El ple del TC ha desestimat el recurs d'empara del president d'Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, i el del primer secretari de JxCat, Jordi Sànchez, sobre la sentència del judici del procés. Exactament igual que ha fet amb Jordi Turull i Josep Rull, avala la resolució del Tribunal Suprem. I exactament igual que en els casos anteriors, hi ha els vots particulars dels magistrats Juan Antonio Xiol i María Luisa Balaguer en el sentit contrari. 

L'avançament de la decisió l'acaba de fer públic el Tribunal Constitucional en espera que els magistrats redactin la sentència on fonamentaran el rebuig del recurs i la notifiquin a les parts. 

La resolució del TC obre la porta a iniciar ja els tràmits per portar el cas de Jordi Cuixart i Jordi Sànchez al Tribunal Europeu dels Drets Humans. La resolució, que ha estat dos anys aturada en un calaix, permet el recurs a Europa.

La sentència, el ponent de la qual ha estat el president, Juan José González Rivas, "a més d'abundar en pronunciaments anteriors, considera, entre altres qüestions, que la conducta del recurrent, en promoure l'oposició material a l'execució policial de les decisions del Tribunal Constitucional i d'altres tribunals, no va constituir exercici legítim dels drets i llibertats d'expressió i reunió, i que la seva condemna penal, per delicte de sedició de l'art. 544 del Codi Penal, compleix amb les normes constitucionals, subratllant que no obeeix a una finalitat espúria de persecució o càstig per la seva posició política o ideològica", diu el text que ha avançat el TC.

En el cas de Jordi Sànchez, el ponent, el magistrat Santiago Martínez-Vares, assenyala que la conducta del recurrent no constitueix un mer excés o extralimitació en l'exercici dels drets fonamentals a la llibertat d'expressió i de reunió, ja que el que pretenia, com a part de l'estratègia concertada amb els altres encausats, era "neutralitzar les decisions adoptades per aquest tribunal i els òrgans judicials servint-se de la mobilització ciutadana per a la creació d'un Estat català independent en forma de república, prescindint dels procediments de reforma constitucional".

Afegeix que "la seva actuació desborda amb claredat els límits del que es pot considerar un exercici legítim d'aquells drets per exterioritzar la protesta o crítica per l'actuació dels poders públics".

Cuixart i Sànchez compleixen condemna de 9 anys de presó per un delicte de sedició, dels quals n'han complert pràcticament 4.

Xiol i Balaguer persisteixen

Igual que en el cas de Jordi Turull i Josep Rull, hi ha els dos vots particulars que van obrir la caixa dels trons contra la condemna i el procés judicial als presos polítics. Falta veure encara els arguments, però és d'esperar que els dos vots particulars vagin en la mateixa línia. En el cas de Turull, els dos magistrats defensen els drets fonamentals i argumenten que la pena de presó i inhabilitació per sedició és desproporcionada. Juan Antonio Xiol i María Luisa Balaguer confronten directament els seus arguments amb els de la resta del tribunal que ha desestimat el recurs de Turull i que dona per bona la sentència del Tribunal Suprem.

L'advocat de Turull i Rull, Jordi Pina, presentarà a mitjans d'aquest mes els recursos al TEDH.

El cas i els dos vots particulars confronten la judicatura amb l'executiu de Pedro Sànchez, a qui Turull es va referir directament fa uns dies durant la roda de premsa per analitzar la decisió del TC​. Turull es va dirigir directament a Pedro Sánchez, a l'executiu "més progressista de la història", i li va fer una pregunta clara: "Amb quin dels dos posicionaments del Tribunal Constitucional està l'executiu de Pedro Sánchez? Amb el que trinxa drets o al costat del que defensa que no hi ha estat de dret sense la defensa dels drets fonamentals?".