Deu recursos, zero empares. El ple del Tribunal Constitucional (TC) informa avui que ha conclòs la resolució dels deu recursos d'empara interposats contra la sentència del Tribunal Suprem, del 14 d'octubre de 2019, contra els líders independentistes catalans. Com era d'esperar, tampoc ha acceptat els darrers recursos, dels exconsellers Dolors Bassa i Joaquim Forn, i com en el cas de Junqueras i Romeva, tres magistrats (Juan A. Xiol, María Luisa Balaguer i Ramón Sáez) han expressat el seu vot particular en contra del càstig. L'alt tribunal espanyol va condemnar a penes d'entre 9 a 13 anys de presó per un delicte de sedició en concurs amb un de malversació de fons l'exvicepresident i líder d'ERC, Oriol Junqueras, i els exconsellers Raül Romeva, Jordi Turull i Dolors Bassa; d'un delicte de sedició la presidenta del Parlament Carmen Forcadell i els exconsellers Joaquim Forn, Josep Rull, i els presidents de l'ANC i Òmnium, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, i a la pena de multa de deu mesos, com a autors d'un delicte de desobediència els exconsellers Carles Mundó i Meritxell Borràs. El tribunal de garanties, a més, ha difós uns quadres explicatius dels recursos i motius d'empara, "per indicació" del president Pedro González-Trevijano amb una vocació informativa de difondre la seva tasca. És la jurisprudència contra el procés independentista de Catalunya.
El Tribunal Constitucional raona que hagi desestimat totes les peticions d'empara, encara que cada vegada més dividit. Precisa que "no estima contrari al principi de legalitat penal el criteri del Suprem que manté en la sentència recorreguda sobre el delicte de sedició en els termes en els quals està definit, i que no pateix d'un nivell de vaguetat tal que impedeixi de conèixer amb cert grau de claredat la conducta penalment reprotxable". Afegeix que el Tribunal Suprem "ha fet del precepte que aquest requereix que els subjectes actius del delicte de sedició s'alcin públicament mitjançant l'actuació tumultuària d'una multitud que fa servir la força o se serveix de vies extralegals per impedir l'aplicació de les lleis o el legítim exercici de les seves funcions a qualsevol autoritat o funcionari públic en el compliment de les resolucions judicials". En definitiva, la redacció de l'art. 544 del Codi Penal "no impedeix conèixer per endavant quines conductes integren o poden integrar el delicte de sedició pel qual han estat condemnats els recurrents, de manera que el precepte aplicat preserva adequadament el principi de seguretat jurídica", conclou el TC.
Vulneració
El Tribunal Constitucional també manifesta que les conductes dels líders catalans "desborden els límits del que pot considerar-se un exercici legítim de les llibertats d'expressió i ideològica i dels drets de reunió i manifestació per a l'exteriorització de la protesta o crítica per l'actuació dels poders públics". I assegura que "les condemnes imposades no han tingut un efecte descoratjador a l'exercici d'aquelles llibertats i drets fonamentals, ja que el comportament dels recurrents ha excedit del seu àmbit de protecció". En aquest sentit, el TC descarta que "el procediment penal i les condemnes obeeixin a una finalitat espúria de persecució o càstig dels demandants per les seves posicions polítiques, perquè el moviment independentista català no és cap objecte de persecució ni de tracte discriminatori pel Suprem ni per cap altra instància judicial o poder públic de l'Estat".
Una opinió radicalment oposada mantenen els magistrats i membres del tribunal Xiol, Balaguer i, ara, Sáez, que segons els seus primers vots particulars, consideren desproporcionat i descoratjador el càstig imposat. Encara no s'ha difós el seu contingut. S'afegeix que en el cas del recurs d'empara de Junqueras, consideren que també havia ser estimat, perquè el Suprem hauria d'haver suspès el procés penal a conseqüència del plantejament de les referides tres qüestions prejudicials al Tribunal de Justícia de la Unió, sol·licitat pel seu advocat Andreu van den Eynde, i, en conseqüència, hauria d'haver postergat el dictat de la sentència en el procés penal que el Tribunal de Justícia de la Unió Europea hagués resolt les esmentades qüestions prejudicials, que ho va fer en sentència del 19 de desembre de 2019, dos mesos després de la sentència condemnatòria del Suprem.
Imprecís
Sense difondre el text complet, el TC informa que el magistrat Ramon Sáez Valcárcel ha formulat un vot particular a les sentències que resolen els recursos d'empara de Bassa, Junqueras, Romeva i Forn. Es precisa que davant l'opinió de la majoria del ple, Sáez "qüestiona la sentència recorreguda, en relació amb el dret a la presumpció d'innocència, per la justificació de la prova i la motivació fàctica que conté, així com per la imprecisió del fet principal i de les conductes atribuïdes als demandants". Considera, així mateix, que "el tipus penal del delicte de sedició pateix d'imprecisió i el concepte definitori que sobre el tipus elabora el Tribunal Suprem peca del mateix defecte". Ambigüitats ―indica― que es projecten sobre la subsumpció de les conductes dels recurrents. A més, en línia amb els vots particulars del vicepresident Xiol i de la magistrada Balaguer, Saéz considera que els recursos d'empara també havien ser estimats per la "desproporcionalitat de les penes imposades".
Amb els nou presos polítics indultats, des de l'estiu passat, ara la paraula la té el Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH).