El Tribunal Constitucional torna a donar l’esquena a Oriol Junqueras. L’Alt Tribunal ha desestimat per unanimitat el recurs d’empara presentat pel president d’ERC impugnant “la seva exclusió pels òrgans de l’administració electoral com a candidat per a les eleccions generals que es van celebrar el dia 10 de novembre de 2019”. La sentència, de la qual n’ha sigut ponent Cándido Conde-Pumpido, raona que “no es va vulnerar el dret de sufragi passiu” de Junqueras perquè l’article 6.2.a de la Llei Electoral considera “inelegibles” els condemnats en sentència ferma a pena de presó. A més, declara que “no s’ha vulnerat el dret a un recurs efectiu”, donat que “la pretensió revisora va ser examinada i va rebre contestació respecte del seu fons tant per la Junta Electoral Central com pel Tribunal Suprem”.
A més, el líder d'ERC retreia que la sentència l’havia privat d’un recurs efectiu, havia vulnerat el seu dret a presentar-se a les eleccions i havia evitat que les resolucions judicials s’executessin en els seus termes (per no haver pres en consideració la suspensió de la pena d’inhabilitació). Ara, la sentència de la Sala Primera del Tribunal Constitucional confirma que tampoc es va vulnerar el dret a l’execució de les resolucions judicials perquè el fonament de l’exclusió de la candidatura va ser la condemna a pena de presó, “cosa que feia irrellevant la posposició temporal de l’execució de la pena d’inhabilitació”.
En la cronologia dels fets que repassa la nota informativa difosa pel TC aquest dilluns, es recorda que el 7 de novembre del 2019 ERC va presentar un escrit a la JEC sol·licitant que Junqueras “fos restituït al número u de la llista de candidats” després d’haver-se sabut que “l’execució de la pena d'inhabilitació havia estat suspesa” pel Tribunal Suprem en una interlocutòria. L’endemà, la JEC va denegar aquesta revisió esgrimint que “no es va recórrer en temps i forma l’acord de la Junta Electoral Provincial de Barcelona” i argumentant que “la condemna incloïa una pena privativa de llibertat que estava complint en aquell moment”. Davant d’aquest escenari, Oriol Junqueras va interposar un recurs contenciós administratiu contra aquest acord i la Secció Quarta de la Sala Contenciosa Administrativa del Suprem el va desestimar el 18 de març de 2021 aferrant-se de nou a l’article 6.2.c de la LOREG.
Oriol Junqueras sí que va poder ser elegit diputat el 28-A del 2019
Els comicis del 10-N van ser una repetició electoral fruit de la impossibilitat de Pedro Sánchez de ser investit després de les eleccions del 28 d’abril. En aquell cas, Oriol Junqueras sí que va poder-s’hi presentar, igual que Jordi Sánchez, Jordi Turull i Josep Rull, com a diputats, i Raül Romeva, com a senador. Tots sis van poder recollir l’acte de parlamentaris, però van ser suspesos posteriorment pel Congrés i pel Senat.