El TC ha declarat inconstitucional els acords de la Mesa del Parlament pels quals es van admetre a tràmit la delegació de vot de Carles Puigdemont i Toni Comín. L'alt tribunal ha respost així al recurs que va presentar el maig del 2018 Ciutadans, que ha tingut com a ponent el vicepresident, Juan Antonio Xiol, i que, de nou, ha provocat la divisió d'aquest òrgan on s'han registrat dos vots particulars, del magistrat Cándido Conde-Pumpido i la magistrada Maria Luisa Balaguer. Malgrat aquesta sentència, el tribunal "per raons de seguretat jurídica" limita l'abast de la decisió i no fa extensiva la nul·litat a actes que s'hagin adoptat en virtut dels vots delegats.

El recurs va ser presentat pel partit d'Inés Arrimadas amb la intenció de forçar la suspensió de vot dels dos polítics exiliats a Bèlgica de manera immediata. No obstant això, el tribunal va desestimar la mesura perquè la suspensió automàtica només s'aplica, com a norma general, quan s'admet a tràmit un recurs del govern espanyol. Finalment, avui el TC ha declarat inconstitucional aquella decisió de la Mesa, així com els acords adoptats pocs dies després desestimant la reconsideració de la decisió.

La sentència es fonamenta en la consideració que els principis constitucionals que estableixen la prohibició del mandat imperatiu i el caràcter indelegable del vot són aplicables a tots els càrrecs públics representatius, inclòs els del Parlament.

Adverteix que la delegació de vot previst al article 95 del reglament del Parlament s'ha de referir, per ser conforme a la Constitució, a la mera delegació de l'expressió del vot davant la Cambra, és a dir, que "el que es delega no és la decisió sobre el sentit del vot, sinó únicament la seva expressió davant dels òrgans del Parlament". A més, subratlla que, tenint en compte el caràcter deliberatiu de la Cambra, ha de ser una pràctica excepcional i interpretada de manera restrictiva.

El Tribunal considera que la delegació de vot de Puigdemont i Comín no s'ajusta a aquesta interpretació, atès que a través d'aquesta delegació van conferir a un altre membre de la Cambra l'exercici del seu dret a vot sense expressar sentit, "trencant amb això el principi de personalitat del vot, que constitueix un límit infranquejable a qualsevol delegació de vot". 

Així mateix, s'adverteix que el supòsit d'incapacitat prolongada que es va argumentar s'ha d'aplicar a "situacions imprevisibles", "que no depenen de la voluntat del parlamentari i no poden ser ateses de cap altra manera que amb la delegació de vot". Per aquesta raó, considera que té especial transcendència la circumstància en que es troba, com atribueix en aquest cas, aquell que "voluntàriament ha decidit eludir l'acció de la jurisdicció penal espanyola i sobre el que pesa una ordre judicial de cerca i captura i ingrés a presó".

"En aquest cas ni l'excepció al principi deliberatiu que suposa la delegació de vot és proporcionada ni, evidentment, té com a finalitat salvaguardar altres valors constitucionals que es considerin mereixedors de la protecció", rebla.

Finalment, conclou que és inconstitucional perquè els diputats en qui es delega el vot poden determinar el sentit d'aquest. Això "lesiona el principi de personalitat del vot", amb la qual cosa vulnera la Constitució pel que fa el trencament del vincle entre representant i el representat, i el principi d'igualtat en l'exercici de les funcions públiques, atès que el diputat que vota per delegació té dos vots, el seu i el delegat.