Més ingerències. El Tribunal Constitucional (TC) ha donat la raó al  líder del PSC i diputat Salvador Illa  i ha declarat la nul·litat de l’acord de la presidenta del Parlament del 25 de març de 2021, que va admetre la petició de delegació de vot del diputat de Junts i exconseller Lluís Puig Gordi, exiliat a Bèlgica, i també de l’acord de la Mesa del Parlament de Catalunya de 26 de març de 2021, pel qual es confirmava l’anterior. La votació era pel ple d’investidura de Pere Aragonès (ERC), que va comptar amb el suport dels membres de Junts, ERC i la CUP (74 vots a favor) i el vot en contra del PSC, Vox, Comuns,Cs i PPC (61 vots). La nul·litat és una de les resolucions de la sala segona del TC, comunicada aquest dilluns a la tarda, tot i que només s'ha facilitat el resultat sense l’argumentació jurídica, amb la ponència del magistrat Enrique Arnaldo, ni si aquesta mesura té un abast jurídic més ampli.

En la resolució, el Tribunal Constitucional exposa que estima el recurs d’Illa i afirma que “se’ls ha vulnerat el dret a exercir les funcions representatives” amb els requisits que assenyalen les lleis, que es troben en connexió amb el dret dels ciutadans a participar en els assumptes públics a través dels seus representants. Per això, acorda “restablir als recurrents el seu dret”, i per això,  declara la nul·litat de l’acord de la majoria independentista de la Mesa.

Més partits

A  més dels socialistes, els grups del PP, CS i VOX també van presentar recurs contra l’aprovació del vot delegat de l’exconseller de Cultura i actual diputat de Junts. En concret, l'abril de 2021, els socialistes van presentar recurs contra l'admissió del vot delegat que la Mesa va aprovar amb el vot favorable de la majoria independentista a l'òrgan i el vot en contra dels dos membres del PSC --Eva Granados i Ferran Pedret--, mentre que el llavors secretari segon, Jaume Alonso-Cuevillas (Junts) es va abstenir al·legant que com a advocat havia format part de la defensa de Puig.

Antecedents

A més,  el febrer passat, la Mesa del Parlament i els grups van rebre la notificació de dos nous recursos d'empara que el TC va admetre a tràmit contra la delegació de vot de l'exconseller a l'exili, ara de Vox i Ciutadans. Llavors, la presidenta del Parlament, Laura Borràs, va assegurar que el seu compromís és la defensa dels drets dels diputats. En l'escrit d'admissió del recurs presentat per Cs contra l'acord de la Mesa del Parlament de delegar el vot de Puig perquè era a l'exili, el Constitucional considerava que "no hi ha doctrina" jurídica sobre la qüestió i que, per tant, el seu cas podria servir per establir un precedent, i que "podria tenir conseqüències polítiques generals".

No és la primera rectificació d'acords de la Mesa del Parlament. El maig passat, el TC va declarar inconstitucional els acords de la Mesa del Parlament pels quals es van admetre a tràmit la delegació de vot de Carles Puigdemont i Toni Comín. L'alt tribunal va respondre així al recurs que va presentar el maig del 2018 Ciutadans, que va tenir com a ponent el vicepresident, Juan Antonio Xiol, i que, de nou, va provocar la divisió d'aquest òrgan on se'n van registrar dos vots particulars, del magistrat Cándido Conde-Pumpido i la magistrada Maria Luisa Balaguer. En aquell cas, el tribunal  especificava que "per raons de seguretat jurídica" limita l'abast de la decisió i no fa extensiva la nul·litat a actes que s'hagin adoptat en virtut dels vots delegats.