El Ple del Tribunal Constitucional, per unanimitat, ha acordat aixecar la suspensió dels arts. 20.1 b) i 30 d) de la Llei de Parlament de Catalunya 8/2020, de 30 de juliol, d'ordenació de litoral, que atribueixen als ajuntaments catalans la competència per atorgar autoritzacions per a activitats previstes pels plans d'ús de litoral i de les platges. D'aquesta manera, s'acaba amb la polèmica generada pel govern espanyol que tenia interès en posar-hi cullerada i impedir la decisió aprovada en el Parlament català.

Posem-nos en antecedents. Aquesta llei va ser recorreguda pel Govern d'Espanya i suspesa pel Tribunal Constitucional mitjançant Providència el passat 18 de maig de 2021. Abans de finalitzar el termini de cinc mesos que estableix la Constitució, el Tribunal ha de pronunciar sobre el manteniment o aixecament de la suspensió. El ponent ha estat el magistrat Ricardo Enríquez i assenyala que els perjudicis al·legats per l'Advocat de l'Estat són "hipotètics i per tant, no poden justificar el manteniment de la suspensió ". I afegeix en el seu escrit: "La suspensió només procedeix en presència de perjudicis certes i efectius, en absència dels quals ha d'atendre a la presumpció de validesa pròpia de les lleis".

Què diu la llei catalana?

El recurs de l'executiu central, que encara ha d'enunciar-se la seva sentència, al·legava que la Generalitat atorgava als consistoris una competència estatal sobre el domini marítim i terrestre. La suspensió va arribar el mateix dia que la investidura de Pere Aragonès com a president.

Amb el restabliment de la llei catalana aprovada el juliol del 2020, es pretén fixar, per primer cop, un model de gestió integrada del litoral, domini públic inclòs, amb la Generalitat com a administració de referència i es creen nous instruments d’ordenació per als 714,4 km del litoral català, que permetran ordenar conjuntament per primer cop l’espai terrestre i marí, i fer front als reptes del canvi climàtic.

Aquesta suposa per primer cop el desenvolupament legislatiu de la competència exclusiva de la Generalitat en aquesta matèria establerta a l’Estatut d’Autonomia de Catalunya des del 1979. En la seva intervenció, l'aleshores conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, va defensar que la nova llei “suposa una mirada holística sobre el litoral, marcada per les Directives europees, i no per una distribució competencial que sovint estava allunyada de la realitat”.

Es tracta d’una nova regulació que no només garanteix la preservació del domini públic marítimo-terrestre, sinó també dels espais més pròxims a la costa, en coherència amb altres documents amb incidència sobre el litoral català que es troben en tramitació, com el Pla director urbanístic de revisió dels sòls no sostenibles del litoral gironí, que té per objecte desclassificar els sòls que no són sostenibles, o el Pla director urbanístic de les activitats de càmping, que té per objecte establir els criteris per a ordenar les noves implantacions d’activitat turística.

Foto de portada: Pla general de la zona litoral del Càmping Alfacs, amb un cotxe cap per avall. Foto del 2 de setembre del 2021