decisió de l’Alt Tribunal, que consideren que “s’aparta del principi de legalitat” i que té “conseqüències gravíssimes” sobre els drets dels tres polítics, donat que “manté inalterada l’execució de penes que s’haurien de declarar extingides” i impossibilita la seva “rehabilitació política plena”. El Constitucional els admet a tràmit perquè considera que concorre una “transcendència constitucional especial”, donat que els assumptes suscitats poden tenir unes “conseqüències polítiques generals”. A més, crea una peça separada per estudiar l’aixecament cautelar de la pena d’inhabilitació per exercir càrrec públic que van sol·licitar les defenses per tal que el dany no sigui “irreparable”.
Aquests recursos d’empara són els primers que admès el TC de beneficiaris de l’amnistia i se sumen a les carpetes que té el Constitucional sobre la taula de recursos contra la norma de l’oblit penal: la qüestió d’inconstitucionalitat del Suprem, el recurs del Partit Popular, la qüestió del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i els recursos de les comunitats autònomes del PP i de Castella-la Manxa. En les pròximes setmanes, el TC admetrà a tràmit el recurs d’empara que va presentar Jordi Turull, que va retreure al Suprem que feia una interpretació “extravagant, imprevisible, analògica i irraonable” de la llei. Qui encara no ha pogut fer el pas és Carles Puigdemont: abans de poder recórrer al TC, el Suprem ha de resoldre el seu recurs d’apel·lació. Ho farà el pròxim 10 de març i, posteriorment, el líder de Junts podrà acudir al Constitucional.
L’objectiu de tots els líders independentistes és que el Constitucional forci al Suprem a deixar de desoir l’amnistia i a aplicar-la a tots els efectes. Ara bé, el Suprem va advertir el TC que no li ho posarà tan fàcil: “Una interpretació que estimés que el delicte de malversació és amnistiable ens obligaria en el futur a suscitar la qüestió prejudicial davant del Tribunal de Justícia de la Unió Europea”, va avisar fa cinc mesos.
🔎 L’amenaça del Suprem al TC de recórrer l’amnistia a Europa allarga la incertesa sobre l’aplicació
“Mai una interpretació de la llei pot portar a la seva derogació”
“Només el legislador democràtic té legitimitat per dictar la llei i només respecta la separació de poders un poder judicial que es limiti a aplicar-la, ja que no correspon als jutges donar sentit a la norma”, sostenien els tres polítics en un comunicat fa uns mesos. Argumentaven que la interpretació de l’amnistia que ha fet el Suprem suposa “desoir el mandat que es troba inserit en el propi text de la llei” i “traspassa clarament els límits de la funció judicial per endinsar-se perillosament al terreny de la funció legislativa”. Un dels arguments que posaven sobre la taula era el vot particular de la magistrada Ana Ferrer, que va allunyar-se de la decisió de la Sala Penal i va avisar que els jutges no poden fer “interpretacions que impedeixin la vigència de la norma” i va advertir que la decisió majoritària del Suprem deixa “buida de contingut la llei”, introdueix un matís “perillós” i “retorça els perfils de l’ànim de lucre”. “Ni la literalitat de la llei, ni la voluntat del legislador, ni els precedents històrics, ni els recents, condueixen a la interpretació que ofereix el parer majoritari del Tribunal Suprem. [...] Mai una interpretació de la llei pot portar a la seva derogació”, al·legaven Junqueras, Romeva i Bassa.
Més arguments. L’advocat de Junqueras i Romeva, Andreu Van den Eynde, va denunciar que el Suprem té la voluntat de “mantenir la pena d’inhabilitació absoluta a tota costa” i va acusar el tribunal d’utilitzar la condemna de l’exvicepresident i l’exconseller per “escapçar” el moviment independentista i d’estar “vulnerant drets bàsics”, com el de representació i participació política. Per la seva banda, la defensa de Bassa, encapçalada per Mariano Bergés, va subratllar que la “forçada interpretació” que va fer el Suprem impedeix a l’exconsellera exercir els seus drets de participació política i a unes eleccions lliures i assenyala els “efectes devastadors” que la inhabilitació té sobre ella, ja que li impedeix poder treballar amb les administracions públiques.
“No és assumible suggerir que la llei d’amnistia ha perdonat tots els delictes de malversació comesos”
I què argumentava el Tribunal Suprem? L’Alt Tribunal va negar l’amnistia a Junqueras, Romeva i Bassa en dues ocasions: l’1 de juliol i el 30 de setembre. La Sala Penal, liderada per Manuel Marchena, va sostenir que el delicte de malversació no es pot amnistiar perquè l’1-O va suposar un “enriquiment personal de caràcter patrimonial” i “va afectar potencialment els interessos financers de la Unió Europea”, dos fets exclosos de la norma de l’oblit penal. Malgrat que els membres del Govern que van fer possible el referèndum de l’1 d’octubre no es van enriquir, el Suprem va al·legar que “qui dilapida els fons públics que ha d’administrar amb lleialtat” per “finançar el procés independentista obté l’inqüestionable benefici personal que es deriva de no aportar diners procedents del seu peculi”.
En la providència que tombava els recursos de súplica, la Sala mantenia la seva obcecació i reiterava que “l’exclusió del delicte de malversació de cabals públics és un desenllaç obligat a partir de l’anàlisi detinguda de la literalitat del precepte, de la seva tramitació parlamentària i del significat dogmàtic i jurisprudencial del concepte d’enriquiment”. “No és assumible suggerir que la llei d’amnistia ha perdonat tots els delictes de malversació comesos [...] i que aquesta sala ha de limitar-se a estampar un vistiplau”, insistia.
📝 El Suprem no amnistia Junqueras, Turull, Romeva i Bassa per l’1-O i manté la seva inhabilitació fins al 2031
📝 El Suprem confirma que no aplica l’amnistia per malversació a Junqueras i Turull
D’altra banda, el Suprem va concloure que no era “difícil aventurar” que la “ruptura de la integritat territorial d’Europa” va suposar un “greu perill d’afectació dels interessos financers” de la UE. “Aquesta desconnexió va existir, encara que durés només uns pocs segons”, afegia. “Són més que evidents les conseqüències que per al pressupost de la Unió Europea podia arribar a representar la descomposició territorial d’Espanya i la consegüent ruptura dels límits territorials i polítics de la Unió”, reblava.
Cándido Conde-Pumpido sí que participa en les deliberacions
En la decisió d’admetre a tràmits els tres recursos d’empara i en la futura deliberació hi ha participat el president del TC, Cándido Conde-Pumpido, malgrat que ell mateix es va apartar de tots els recursos derivats de la sentència del Tribunal Suprem contra els líders del procés (per haver expressat la seva opinió sobre l’independentisme en una conferència el 2017). El 2021, el Constitucional va acceptar la seva abstenció, però fa quatre mesos va negar-se a excloure’l dels debats sobre l’amnistia esgrimint que les causes que van motivar apartar-lo fa quatre anys “no coincideixen amb l’enjudiciament constitucional d’una llei penal que no existia a l’hora de suscitar-se l’abstenció”. La interlocutòria va subratllar que les “manifestacions controvertides” del 2017 “no es referien al problema constitucional suscitat ara”.