La majoria del Ple del Tribunal Constitucional (TC) ha avalat la presó permanent revisable aprovada l'any 2015, quan el Partit Popular governava l'Estat. El TC ha rebutjat els recursos d'inconstitucionalitat interposats pel Partit Socialista (PSOE).
La presó permanent revisable es va aprovar només amb els vots del PP i els grups de l'oposició es van unir per tombar-la als tribunals. Encapçalats pel PSOE van iniciar els recursos per tal que aquesta pena fos considerada inconstitucional. Després de sis anys estudiant la ponència el tribunal, per set vots a tres, ha acabat validant la mesura privativa de llibertat tal com proposava la ponent de la sentència, la magistrada Encarnación Roca. "La presó permanent revisable s'ha avalat en els seus propis termes, no s'ha modificat res", han assenyalat fonts d'Efe.
La pena va ser plantejada pel Ministeri de Justícia, liderat en el moment per Alberto Ruiz Gallardon. El seu successor, Rafael Català, va recollir el projecte que des del principi va despertar crítiques i recels. Un cop aprovada els partits que conformaven l'oposició en aquell moment va firma conjuntament el recurs que va acabar al TC i que avui ha estat desestimat.
Així es trunca una de les promeses electorals més destacades de Pedro Sánchez, que en campanya i ja a La Moncloa es va comprometre a derrocar aquesta pena en diverses ocasions.
Aplicació de la presó permanent revisable
Un cop aprovada en solitari pels populars la pena permanent revisable s'ha aplicat en diversos casos, alguns dels quals han despertat molta expectació mediàtica. Un d'ells és el cas de Diana Quer, l'assassí de la qual va rebre aquesta condemna.
Aquesta mesura privativa es contempla a l'article 140 del Codi Penal per als assassinats on la víctima és menor de 16 anys o és una persona especialment vulnerable, sigui per edat, malaltia o discapacitat. També s'aplica en els casos en què l'assassinat sigui conseqüència d'un delicte contra la llibertat sexual comès per l'autor sobre la víctima; quan l'autor del crim pertanyi a un grup o organització criminal; i quan el reu d'assassinat hagi estat condemnat per la mort de més de dues persones, com recorda Europa Press .
Abans que s'aprovés aquesta pena el Codi Penal establia un màxim en els anys que una persona podia passar a la presó. Els límits eren de 25, de 30 o de 40 anys de presó, tot i que reconeixia el compliment successiu de penes en cas d'acumulació.
Imatge principal: Façana de, Tribunal Constitucional a Madrid / Europa Press