El ple del Tribunal Constitucional ha estimat el recurs d'empara del PSC contra la decisió de la Mesa del Parlament de fer una votació electrònica per elegir com a senador de designació autonòmica qui llavors era president del grup, Miquel Iceta. Segons el TC, les circumstàncies polítiques del maig del 2019 obligaven a fer la votació amb paperetes on s'escrivís el nom, i no pas amb el vot electrònic que podia suposar un bloqueig, ja que permetia votar contra Iceta sense proposar cap alternativa, i així va passar.
La majoria independentista del Parlament va canviar el mètode tradicional de votació d'aquests aspirants a senadors i va vetar Iceta, que havia de ser el president de la cambra alta espanyola, segons les pretensions del PSOE. Normalment aquest tipus d'eleccions es fa amb paperetes on cada grup posa el nom del candidat que considera. Els socialistes van recórrer la decisió i van al·legar que, ateses les circumstàncies específiques del cas, la utilització d'aquest sistema de votació, en permetre votar en contra del candidat proposat, podia "bloquejar" la seva designació. Per això van adduir que només la votació per paperetes amb inscripció del nom de la persona proposada hagués garantit el respecte degut al dret fonamental a la representació política.
Acceptable inicialment
El tribunal veu acceptable inicialment que la Mesa proposés aquest mètode de votació, perquè és el generalment previst al reglament de la cambra. Però a continuació la sentència assegura que la Mesa hauria d'haver reconsiderat la seva decisió un cop el PSC ho va demanar. Els socialistes al·legaven que la cambra tenia el dret d'aprovar o no per majoria simple el candidat proposat per ells, però s'havia d'evitar una majoria de bloqueig pel fet que es podia votar contra Iceta sense proposar cap alternativa.
Per això, arriba a la conclusió que, ateses les especials circumstàncies que concorrien en aquest cas, la Mesa del Parlament de Catalunya havia de decidir que la votació es realitzés pel sistema de paperetes, per la qual cosa en no haver adoptat aquesta decisió va vulnerar el dret de representació política del grup parlamentari socialista. La sentència, de la qual ha estat ponent Juan Antonio Xiol, compta amb un vot particular del magistrat Ramon Sáez.
Diàleg
El veto dels independentistes va arribar quan el PSOE havia mostrat la voluntat de nomenar-lo president de la Cambra alta, i és per això que els independentistes van decidir vetar-ho. En les seves intervencions prèvies a la votació, el portaveu de Junts Albert Batet va retreure als socialistes no haver tingut mai voluntat de diàleg amb les forces independentistes, mentre que el republicà Sergi Sabrià va acusar el PSC d'intentar que el Parlament se subordinés a una estratègia electoral i a un repartiment de cadires: "De tots aquests mesos de foscor n'hem après moltes coses. Una, que només avançarem amb diàleg sincer. Això no funcionarà amb xantatges ni Mr Marshall venint a Barcelona a canviar el nom de l'aeroport, ni amb un president del Senat català", va apuntar.