El Constitucional va declarar inconstitucional -sis vots contra quatre- el segon estat d'alarma per coronavirus el passat 27 d'octubre, per tenir un caràcter no raonable o infundat. Aquest dimecres, l'alt tribunal ha donat un nou argument que sostingui aquesta decisió. Amb el reial decret de l'executiu central - han argumentat - va quedar "cancel·lat" el "règim de control" que, "en garantia dels drets de tots", correspon al Congrés dels Diputats. Així, en una sentència de 113 folis, els magistrats han estimat el recurs d'inconstitucionalitat interposat per Vox.
El Constitucional ha determinat que arran del segon estat d'alarma el Congrés va quedar "privat" i després se'l va "desapoderar" de "la seva potestat per fiscalitzar i supervisar l'actuació de les autoritats governatives" durant la pròrroga de sis mesos i ha insistit que "va quedar així cancel·lat el règim de control que, en garantia dels drets de tots, correspon al Congrés dels Diputats sota l'estat d'alarma". En aquest sentit, ha subratllat que aquest control parlamentari, que està al servei també de la formació d'una opinió pública activa i vigilant, "no pot de cap manera defugir-se durant un estat constitucional en crisi".
El segon estat d'alarma
El segon estat d'alarma va ser decretat l'octubre del 2020 pel govern espanyol per tal d'aturar les conseqüències de la pandèmia per covid-19. Ara, els magistrats han declarat inconstitucional tant aquesta pròrroga de sis mesos com el nomenament d'autoritats competents delegades que fixava el Reial decret 926/2020 del segon estat d'alarma. El tribunal ha declarat que aquesta decisió de l'executiu de Sánchez, avalada amb la seva autorització pel Ple del Congrés dels Diputats, contravé el que disposa la llei.
La sentència, de la qual ha estat ponent el magistrat Antonio Narváez, indica que allò que mereix censura constitucional no és la durada de la pròrroga, per si sola i sense més, sinó el caràcter no raonable o infundat, vist l'acord adoptat pel Congrés dels Diputats, de la decisió per la qual es va fixar aquest termini.
En el marc de la resolució, per part seva, els magistrats han considerat ajustat a Dret la limitació de la circulació de persones en horari nocturn; la restricció d’entrada i sortida de persones en comunitats i ciutats autònomes o en àmbits territorials inferiors; així com la limitació de la permanència de grups de persones tant en espais públics/privats com a llocs de culte.
La resolució compta amb vots particulars contraris del president Juan José González Rivas, i els magistrats Juan Antonio Xiol, Cándido Conde-Pumpido i María Luisa Balaguer.
Quatre vots particulars
El text suposa un nou revés pel govern espanyol que el juliol ja va veure com el tribunal de garanties declarava la inconstitucionalitat d'alguns aspectes del primer estat d'alarma i més tard, a primers d'octubre, també declarava que no s'ajustaven a la Constitució els acords de la Mesa del Congrés pels quals es paralitzaven els terminis parlamentaris durant el primer estat d’alarma.