Segona recusació promoguda pel Partit Popular per apartar un magistrat de les deliberacions del Tribunal Constitucional sobre la llei d’amnistia rebutjada. En aquesta ocasió, ha sigut la que van presentar Gènova i vuit governs autonòmics contra Laura Díez, que podrà participar en tots els debats sobre la norma de l’oblit penal. Concepción Espejel hi ha votat en contra, però està d’acord que no concorria la causa de recusació, i Enrique Arnaldo ha protestat per la composició del tribunal. Laura Díez és magistrada del TC des del gener del 2023, quan va ser nomenada a proposta del govern espanyol. Prèviament, havia treballat a la Moncloa durant quatre anys: entre el 2020 i el 2022 com a directora general d’Afers Constitucionals i Coordinació Jurídica del Ministeri de la Presidència, Relacions amb les Corts i Memòria Democràtica, encapçalat per Carmen Calvo, i del 2018 al 2020 com a directora del Gabinet del secretari d’Estat de Relacions amb les Corts. Abans havia sigut assessora del Govern de la Generalitat per a la reforma de l’Estatut. Just fa quinze dies, el TC també va tancar la porta a la recusació contra el president del Tribunal de Garanties, Cándido Conde-Pumpido. Qui sí que ha quedat fora d’aquesta qüestió és Juan Carlos Campo, que es va apartar voluntàriament perquè, com a ministre de Justícia, va autoritzar els indults als presos polítics i va considerar que una amnistia era “clarament inconstitucional”.
🔎 Comença la batalla de recusacions al Tribunal Constitucional per la llei d’amnistia
👤 Laura Díez, la nova magistrada catalana del TC que va treballar per la reforma de l’Estatut
La interlocutòria considera que “cap dels arguments examinats arriba a constituir ni tan sols un principi de prova de la manca d’aparença d’imparcialitat que s’al·lega, sense que sigui admissible esgrimir diverses causes de recusació sense argumentar mínimament les raons per les quals s’estimen concurrents”. El PP sustentava la recusació en la “vinculació” de Laura Díez amb el PSC i el PSOE, en un article de premsa, en la “dependència” que tenia respecte al president del govern espanyol i del ministre de la Presidència quan treballava a la Moncloa i una “possible intervenció” als indults als presos polítics.
Tanmateix, el TC rebutja d’arrel aquest raonament: “No s’apel·la a una intervenció acreditada i definida de la recusada, sinó a la suposició que deuria intervenir en la fixació del criteri del Ministeri de la Presidència, i no s’al·ludeix a una actuació en relació amb la constitucionalitat de la llei d’amnistia”. “Es tracta d’un discurs que s’assenta en circumstàncies hipotètiques, sobre actuacions desconnectades de l’objecte del recurs d’inconstitucionalitat, que no pot acreditar cap dels motius de pèrdua de la imparcialitat als quals els recurrents els nuen”, rebla. El Ple també recorda que la doctrina del Constitucional fixa que una “eventual afinitat ideològica no és en cap cas factor que minvi la imparcialitat per jutjar els assumptes que ha de decidir i no constitueix per si sola causa de recusació”.
El PP tindrà “moltes dificultats” per entendre que la decisió del TC la prenguin “persones independents”
Fa setmanes, el líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, va avisar que si no prosperaven les recusacions, els populars tindrien “moltes dificultats per entendre” que el futur veredicte del TC sigui dictat per “persones independents” i va denunciar que l’actual Constitucional és el que té “més sospites de parcialitat”. Així mateix, la presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso va justificar les recusacions impulsades pel PP per la “pública i notòria vinculació” dels magistrats amb el PSOE. En total, s’han presentat 54 recusacions per apartar quatre magistrats: 27 contra els progressistes Cándido Conde-Pumpido, Laura Díez i Juan Carlos Campo i 27 contra el conservador José María Macías. És un rècord en la història del Tribunal de Garanties. Els magistrats progressistes van ser recusats en nou recursos d’inconstitucionalitat: el del PP i el dels governs autonòmics de Madrid, Galícia, Andalusia, el País Valencià, Castella i Lleó, Cantàbria, Extremadura i les Illes Balears. I Macías, per la Fiscalia i per l’Advocacia de l’Estat.
Laura Díez, la magistrada que estudia si les comunitats autònomes estan legitimades per recórrer l’amnistia al TC
Laura Díez, com a ponent del recurs d’inconstitucionalitat que van presentar les Corts d’Aragó (el primer registrat per una institució autonòmica), està sent l’encarregada d’estudiar, de la mà dels lletrats del Constitucional, si les comunitats autònomes estan legitimades per recórrer una llei de naturalesa penal. La Llei Orgànica del Tribunal Constitució especifica que les autonomies només poden recórrer les lleis de l’Estat que “puguin afectar el seu propi àmbit d’autonomia” i ara s’està analitzant si la llei d’amnistia respon a aquesta previsió. Fa un mes, fonts del TC consultades per ElNacional.cat van al·legar que el que s’està fent és “analitzar un seguit de requisits” per admetre o no els recursos presentats i van deixar clar que, amb aquest gest, “no se suspenia res” i “tot seguia el seu curs”. El recurs que estudia Díez serà la “capçalera de la qüestió” i, per tant, la decisió que aprovi el ple en aquest cas arrossegarà la resta de recursos: els onze governs autonòmics del PP, la Junta de Castella-la Manxa (presidida pel socialista Emiliano García-Page) i tres parlaments autonòmics.
L’any passat, Laura Díez va ser notícia quan va rebutjar l’any passat el recurs del PSOE pel recompte del vot nul del 23-J i es va apartar de la sentència del 25%. En el primer cas, alineant-se amb el criteri de la Fiscalia, va oposar-se a la petició dels socialistes de recomptar els 30.000 vots nuls de la Comunitat de Madrid de les eleccions generals del 23 de juliol. En el segon cas, el ple va acceptar la seva abstenció del recurs de Vox contra el decret del govern català que esquivava l’aplicació del 25% de castellà a les aules catalanes perquè quan formava part del Consell de Garanties Estatutàries havia redactat un dictamen sobre la llei catalana.
El TC va rebutjar fa quinze dies la recusació contra Cándido Conde-Pumpido
Fa dues setmanes, el Constitucional va tancar la porta a la recusació de Cándido Conde-Pumpido. I avui ha aplicat aquesta doctrina a les recusacions presentades pels governs autonòmics. El TC va argumentar que, malgrat que el 2021 va acceptar la seva abstenció en tots els recursos d’empara derivats de la sentència del Suprem contra els líders del procés (per haver expressat la seva opinió sobre l’independentisme en una conferència el 2017), ara les causes que van motivar apartar-lo en aquell moment “no coincideixen amb l’enjudiciament constitucional d’una llei penal que no existia a l’hora de suscitar-se l’abstenció”. Va esgrimir que les “manifestacions controvertides” del 2017 “no es referien al problema constitucional suscitat ara” i va concloure que, “ni per l’objecte i el contingut impugnatori dels processos constitucionals ni per l’origen fàctic de l’abstenció” és “possible apreciar” la connexió que denunciava el PP, cosa que “evidencia la seva manca de fonament i determina la seva inadmissió a tràmit”.