El Ple del Tribunal Constitucional ha rebutjat per unanimitat el recurs de l'expresident de la Generalitat de Catalunya Artur Mas, condemnat a un any i un mes d'inhabilitació i a 36.000 euros de multa per desobediència greu al Constitucional a la consulta del 9N de 2014.
Fonts jurídiques han avançat a Efe la decisió de la sentència, el contingut es coneixerà en els pròxims dies, que exhaureix el recorregut judicial de Mas a Espanya i obre la porta a recórrer davant el Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH).
Els magistrats donen suport així la sentència del Suprem que va rebutjar tots els arguments de l'expresident, qui va invocar els seus drets constitucionals a la participació i a la llibertat ideològica i d'expressió a la recerca de la seva absolució.
Va al·legar que la seva condemna va vulnerar fins a cinc preceptes constitucionals i que el TSJC va errar en la valoració d'algunes proves, no va practicar una sèrie de diligències sol·licitades dins el termini i en la forma escaient i va incórrer en una sèrie de contradiccions, arguments desestimats pel Suprem i també pel Constitucional.
El cas 9N
Artur Mas, president de la Generalitat en aquella època, va ser condemnat pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) a dos anys d'inhabilitació, la pena màxima per desobediència, en considerar que va desobeir al Tribunal Constitucional, que havia declarat il·legal la consulta independentista del 9 de novembre del 2014.
No obstant això, el Tribunal Suprem li va rebaixar a 13 mesos en equiparar-lo amb la condemna de l'exconseller de Presidència i exdiputat del PDeCAT Francesc Homs, jutjat directament per l'alt tribunal com aforat per la seva condició de diputat nacional.
El mateix va passar amb l'exvicepresidenta Joana Ortega, a la qual el Suprem va baixar d'un any i nou mesos a nou mesos i l'exconsellera d'Ensenyament Irene Rigau d'un any i mig a sis mesos.
L'execució de la sentència de Mas va començar el 23 de gener de 2019, pel que la seva inhabilitació va culminar el 23 de febrer de 2020. Des de llavors és lliure de tornar a l'arena política.