Nova cotilla al Parlament de Catalunya. El ple del Tribunal Constitucional (TC) d’avui ha acordat estimar el recurs d’empara dels diputats del grup de Ciutadans (Cs) al Parlament i declara la nul·litat dels acords de la Mesa de Parlament del 25 de setembre de 2019, sobre dues propostes de resolució, una vers l’autodeterminació i la segona contra la sentència als independentistes catalans, feta pública el 14 d'octubre del 2019. El tribunal de garanties només ha anunciat l’acord i que els magistrats Juan Antonio Xiol i Ramón Sáez Valcárcel han presentat vot particular, sense detallar el seu sentit. Aquestes dues resolucions tenen un contingut similar a les d’octubre i novembre del 2019, sobre el sobiranisme i contra la monarquia, que van motivar l’acusació per desobediència al TC de la Mesa encapçalada per Roger Torrent.

El ple del TC precisa que el 2019 la Mesa del Parlament va “vulnerar el dret a exercir les funcions representatives” dels diputats de Cs, en connexió amb el dret dels ciutadans a participar en els assumptes públics a través dels seus representants. I, per restablir el seu dret, declara la nul·litat dels acords de la Mesa del Parlament del 25 de setembre del 2019. La primera era del grup de la CUP: “Un acord per l’autodeterminació, l’amnistia i els drets civils i polítics.” La segona va ser impulsada pels grups d’ERC, Junts i la CUP: “Per una resposta de consens davant la sentència del judici al procés”, que el Suprem va dictar el mes següent. S’indica que el 26 de setembre de 2019 la mesa va desestimar la petició de reconsideració de Cs.

Precisament, els membres sobiranistes de la segona Mesa del Parlament seran jutjats per desobediència al TC per admetre a tràmit resolucions en el mateix sentit, però un mes després. El desembre passat, la Fiscalia Superior de Catalunya va anunciar que demana una condemna de vint mesos d’inhabitació de càrrec públic per a l’expresident de la Mesa i actual conseller d’Empresa, Roger Torrent (ERC), i als exmembres de Junts Eusebi Campdepadrós, actual secretari per a l’Administració de Justícia, i Josep Costa per un delicte de desobediència al Tribunal Constitucional en haver permès un debat sobre la independència de Catalunya i contra el Rei el 2019. Sol·licita un any i quatre mesos d’inhabilitació per a Adriana Delgado (ERC), en participar en una de les dues votacions. Abans, la magistrada instructora va fer detenir Costa perquè no s'hi va presentar a declarar com a investigat.

Raonament

En el recurs al TC, Ciutadans sosté que amb l’admissió d’aquestes resolucions es vulneren fins a sis sentències del TC (des del 2015 al 2019), en les quals es posa la cotilla al Parlament català sobre permetre resolucions i debats, com el dret d’autodeterminació. En la resposta, la lletrada del Parlament, Esther Andreu, afirma que les resolucions “no volen eludir” el que ja ha resolt el TC. En defensa del Parlament, exposa que  certament “el deure excepcional de la mesa és inadmetre a tràmit una iniciativa parlamentària per incompliment manifest del resolt pel TC”. Afegeix que només es lesionarien els drets reconeguts dels diputats si la Mesa és “conscient”, que en tramitar-la pot incomplir el deure constitucional i acatar el resolt pel tribunal, i quan hi ha una resolució que ho impedeix, “extrem —precisa— que no està acreditat en aquest cas concret.

La lletrada del Parlament també exposa que en la sentència del TC (115/2019), “el tribunal canvia la doctrina fins ara mantinguda”, ja que permet derivar aquesta obligació, no d’un mandat específic, sinó del raonament del tribunal i dels efectes generals de les seves sentències. Andreu alerta dels perills d’aquesta nova línia jurisprudencial com va exposar la llavors vicepresidenta del tribunal Encarnación Roca Trías, en un vot particular en aquesta sentència. Roca indicava que ampliar el camp d’actuació de les meses parlamentàries suposaria atorgar a les majories conjunturals de les mateixes un important instrument de control de qualsevol iniciativa parlamentària.