El Tribunal Constitucional avala que el Tribunal Suprem era l`òrgan legítim per jutjar els presos polítics i la resta de líders del procés. De fet, la confirmació ha arribat a través del recurs de l'exconsellera, Meritxell Borràs, tot i que n'hi ha més. La decisió s'ha pres per unanimitat i dona plenes competències al Suprem en la causa penal. Tanca files sobre la discussió perquè es considera com "l'autoritat que la mateixa Constitució" li dona per decidir desestimar el recurs d'empara interposat per Borràs el 14 d'octubre del 2019.
Marca un precedent
Borràs va ser condemanda com autora del delicte de desobedències amb una multa de deu mesos, no va entrar a la presó, i una quota diària de 200 euros. La sentència final ha estat firmada pel magistrat Cándido Conde-Pumpido, fiscal general de l’Estat sota el mandat de José Luis Rodríguez Zapatero a la presidència del govern espanyol, i marca un precedent.
Amb el posicionament del TC al costat del Suprem en el cas de Meritxell Borràs, es crea una doctrina que es podrà estendre a la resta de condemnats. L'argument passa a ser que el TSJC, que era qui havia de jutjar-los, queda en paper mullat. D'aquesta manera, el Constitucional fa extensible la decisisó a totes les sol·licituds d’empara presentades davant el tribunal de garanties i serà, per tant, un torpede a la línia de flotació a un dels principals arguments de la defensa dels presos polítics, les quals han utilitzat des del primer dia per demanar l’anul·lació de tota la causa.
En l'escrit remès pel TC es considera que la competència del Suprem té una "inqüestionable base legal explícita" i detalla que en el moment de la deliberació, l'únic magistrat que no ha intervingut ha estat Antonio Narváez per abstenció. La sentència completa la coneixerem en els propers dies.
TC vs Bèlgica
Un dels motius que justificava Borràs per presentar el recurs era que la justícia belga ja havia retret al TS que es declarés competent per jutjar a tots els implicats en el referèndum sense una base jurídica explícita. Una conclusió derivada de la denegació que van fer des de Brussel·les de l'extradició del conseller Lluís Puig a l'Estat. I obria el meló entre els dos òrgans considerant que el tribunal espanyol incomplia la jurisprudència del Tribunal Europeu de Drets Humans.
Bèlgica considera que Puig, en no ser aforat quan va ser processat, no tenia cap vincle amb la resta d’encausats que van mantenir l’aforament en presentar-se a les eleccions del 21-D i resultar escollits. El TS va interpretar que , amb tot, Puig, igual que Dolors Bassa, havien de ser jutjats amb la resta de dirigents independentistes. El següent pas de Borràs, precisament, és anar al TDHE, ja que es considera exhaurida la via judicial espanyola, i comença la d'Estrasburg.