El Ple del Tribunal Constitucional (TC) ha estimat en part el conflicte positiu de competència presentat pel Govern de Catalunya i, en conseqüència, ha declarat inconstitucional part de l'articulat del Reglament d'adopció internacional aprovat pel Reial Decret 165/2019, de 22 de març.

Què significa a efectes pràctics? El principi de territorialitat fa inviable reconèixer la competència de Catalunya per protegir menors residents a l'estranger. A més, els menors susceptibles de ser adoptats que es troben a l'estranger no es troben en situació de risc o desemparament, ja que resideixen en institucions que s'ocupen de resoldre aquestes situacions. Ara bé, hi ha matisos que canvien a partir d'ara.

Resposta a la Generalitat

La resposta ve donada a la Generalitat de Catalunya que va plantejar davant el TC un conflicte positiu de competència respecte del Reglament que desenvolupava la Llei d'adopció internacional, per vulneració de les seves atribucions estatutàries en matèria de serveis socials i protecció de menors.

La sentència, amb ponència del magistrat Andrés Ollero, assenyala que l'Estat ha envaït les competències autonòmiques en matèria de serveis socials i protecció de menors, en la seva corresponent projecció internacional. En efecte, la normativa estatal ha regulat amb excessiu detall el règim jurídic dels organismes d'intermediació i ha centralitzat enterament, sense acudir a mecanismes de col·laboració, determinades tasques executives com el reconeixement, la suspensió i la revocació de l'acreditació d'organismes d'intermediació; el seguiment i control de l'activitat i algunes tasques relacionades amb el registre nacional d'organismes acreditats.

En canvi, segons el Tribunal, l'Estat, pel que fa competent en matèria de relacions internacionals pot subscriure acords bilaterals per afavorir les relacions recíproques amb altres estats; establir la llista de països exclosos del règim d'adopció internacional per conflicte bèl·lic, desastre i altres raons de gravetat; suspendre cautelarment les adopcions en tràmit per aquestes raons i determinar el moment a partir de el qual poden iniciar-se els expedients amb cada país d'origen. L'Estat pot fins i tot residenciar tasques executives pròpies de les institucions autonòmiques en una conferència sectorial com la Comissió Delegada de Serveis Socials, integrada per representants de totes les comunitats i ciutats autònomes.

La Comissió decideix per consens i, si no, per majoria la fixació del nombre màxim d'expedients que tramiten anualment amb cada país i la seva distribució entre les comunitats autònomes i els organismes acreditats; així com l'aprovació de el model bàsic de contracte d'adopció internacional.