El magistrat conservador José María Macías no podrà participar en les deliberacions del Tribunal Constitucional sobre la llei d’amnistia i s’amplia així la majoria progressista del tribunal que decidirà sobre la constitucionalitat de la norma de l’oblit penal (que estarà compost per sis progressistes i quatre conservadors). A instàncies de la Fiscalia General de l’Estat, l’òrgan de garanties ha decidit apartar-lo del debat de la qüestió d’inconstitucionalitat que va presentar el Tribunal Suprem (que va ser admesa a tràmit el setembre) i presumiblement farà el mateix pas en les pròximes setmanes amb la resta de recursos que té a sobre de la taula. Per què la Fiscalia demanava la seva recusació? Perquè abans de formar part del TC, era vocal del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) i va participar en una “reiterada exteriorització d’un corrent de pensament radicalment contrari” a la norma de l’oblit penal a través de dos pronunciaments “oficials i públics” que contenien una “crítica demolidora basada en consideracions d’inconstitucionalitat”: una declaració institucional abans de conèixer-se el seu redactat i un informe elaborat a petició de la majoria absoluta del PP en el Senat. Ara, la interlocutòria del TC conclou que, en ocasió del seu càrrec de vocal al CGPJ, José María Macías va poder “tenir coneixement de l’objecte del litigi i formar criteri en detriment de la deguda imparcialitat” i va participar “directament o indirecta en l’assumpte objecte del plet i causa”.
“Hi ha identitat entre les qüestions plantejades pel Tribunal Suprem i les analitzades per l’informe de legalitat [a instàncies del Senat] en el qual va participar”, esgrimeix el Constitucional, que afegeix que aquestes qüestions van ser “objecte d’una detallada i profunda anàlisi jurídica constitucional” en l’informe del CGPJ i que hi ha una “clara proximitat temporal” (només van passar quatre mesos) entre l’emissió de l’informe i el recurs del Suprem. “Totes aquestes circumstàncies revelen objectivament una presa de posició jurídica prèvia sobre l’objecte del procés constitucional que, amb independència de quina sigui la seva orientació, justifica l’estimació dels motius de recusació”, rebla. Els altres quatre magistrats conservadors, Ricardo Enríquez, Enrique Arnaldo, Concepción Espejel i César Tolosa, han anunciat vots particulars. Per cert, fa dos mesos el TC va rebutjar per prematura la recusació que havia plantejat l’Advocacia de l’Estat contra Macías. Prèviament, l’exministre Juan Carlos Campo es va abstenir de totes les deliberacions i el ple del TC va rebutjar les recusacions promogudes pel PP contra Cándido Conde-Pumpido i Laura Díez.
“Una reiterada exteriorització d’un corrent de pensament radicalment contrària”
En un escrit firmat per Álvaro García Ortiz, el principal argument que la Fiscalia General de l’Estat va posar sobre la taula per justificar la recusació va ser que José María Macías va intervenir en la “deliberació, defensa i aprovació” de dos pronunciaments públics del CGPJ molt crítics amb l’amnistia. El Ministeri Fiscal va justificar que no eren “meres manifestacions aïllades”, sinó que representaven una “reiterada exteriorització d’un corrent de pensament radicalment contrari” a la norma i suposaven una “extensa, raonada, reiterada, detallada i categòrica valoració de la llei”. Això va portar la Fiscalia a considerar que hi havia una “sospita legítima d’inclinació envers un criteri preestablert” o, com a mínim, “circumstàncies generadores d’una justificada percepció externa d’aquesta predisposició”, cosa que, a parer seu, “afecta la seva imatge d’imparcialitat”.
📝 La Fiscalia demana apartar el magistrat Macías del recurs del Suprem al TC contra l’amnistia
Més arguments. La Fiscalia creia que la participació de Macías en aquests dos posicionaments va fer que es formés un seguit “criteris profusament detallats i precisos” sobre la “pràctica totalitat” dels arguments que va plantejar el Suprem. Consegüentment, és difícil “eludir” la “inevitable imatge de formació d’un sòlid prejudici” sobre els dubtes sotmesos a la jurisdicció constitucional. L’escrit sostenia que la petició de recusació no es basava en “l’emissió de les seves opinions, ni en la rellevància o transcendència pública, mediàtica, social o política de les seves posicions”, malgrat que pogués haver generat la “percepció d’una de convençuda i activa bel·ligerància contra la llei” a certs sectors de la societat: anava més enllà d’un “presumpte prejudici ideològic deduïble d’una opinió, per vehement, emfàtica o insistent que pugui ser la forma en la qual es manifesta”. El motiu, reiterava la Fiscalia, era la seva participació en els informes que va aprovar el CGPJ.
Una “perversió del règim constitucional” i una llei que “soscava” la igualtat i “vulnera” la separació de poders
Què deien els dos pronunciaments “oficials i públics” amb una “crítica demolidora” contra l’amnistia? La declaració institucional del 6 de novembre, abans de conèixer-se el redactat de la norma, va mostrar la “preocupació i desolació intensa” per la “degradació” que suposaria una amnistia i va assenyalar que “utilitzar una llei singular per envair competències pròpies del Poder Judicial com a mitjà de negociació política” constituïa una “perversió del règim constitucional”. D’altra banda, l’informe que va aprovar el CGPJ el març, pocs dies després que la llei arribés al Senat, va concloure que l’amnistia és “soscava” el dret a la igualtat, “vulnera” la separació de poders i no justifica la seva adequació a “tots els valors, principis i condicions” de la Constitució. A més, va denunciar que la tramitació al Congrés havia estat “arbitrària”, va advertir que deixar sense efecte una ordre europea de detenció “pot ser contrari” al dret de la UE i va qüestionar la “deficient tècnica jurídica”. En els dos casos, els posicionaments van rebre llum verda d’un CGPJ caducat i dividit.
📝 El Poder Judicial caducat i dividit aprova una declaració contra l’amnistia
📝 El Poder Judicial aprova dividit l’informe que considera que l’amnistia és inconstitucional
Puigdemont, Comín i Ponsatí van recusar José María Macías dels recursos d’empara sobre l’1-O
Per la seva banda, Carles Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí han demanat al TC que aparti José María Macías dels recursos d’empara per la causa de l’1-O. En el seu cas, van sostenir que Macías ha perdut la imparcialitat exigible a un jutge perquè els “ha comparat amb els nazis”, s’ha definit com a “amic del jutge Llarena” i manté una “guerra oberta” contra l’amnistia. Així, per exemple, Macías va criticar públicament la llei en dues entrevistes, definint-la com a quelcom “insòlit en la democràcia espanyola” i assegurant que “busca l’interès de Sánchez”.