Nou atac del Tribunal Constitucional contra el Parlament de Catalunya. I nou capítol en la batalla judicial entre el PSC i Lluís Puig pel vot de l’exconseller de Cultura, que és a l’exili des del 2017. El TC, per unanimitat, dona la raó a un recurs d’empara del PSC i decideix “declarar la nul·litat” dels acords de la Mesa del Parlament del 18 i el 19 d’abril del 2023, que habilitaven un sistema perquè Puig pogués votar. El que va fer l’òrgan de govern de la cambra catalana va ser, justament, respondre a una altra sentència del TC, que, també a instàncies del PSC, havia anul·lat la delegació del vot de Puig esgrimint que no s’ajustava a cap dels supòsits contemplats. Com a solució, el Parlament va impulsar un vot telemàtic transitori per permetre que l’exconseller de Cultura pogués votar, però ara la sentència del TC, a la qual ha tingut accés ElNacional.cat, sosté que, en aquest cas, “no concorre cap situació excepcional que permeti exceptuar constitucionalment l’exercici presencial del dret de vot”. Aquesta decisió pot tenir un efecte directe en el ple de constitució del nou Parlament, que se celebrarà el 10 de juny a les quatre de la tarda, ja que pot posar en risc el vot de Carles Puigdemont i Lluís Puig. La decisió final quedarà en mans de la mesa d’edat, que tindrà majoria independentista. Una de les primeres reaccions de l’independentisme ha sigut del secretari general de Junts, Jordi Turull, que a través de Twitter ha lamentat que “els partits espanyols sempre tenen el comodí del Tribunal Constitucional i el Tribunal Suprem per contrarestar el resultat de les urnes”.
🔎 Per què la sentència del TC complica el vot de Puigdemont i Puig a la constitució del Parlament?
Ens hem de remuntar a l’abril del 2023. Una setmana després del revés del tribunal de garanties, que va anul·lar els acords que havia pres la Mesa el juliol del 2022 per mantenir el vot delegat de Lluís Puig, la Mesa va adoptar un acord polític per tal que el diputat de Junts pogués mantenir el vot a través d’una nova via: el vot telemàtic transitori. Amb els vots d’ERC, Junts i la CUP, l’òrgan rector del Parlament va aprovar una proposta impulsada pels republicans que apostava per activar el vot telemàtic “en situacions excepcionals d’especial gravetat” que impedeixin l’exercici de les funcions parlamentàries. L’endemà, la Mesa va autoritzar el vot telemàtic de Lluís Puig.
ERC va esgrimir que aquesta mesura era transitòria a l’espera de la reforma del Reglament del Parlament presentada per ERC i la CUP, que contemplava més supòsits que admetrien la delegació de vot i proposava incloure el vot telemàtic. Ara bé, la iniciativa va acabar caient en sac foradat a causa de l’avançament electoral. Per la seva banda, el PSC va denunciar que aquest acord suposava un “intent maldestre per contravenir la jurisprudència del Tribunal Constitucional”. Dies més tard, la portaveu socialista al Parlament, Alícia Romero, va lamentar que els independentistes haguessin buscat “astúcies per no complir les lleis que aprova el Parlament” i tornessin a “posar les institucions de Catalunya en una situació crítica”. “No ho fem contra ningú, sinó a favor del Parlament”, va concloure per justificar que els socialistes presentessin un recurs d’empara al TC.
Ara, la sentència, consultada per ElNacional.cat, argüeix que l’autorització del vot a distància de Lluís Puig “no s’ajusta a la interpretació que, d’acord amb la Constitució, permet exceptuar el principi de la presencialitat, ja que no pot ser tinguda com a circumstància constitucionalment vàlida per a això aquella en la qual es troba qui voluntàriament ha decidit eludir l’acció de la jurisdicció penal espanyola i sobre el que pesa una ordre judicial de cerca i captura”.
El Parlament va voler “eludir l’acatament de la jurisprudència constitucional”
El TC comparteix la visió del PSC, que retreia a la Mesa del Parlament que, “per intentar donar aparença de cobertura normativa” a la decisió, aprovés una normativa transitòria “incursa en diverses infraccions de la reglamentació parlamentària”, “amb l’única finalitat instrumental de justificar i emparar aquesta decisió” i sense que hi hagués una “pretensió real de generalitat”. La sentència argumenta que es va adoptar aquest acord amb l’única voluntat “d’eludir l’acatament de la jurisprudència constitucional en relació amb la impossibilitat” que Puig pogués “veure exceptuat el principi de presencialitat en el seu exercici del dret de vot”.
Així doncs, el TC sosté que el Parlament no podia acceptar “l’habilitació del procediment de votació telemàtic” de Lluís Puig i considera que s’ha vulnerat el dret del PSC a “exercir les funcions representatives”. El tribunal de garanties anul·la la regulació transitòria del vot telemàtic, acordada el 18 d’abril, i l’habilitació del procediment de votació telemàtic de Lluís Puig, aprovada el 19 d’abril. Això sí, no suspèn les decisions del Parlament que s’hagin adoptat amb el vot telemàtic de Puig durant el temps que va estar vigent.
Una decisió que pot complicar el vot de Puigdemont i Puig en la constitució del Parlament
La decisió del TC pot tenir un primer efecte immediat i directe el pròxim dilluns 10 de juny, quan es constituirà el Parlament de Catalunya sorgit de les eleccions del 12-M i s’escollirà la nova Mesa de la cambra catalana. Aquell dia qui decideixi si Carles Puigdemont i Lluís Puig, tots dos diputats de Junts+ i encara a l’exili, poden votar telemàticament serà la mesa d’edat, que comptarà amb majoria independentista: la presidirà Agustí Colomines (de Junts+) i tindrà dues secretàries, Júlia Calvet (de Vox) i Mar Besses (d’ERC). Ara, aquest revés del Tribunal Constitucional pot posar traves a la decisió. Qui, en principi, sí que podrà votar serà Ruben Wagensberg, que també està a l’exili, però té la baixa mèdica i, per tant, està habilitat per delegar el vot.
I com queda ara l’aritmètica parlamentària sense els vots de Puigdemont i Puig? Si els dos diputats de Junts que són a l’exili no poden votar el pròxim dilluns, la majoria formada pels juntaires, ERC i la CUP quedarà en 57 diputats, els mateixos que la suma del PSC i PP. Tot i que ara mateix l’aliança entre socialistes i populars sembla lluny, si els d’Alejandro Fernández donen suport al candidat del PSC a presidir el Parlament, els Comuns tindrien la paella pel mànec i podrien decantar la balança. En cas de no desempatar, i després de quatre votacions, la presidència de la cambra catalana quedaria en mans socialistes perquè el PSC és el grup majoritari.
El març del 2021, en el ple de constitució de la passada legislatura, que va escollir Laura Borràs com a presidenta, la mesa d’edat va rebutjar la delegació del vot de Puig a causa de l’oposició dos secretaris: David González (del PSC) i Alberto Tarradas (de Vox). El president de la Mesa, Ernest Maragall (d’ERC), es va quedar sol votant-hi a favor. Com a resposta a això, la CUP va cedir un dels seus vots a l’exconseller com a “mostra de solidaritat antirepressiva”.