Entre sis i dotze mesos. És el temps que calcula el Tribunal Constitucional que trigarà a prendre una decisió definitiva sobre si la Llei d’amnistia per a la normalització institucional, política i social a Catalunya és constitucional. És el calendari que hi ha sobre la taula per pronunciar-se sobre el fons de la qüestió. Així ho anticipen fonts del Tribunal de Garanties, que deixen clar, això sí, que no hi ha un termini fixat i recorden que en altres casos, com amb l’Estatut de Catalunya del 2006, es va trigar més. Just aquest matí, el Partit Popular ha registrat al TC l’anunciat recurs d’inconstitucionalitat contra la llei d’amnistia.
🔎 La llei d’amnistia, davant el TC i el TJUE: guia sobre els jutges que l’han qüestionat
Tot és qüestió de tempos. Abans d’acceptar l’escrit del PP, el primer pas que farà el Constitucional serà debatre l’admissió a tràmit de la qüestió d’inconstitucionalitat que va presentar la Sala Penal del Tribunal Suprem contra l’article 1 de la llei d’amnistia. Això es farà el dimarts que ve, 10 de setembre. El magistrat conservador Ricardo Enríquez Sancho serà el ponent per realitzar aquesta primera deliberació de tràmit abans de l’anàlisi de fons. Altres fonts del TC reconeixen que, previsiblement, admetran a tràmit la qüestió. Posteriorment, la següent data al calendari és el dimarts 24 de setembre. Serà aleshores quan el TC debatrà l’admissió a tràmit del recurs del PP, de la qual el ponent serà el magistrat, també conservador, José María Macías.
Davant l’allau de recursos anunciats per les comunitats autònomes governades pel PP, fonts del Tribunal Constitucional assenyalen que no s’acumularan, sinó que es repartiran entre els magistrats perquè, per separat, n’elaborin la ponència en cada cas. Sigui com sigui, des del TC tenen clar que el primer que faran serà resoldre la qüestió d’inconstitucionalitat presentada pel Suprem. Així doncs, no faran passar per davant, ni resoldran abans, l’hipotètic recurs d’empara que presenti Carles Puigdemont. Les mateixes veus reconeixen que, en el cas dels recursos d’empara, sí que es pot unificar la sentència si aborden una mateixa qüestió. Així doncs, abans de prendre una decisió sobre l’amnistia al president a l’exili, el TC anticipa que es pronunciarà sobre els recursos i qüestions d’inconstitucionalitat, tot i que la pressa que tingui cada magistrat també pot influir en l’ordre de les coses.
El PP registra el recurs al TC per “obligació moral”
Des del PP, Cuca Gamarra ha defensat aquest matí que els populars han complert amb la seva “obligació moral” presentant el recurs d’inconstitucionalitat. La secretària general dels populars ha arguït que el PP és “l’únic partit d’Estat” actualment a Espanya que és “fidel a la Constitució i defensa la igualtat davant la llei” i ha argumentat que la norma de l’oblit penal és una “llei injusta” i “contrària a la separació de poders”. Malgrat això, el PP encara no ha facilitat el document del recurs per conèixer els seus arguments jurídics.
El Suprem porta al TC el “tractament clarament discriminatori” de l’amnistia
Per la seva banda, en la seva qüestió d’inconstitucionalitat, la Sala Penal del Suprem sostenia que l’amnistia vulnera tres articles de la Constitució Espanyola: el principi de legalitat i jerarquia normativa, la igualtat davant la llei i la independència judicial. “Resulten completament arbitràries les raons que s’addueixen per justificar el tractament clarament discriminatori que la norma imposa”, justificaven els cinc magistrats del Suprem. El seu argument primordial era que, per tal que estigués “justificat” en termes constitucionals el “diferent tractament” que fa l’amnistia entre “els que van delinquir amb el propòsit d’afavorir el procés secessionista enfront dels qui van cometre aquests mateixos delictes animats per qualsevol altra finalitat”, caldria que no tingués el seu “exclusiu fonament en l’opinió o en la ideologia política”.