El Tribunal Constitucional ha dictat una interlocutòria que aixeca la suspensió dels articles que havia impugnat l'Estat sobre el departament d'Exteriors de la Generalitat, segons han confirmat fonts judicials a El Nacional. L'Alt Tribunal només manté la suspensió pel que fa al nom de la Conselleria, "Afers Exteriors", i aixeca la impugnació pel que fa a les funcions del Departament dirigit per Raül Romeva. Així, el TC confirma que el Departament actua i ha actuat amb plena empara legal i amb normalitat.
El TC va admetre a tràmit el 17 de febrer el recurs presentat pel govern espanyol contra la Conselleria d’Exteriors, la qual cosa va comportar la seva immediata suspensió cautelar.
El Consell de Ministres va decidir el passat 5 de febrer presentar un conflicte de competències contra la creació del Departament d’Exteriors. El ministre de Justícia, Rafael Catalá, va argumentar llavors que “encara que sembli que el govern està en funcions, l’Estat de dret no, i el compliment de la Constitució ha d’estar permanentment vigilat”.
Dies després que s'admetés a tràmits el recurs del govern espanyol, i en previsió de la suspensió definitiva, el Govern va aprovar canviar el nom del Departament d'Afers Exteriors, Relacions Institucionals i Transparència, pel de Conselleria d'Afers i Relacions Institucionals i Exteriors i Transparència. L'Executiu responia així a la suspensió del departament acordada pel Tribunal Constitucional arran del conflicte positiu de competències que va interposar el govern espanyol. Raül Romeva assegurava que el canvi de nom és una mesura "preventiva" que permetrà "continuar sense quedar atrapats en l'argúcia legal del TC".
"De peus a la galleda"
El conseller de Justícia, Carles Mundó, va denunciar en el moment de la presentació del recurs que el govern de l'Estat "s'ha posat de peus a la galleda". "És evident que el que no té sentit és portar al Tribunal Constitucional un Departament del qual en realitat no n'impugna les competències, perquè manté intactes les competències en Exteriors a favor de la Generalitat". Segons Mundó, el TC només qüestionava com la Generalitat ha de desenvolupar aquestes competències. "L'Estat de dret no serveix per a tot i no es poden traslladar a la Justícia qüestions que pertanyen a la política", afegia.
En canvi, pel ministre de Justícia, Rafel Català, la situació d'encallada momentània de la Conselleria d'Exteriors a l'espera de la resolució del TC és el "normal funcionament de les institucions". Apel·lava al sistema democràtic i a l'Estat de dret per portar als tribunals "de manera molt civilitzada" tot allò que al seu entendre calgui impugnar.
Catalá defensa que cal fer ús de les institucions que l'Estat de dret té preestablertes i ha remarcat, en aquest sentit, que el TC té com a funció el repartiment de les competències.
Molest pel 'Minister'
Més enllà dels arguments legals, el ministre de Justícia i, de retruc, el govern espanyol, es mostrava molest per una carta que Raül Romeva va enviar al Parlament europeu i a ambaixades de diversos països on es presentava com a "Minister". El que és la traducció del terme "Conseller" per a Romeva, per Rafael Catalá era una mostra que la Generalitat s'està agafant competències que no li pertoquen.
Rebaixant Sáenz de Santamaría
La vicepresidenta del govern espanyol va arribar a alertar que les declaracions que pogués fer el president de la Generalitat sobre la querella i la polèmica entorn de la Conselleria d'Afers Exteriors, podien girar-se-li en contra en el contenciós. Però Sáenz de Santamaría va topar amb la rectificació del ministre de Justícia, que es va afanyar a matisar que si s'utilitzava res per a la querella seran actuacions amb valor jurídic, no pas declaracions.