Una “reiterada exteriorització d’un corrent de pensament radicalment contrària” a la llei d’amnistia. És el que, a parer de la Fiscalia General de l’Estat, va expressar el Consell General del Poder Judicial quan José María Macías n’era vocal. Va ser a través d’una declaració institucional abans de conèixer-se el seu redactat i d’un informe elaborat a petició de la majoria absoluta del PP al Senat. El Ministeri Públic va recordar que va participar “directament, contribuint i donant suport amb el seu vot favorable” a dos pronunciaments “oficials i públics” que contenien una “crítica demolidora àmpliament basada en consideracions d’inconstitucionalitat”. Com que ara el Tribunal Constitucional ha de jutjar si la norma de l’oblit penal encaixa o no en la Carta Magna, la Fiscalia va recusar-lo de la qüestió d’inconstitucionalitat presentada per la Sala Penal del Tribunal Suprem, que fa tres mesos va ser admesa a tràmit. I ara el ple del TC ha iniciat els tràmits per apartar-lo.
📝 La Fiscalia demana apartar el magistrat Macías del recurs del Suprem al TC contra l’amnistia
“Una reiterada exteriorització d’un corrent de pensament radicalment contrària”
El principal argument que va esgrimir del Ministeri Fiscal és que José María Macías, de la branca conservadora del CGPJ i del TC, va intervenir en la “deliberació, defensa i aprovació” de dos pronunciaments públics molt crítics amb l’amnistia: no eren “meres manifestacions aïllades”, sinó que representaven una “reiterada exteriorització d’un corrent de pensament radicalment contrària” a la norma. Va argumentar que construïen una “extensa, raonada, reiterada, detallada i categòrica valoració de la llei” i formulaven “nombrosos judicis sobre, precisament, l’encaix conceptual” d’una amnistia al model constitucional. Per tot això, la Fiscalia estava convençuda que hi havia una “sospita legítima d’inclinació envers un criteri preestablert” o, com a mínim, “circumstàncies generadores d’una justificada percepció externa, que afecta la imatge d’imparcialitat, d’aquesta predisposició”.
A parer seu, l’elaboració dels dos posicionaments va conduir Macías a la “formació i formulació d’un seguit de criteris profusament detallats i precisos” sobre la “pràctica totalitat” de les qüestions que va plantejar el Tribunal Suprem en la qüestió d’inconstitucionalitat que va registrar el juliol. Consegüentment, és difícil “eludir” la “inevitable imatge de formació d’un sòlid prejudici” sobre els dubtes sotmesos a la jurisdicció constitucional. L’escrit del Ministeri Públic, signat per Álvaro García Ortiz, subratllava que no demanava la seva recusació pel “presumpte prejudici ideològic” fruit de les opinions que havia expressat sobre l’amnistia i que havien generat la percepció que tenia “convençuda i activa bel·ligerància” contra la llei. El fiscal general de l’Estat insistia que el motiu era la seva participació en els pronunciaments que va aprovar el CGPJ.
📝 El Poder Judicial caducat i dividit aprova una declaració contra l’amnistia
📝 El Poder Judicial aprova dividit l’informe que considera que l’amnistia és inconstitucional
Puigdemont, Comín i Ponsatí el van recusar dels recursos d’empara sobre l’1-O
A banda de la petició de la Fiscalia, Carles Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí han recusat José María Macías en els recursos d’empara que tenen pendents al Constitucional arran de la causa de l’1-O. Van sostenir que Macías ha perdut la imparcialitat exigible a un jutge perquè els “ha comparat amb els nazis”, s’ha definit com a “amic del jutge Llarena” i manté una “guerra oberta” contra l’amnistia. I és que José María Macías ha criticat públicament la norma en més d’una ocasió: en dues entrevistes fa mesos, la va definir com “una cosa insòlita en la democràcia espanyola” i va afirmar que “no busca l’interès general, sinó el de Sánchez”.
Una “perversió del règim constitucional” i una llei que “soscava” la igualtat i “vulnera” la separació de poders
Concretament, José María Macías va votar a favor de la declaració institucional del 6 de novembre, abans de conèixer-se el redactat de la norma, i l’informe aprovat el març, pocs dies després que la llei arribés al Senat. En els dos casos, els posicionaments van rebre llum verda d’un CGPJ caducat i dividit. En el primer cas, el text mostrava la “preocupació i desolació intensa” per la “degradació” que suposaria una llei d’amnistia i reprovava que “utilitzar la promulgació d’una llei singular per envair competències pròpies del Poder Judicial com a mitjà de negociació política” constituïa una “perversió del règim constitucional”. En el segon cas, el document considerava que l’amnistia és inconstitucional, “soscava” el dret a la igualtat, “vulnera” la separació de poders i no justifica la seva adequació a “tots els valors, principis i condicions” de la Constitució. A més, denunciava que la tramitació al Congrés havia sigut “arbitrària”, advertia que deixar sense efecte una ordre europea de detenció “pot ser contrari” al dret de la UE i qüestionava la “deficient tècnica jurídica”.