El ple del Tribunal Constitucional (TC) ha confirmat dividit les condemnes de tres anys de presó als vuit condemnats pel setge al Parlament de Catalunya del juny de 2011. El TC ha avalat la ponència del conservador Antonio Narváez, partidari de ratificar la sentència del Tribunal Suprem que els va condemnar.

La proposta s'ha aprovat sense unanimitat, segons fonts del Constitucional. Narváez ha portat la seva ponència al ple després que el TC tombés a principis d'aquest mes de juny la que havia fet el magistrat Cándido Conde-Pumpido, que es va mostrar favorable a estimar els recursos dels condemnats. S'espera que almenys Conde-Pumpido presenti vot particular en contra de la decisió majoritària.

Setge al Parlament

Durant els fets de 2011, uns 50 diputats van haver d'entrar en furgons dels Mossos d'Esquadra, altres ho van fer en helicòpter i alguns dels que van entrar a peu van ser sacsejats o agredits. Les protestes dels indignats van assetjar i rodejar el Parlament per tractar d'impedir el ple d'aquest, on s'anaven a votar i a posar a debat les famoses "retallades".

Les protestes d'"indignats" al parc de la Ciutadella, davant del Parlament de Catalunya, el 14 i 15 de juny de 2011, que va impedir l'entrada a diversos diputats. La Generalitat i el Parlament van demanar, com a acusació particular, penes de tres anys de presó per a cada un dels acusats.

La substitució de Conde-Pumpido per Narváez

La qüestió s'ha abordat al ple del Tribunal Constitucional aquest dimecres, malgrat que ja fa anys que es trobava en llista d'espera. Va arribar al Tribunal Constitucional el 2016 mitjançant un recurs contra la decisió del Tribunal Suprem - amb el magistrat Manuel Marchena de ponent - de revocar l'absolució que havia dictat l'Audiència Nacional i condemnar els imputats amb tres anys de presó.

El 2019 en cas va arribar al ple i ja aleshores Conde-Pumpido va proposar l'absolució dels imputats apel·lant el cas Atutxa, pel qual Estrasburg va acabar condemnant Espanya per no haver garantit un judici just.

La manca d'acord amb la majoria conservadora sobre l'absolució dels condemnats pel setge del Parlament va fer posposar la resolució final i mentrestant, el 2020, el Tribunal Europeu dels Drets Humans va desestimar els recursos que les defenses havien presentat contra la sentència del Tribunal Suprem per errors formals en els recursos fets a Espanya.

Imatge principal de les protestes al voltant del Parlament el 2011. - ACN