Sense demora. El president del Tribunal Constitucional (TC), Pedro González-Trevijano, ha convocat ple governatiu per aquest dijous, 29 de desembre, a les 13 h, en el qual examinarà la verificació del compliment dels requisits exigits als nous magistrats del TC César Tolosa, de tarannà conservador i María Luisa Segoviano, progressista, escollits dimecres per unanimitat dels vocals del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), després de mesos de bloqueig, segons han anunciat aquest dimecres fonts del tribunal. També ho farà dels dos candidats proposats pel govern espanyol. La verificació per part del TC és una de les mesures que el PSOE i Unidas Podemos suprimeix en les esmenes de reforma de la llei del Poder Judicial i de la llei del TC, que va quedar suspensa pel mateix tribunal de garanties abans de votar-se. No s’espera cap sorpresa.
El magistrat del Tribunal Suprem César Tolosa i la magistrada jubilada del Tribunal Suprem María Luisa Segoviano van ser proposats pel grup conservador de l'òrgan de govern dels jutges, mentre que els progressistes han hagut de renunciar al seu candidat: José Manuel Bandrés; tot i que no podien renunciar a una magistrada pionera, en ser la primera dona a presidir una sala del Tribunal Suprem, en concret la sala social, i progressista. La Moncloa va celebrar la notícia, mentre s’especula si ara relaxarà la reforma planificada perquè els membres del TC i el CGP no es mantinguin en el càrrec amb el mandat caducat, com ha passat actualment, i superar la confrontació del PP per no voler consensuar candidats amb el PSOE.
Un tribunal de majoria progressista
La renovació de quatre dels onze dels membres del Tribunal Constitucional, que tenen un mandat de 9 anys, farà que aquest tribunal de garanties torni a tenir un domini de membres progressistes. A més dels dos candidats del Poder Judicial, ara es podran incorporar també els juristes escollits pel govern espanyol: l’exministre Juan Carlos Campo i la jurista catalana Laura Díez. Els quatre nous membres del TC substituiran el president Pedro González-Trevijano, conservador i que ha fet cas del PP per bloquejar la renovació del tribunal; els també conservadors, Antonio Narváez i Santiago Martínez Vares, i al progressista Juan Antonio Xiol, actual vicepresident del tribunal de garanties.
La normativa del català a l’escola
El nou tribunal, que haurà d’elegir president o presidenta, té diversos recursos de normes sobre la taula, especialment la que ha aturat la reforma del mateix tribunal, i de forma excepcional abans d’aprovar-se pel Congrès. El TC encara no ha fet públic el raonament d'aquesta suspensió, malgrat que hi ha mitjans que han difós una part, tot assegurant que el TC afirma que “ningú és immune” al compliment de la Constitució. Per a Catalunya, un tema cabdal són els recursos contra les dues normes aprovades pel Govern, amb el suport del PSC i Comuns i la CUP, per garantir l’ús del català i el castellà als centres educatius sense la imposició de percentatges, com el 25% de castellà que va imposar el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). Precisament, el TSJC ha dictat una nova sentència que ordena fer més castellà en un centre educatiu de Barcelona per una alumna i sense fixar percentatges per esquivar la nova norma catalana i perquè la seva resolució està suspesa fins al pronunciament del TC.