El Tribunal Constitucional estudiarà des d'aquest dimarts al ple el recurs d'empara presentat per l'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont contra la interlocutòria del Tribunal Suprem que confirmava la resolució del jutge instructor del procés, Pablo Llarena, de mantenir la situació de rebel·lia de l'expresident i dels exconsellers a l'exili. En la mateixa interlocutòria, el Suprem també ratificava l'aplicació de l'article 384 bis de la llei d'enjudiciament criminal (LECrim) pel qual es va acordar la suspensió automàtica de tots per exercir càrrec públic.

La decisió de la sala penal del Suprem, que presideix Manuel Marchena, arribava després de revisar els recursos interposats per l'expresident català i els exconsellers Clara Ponsatí, Lluís Puig, Meritxell Serret i Toni Comín contra les actuacions de Llarena dictades el juliol del 2018 en què es recordaven els dos casos.

En el cas de la declaració de rebel·lia, els magistrats entenien que concorren els requisits legals per adoptar aquesta decisió, ja que Puigdemont i els exconsellers van fugir d'Espanya des que van conèixer que la Fiscalia presentaria una querella, per la qual cosa la seva intenció sempre va ser "situar-se fora de l'abast directe de les autoritats espanyoles". Així mateix, recordava aquest acte de fa dos anys que els cinc fugits han manifestat en tot moment la seva oposició expressa a ser lliurats quan es van posar en marxa les ordres europees de detenció. 

La deliberació d'aquest assumpte arriba al TC just en la setmana en què el Tribunal d'Apel·lació de Sàsser (Itàlia) resol sobre si extradeix Puigdemont després d'haver estat detingut el 23 de setembre a l'aeroport de l'Alguer.

El recurs d'Artur Mas

El TC estudiarà també en aquest ple el recurs d'empara que va presentar el també expresident de la Generalitat de Catalunya Artur Mas contra la decisió del Tribunal Suprem (TS) per la qual mantenia, encara que rebaixada, la condemna d'inhabilitació per desobeir el Tribunal Constitucional ( TC) amb la consulta del 9 de novembre del 2014.

El TS va revisar els recursos de cassació interposats pels exmembres del Govern contra la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) del 13 de març del 2017. El tribunal va condemnar l'expresident català a dos anys d'inhabilitació i al pagament d'una multa de 36.500 euros; a un any i nou de mesos d'inhabilitació i multa de 30.000 euros l'exvicepresidenta Joana Ortega; i a un any i sis mesos i una multa de 24.000 euros l'exconsellera d'Ensenyament Irene Rigau, ambdues també per desobediència, encara que si escau com a col·laboradores necessàries. Els tres van quedar absolts de prevaricació administrativa.

Però el Suprem, en la sentència de gener del 2019 va rebaixar aquesta pena d'inhabilitació i la va fixar en un any i un mes, igualant-les amb la de l'exconseller Francesc Homs pels mateixos fets. Malgrat disminuir el temps d'inhabilitació, l'expresident no podia presentar-se a cap procés electoral fins al 2020.

En la mateixa sentència, indicava que "no existeix el dret a participar" en una votació quan aquesta ha estat declarada il·legal. "No existeix un dret a participar en un procés de votació la il·legalitat del qual ve proclamada per qui és intèrpret i garant dels drets fonamentals", deia expressament la sala penal en la resolució.

De fet, els magistrats afegien que "si l'autoritat corresponent suspèn una votació d'aquest tipus, com ha de fer, l'incompliment de tal ordre pels seus destinataris serà desobediència, encara que suposi l'anul·lació d'una possibilitat que s'obria als ciutadans d'intervenir en assumptes d'interès públic".

Altres assumptes del ple

Al costat d'aquest recurs, també entren en l'ordre del dia el segon estat d'alarma decretat pel Govern per la covid-19 i la suspensió de terminis al Congrés dels Diputats a l'inici de la pandèmia. A més, el tribunal de garanties aborda la constitucionalitat de la presó permanent revisable.

Ja a principis de mes es va conèixer que el TC previsiblement declararia inconstitucional el segon estat d'alarma decretat pel govern de Pedro Sánchez, de manera que atendria, encara que sigui parcialment, el recurs presentat pel partit polític Vox, segons avançava el diari ABC.