Nova victòria en el camí de la llei d’amnistia al Tribunal Constitucional. El TC ha fet el que estava previst i ha estès la recusació del magistrat conservador José María Macías a totes les deliberacions sobre la norma de l’oblit penal. Fa quinze dies, va decidir-ho en la qüestió d’inconstitucionalitat promoguda pel Tribunal Suprem i ara ho amplia a la resta de recursos que té sobre la taula: el del PP, els setze de les comunitats autònomes (dotze governs del PP, Castella-la Manxa i tres parlaments autonòmics) i les qüestions d’inconstitucionalitat del TSJC. D’aquesta manera, es reforça la majoria progressista del tribunal que decidirà sobre la constitucionalitat de l’amnistia: estarà compost per sis magistrats progressistes i quatre conservadors. El Constitucional va concloure que, com a vocal del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), on estava abans de ser nomenat magistrat del TC a proposta de la majoria absoluta del PP al Senat, José María Macías va poder “tenir coneixement de l’objecte del litigi i formar criteri en detriment de la deguda imparcialitat” i va participar “directament o indirecta en l’assumpte objecte del plet i causa”.
📝 El Constitucional aparta dels debats sobre l’amnistia José María Macías, crític amb la llei
👤 José María Macías, l’amic de Llarena que va equiparar procés i feixisme i que el TC ha apartat de l’amnistia
“Hi ha identitat entre les qüestions plantejades pel Tribunal Suprem i les analitzades per l’informe de legalitat [a instàncies del Senat] en el qual va participar”, va esgrimir el Constitucional, que va afegir que aquestes qüestions van ser “objecte d’una detallada i profunda anàlisi jurídica constitucional” en l’informe del CGPJ i que hi ha una “clara proximitat temporal” (només van passar quatre mesos) entre l’emissió de l’informe i el recurs del Suprem. “Totes aquestes circumstàncies revelen objectivament una presa de posició jurídica prèvia sobre l’objecte del procés constitucional que, amb independència de quina sigui la seva orientació, justifica l’estimació dels motius de recusació”, va reblar. Igual que en aquell moment, els altres quatre magistrats conservadors, Ricardo Enríquez, Enrique Arnaldo, Concepción Espejel i César Tolosa, han anunciat vots particulars.
La decisió del TC arriba arran de la recusació que va presentar Fiscalia General de l’Estat argumentant que, com a vocal del CGPJ, va participar en una “reiterada exteriorització d’un corrent de pensament radicalment contrari” a la norma de l’oblit penal a través de dos pronunciaments “oficials i públics” que contenien una “crítica demolidora basada en consideracions d’inconstitucionalitat”. Es referia a una declaració institucional abans de conèixer-se el seu redactat i a un informe elaborat a petició de la majoria absoluta del PP en el Senat. Fa dos mesos el TC va rebutjar per prematura la recusació que havia plantejat l’Advocacia de l’Estat contra Macías. Prèviament, l’exministre Juan Carlos Campo es va abstenir de totes les deliberacions i el ple del TC va rebutjar les recusacions promogudes pel PP contra Cándido Conde-Pumpido i Laura Díez.
“Una extensa, raonada, reiterada, detallada i categòrica valoració de la llei”
En un escrit firmat per Álvaro García Ortiz, el principal argument que la Fiscalia General de l’Estat va posar sobre la taula per justificar la recusació va ser que José María Macías va intervenir en la “deliberació, defensa i aprovació” de dos pronunciaments públics del CGPJ molt crítics amb l’amnistia. El Ministeri Fiscal va justificar que no eren “meres manifestacions aïllades”, sinó que representaven una “reiterada exteriorització d’un corrent de pensament radicalment contrari” a la norma i suposaven una “extensa, raonada, reiterada, detallada i categòrica valoració de la llei”.
Això va portar la Fiscalia a considerar que hi havia una “sospita legítima d’inclinació envers un criteri preestablert” o, com a mínim, “circumstàncies generadores d’una justificada percepció externa d’aquesta predisposició”, cosa que, a parer seu, “afecta la seva imatge d’imparcialitat”. Així mateix, la Fiscalia creia que la participació de Macías en aquests dos posicionaments va fer que es formés un seguit “criteris profusament detallats i precisos” sobre la “pràctica totalitat” dels arguments que va plantejar el Suprem. Consegüentment, és difícil “eludir” la “inevitable imatge de formació d’un sòlid prejudici” sobre els dubtes sotmesos a la jurisdicció constitucional.
Una llei que implica una “perversió del règim constitucional” i que “vulnera” la separació de poders
José María Macías ha quedat definitivament apartat de tots els debats sobre l’amnistia per dos pronunciaments “oficials i públics” del CGPJ, caducat i dividit, que contenien una “crítica demolidora” contra la llei. D’una banda, la declaració institucional del 6 de novembre, abans de conèixer-se el redactat de la norma, va mostrar la “preocupació i desolació intensa” per la “degradació” que suposaria una amnistia i va assenyalar que “utilitzar una llei singular per envair competències pròpies del Poder Judicial com a mitjà de negociació política” constituïa una “perversió del règim constitucional”. D’altra banda, l’informe que va aprovar el CGPJ el març va concloure que l’amnistia “soscava” el dret a la igualtat, “vulnera” la separació de poders i no justifica la seva adequació a “tots els valors, principis i condicions” de la Constitució.
Puigdemont, Comín i Ponsatí van recusar José María Macías dels recursos d’empara sobre l’1-O
Per la seva banda, Carles Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí han demanat al TC que aparti José María Macías dels recursos d’empara per la causa de l’1-O. En el seu cas, van sostenir que Macías ha perdut la imparcialitat exigible a un jutge perquè els “ha comparat amb els nazis”, s’ha definit com a “amic del jutge Llarena” i manté una “guerra oberta” contra l’amnistia. Així, per exemple, Macías va criticar públicament la llei en dues entrevistes, definint-la com a quelcom “insòlit en la democràcia espanyola” i assegurant que “busca l’interès de Sánchez”.