El Tribunal Constitucional ha desestimat per unanimitat ha desestimat el recurs d'empara interposat per Carles Mundó contra la sentència de la Sala Penal del Tribunal Suprem, de 14 d'octubre de 2019, que el va condemnar per un delicte de desobediència a la pena de multa de 10 mesos, amb una quota diària de 200 euros.

La sentència, de la qual ha estat ponent el magistrat Juan Antonio Xiol Ríos, assenyala que Mundó, que formava part de la Generalitat de Catalunya quan es va aprovar la convocatòria del referèndum d'autodeterminació de l'1-O, "tenia coneixement de les decisions del Tribunal Constitucional que havia declarat inconstitucionals i nul·les les resolucions del Parlament de Catalunya que instaven a la Generalitat a aprovar qualsevol pretensió unilateral a favor d'un procés constituent".

És l'únic detall de la sentència que ha avançat el Tribunal Constitucional després del ple d'avui on s'ha vist, debatut i votat el recurs de l'ex conseller de Justícia. El tribunal detalla que "en la deliberació de la sentència no ha intervingut el magistrat Antonio Narváez per haver-se abstingut". Els propers dies es notificarà la sentència.

Un cop resolt el recurs de Carles Mundó, s'obre la via d'Europa. Ara ja si, l'ex conseller pot presentar un recurs al Tribunal de Justícia de la Unió Europea perquè revisi el seu cas. El pas pel Tribunal Constitucional és un pas previ, i necessàri, abans de recorre a Europa. Els advocats van advertir que podien passar fins a dos anys. Que el TC podia encallar la via europea fins a resoldre els recursos dels presos polítics. I així ha estat. 

El recurs es va admetre a tràmit el maig del 2020, pràcticament fa un any. Mundó va fer el tràmit juntament amb la resta de presos polítics. No és el cas de Mundó, però en el moment en que es van presentar els recursos, els presos polítics van demanar esperar la resolució fora de la presó, però el TC va desestimar aquesta opció. 

Tot i que Carles Mundó va ser condemnat per desobediència, que no implica presó, a diferència de la major part de Govern condemnat per sedició, el Tribunal Suprem va veure provat, i així ho va reflectir en la seva sentència, l'organització entre tots els acusats. I parla d'un acord que implicava un repartiment funcional entre els seus protagonistes. "La Sra. Carme Forcadell Lluís era la presidenta del Parlament; Sr. Oriol Junqueras i Vies, era en aquelles dates vicepresident i conseller d'Economia i Hisenda; Sr. Raül Romeva i Rueda, conseller del Departament d'Afers i Relacions Institucionals i Exteriors i Transparència; Josep Rull i Andreu, conseller de Territori i Sostenibilitat; Sra. Dolors Bassa i Coll, consellera de Treball, Afers Socials i Famílies; Sra. Meritxell Borràs i Solé, consellera de Governació, Administracions Públiques i Habitatge, i Sr. Carles Mundó i Blanch, conseller de Justícia".