Morir matando. El Tribunal Constitucional ja té composició per a la seva renovació parcial, pactada entre La Moncloa i el PP. Però, abans de procedir al recanvi de peces, l'alt tribunal ha propinat l'última garrotada al govern espanyol. Reunit aquest dimecres en ple, l'alt tribunal ha declarat inconstitucional el segon estat d'alarma pel coronavirus, decretat l'octubre de l'any passat per un termini de sis mesos. Com en la sentència del primer estat d'alarma, el passat juliol, ho ha fet fracturat: sis vots a favor i sis en contra. També fa poques setmanes va declarar inconstitucional el suposat "tancament" del Congrés durant la primera onada.
Novament, una majoria ajustada del ple del Tribunal Constitucional ha acabat acceptant el recurs presentat per l'extrema dreta de Vox contra el decret. Hi ha dos elements que han pesat per a prendre la decisió. En primer lloc, la pròrroga de sis mesos amb manca de control parlamentari al president Pedro Sánchez. En segon lloc, el sistema de "cogovernança" adoptat per a aquest decret d'estat d'alarma, que va nomenar les comunitats autònomes autoritats delegades competents i els permetia decretar tocs de queda i altres mesures que suposaven restriccions de les llibertats.
Per una banda, la sentència, a càrrec del magistrat Antonio Nárvaez, sosté que "el que mereix censura constitucional no és la durada de la pròrroga, per si sola i sense més, sinó el caràcter no raonable o infundat de la decisió". La majoria de l'alt tribunal creu que es van determinar els sis mesos "fins i tot sense cap coherència amb les raons que el govern" va esgrimir per a sol·licitar la pròrroga. En la mateixa línia, la resolució argumenta que la pròrroga va ser autoritzada quan ni tan sols s'havien decidit les mesures que s'havien de prendre per a fer front a la pandèmia, que es deixaven en mans de les comunitats.
Pel que fa al nomenament de les comunitats com a autoritats delegades competents, els magistrats consideren que va en contra de la distribució competencial que estableix la mateixa llei que regula l'estat d'alarma. A més a més, afegeix, ho va fer "amb caràcter permanent sense cap reserva de la supervisió efectiva del que les autoritats delegades poguessin actuar en els àmbits territorials respectius".
Els quatre vots particulars han estat formulats pel president del TC, Juan José González Rivas, i els magistrats José Antonio Xiol, Cándido Conde-Pumpido i María Luisa Balaguer.
Renovació imminent
Es tracta previsiblement de l'última decisió del Tribunal Constitucional abans que es procedeixi a la seva renovació parcial, pactada entre el govern espanyol i el PP. Tenia un terç amb el mandat caducat, i per tant hi entraran quatre persones. En renovar-se parcialment, la majoria continuarà sent conservadora a l'alt tribunal. Els nous membres seran la presidenta de la sala penal de l'Audiència Nacional, Concepción Espejel; el lletrat de les Corts Generals i exvocal del CGPJ, Enrique Arnaldo Alcubilla; la magistrada del TSJ d'Andalusia, Inmaculada Montalbán, i el magistrat de l'Audiència Nacional, Juan Ramón Sáez.
La relació és de dos conservadors i dos progressistes, els mateixos que marxen. A Espejel i Arnaldo se'ls considera propers al PP, mentre Montalbán se la situa a l'òrbita del PSOE i Sáez a la de Podemos (i abans Izquierda Unida). Mentre Sáez va absoldre el major Trapero, Espejel va formular un vot particular perquè creia que se l'havia de condemnar. Surten del TC els conservadors Juan José González Rivas i Andrés Ollero i els progressistes Encarna Roca i Fernando Valdés.
El govern espanyol "respecta" però "no comparteix" la decisió del TC
La ministra de Justícia, Pilar Llop, ha explicat que el govern espanyol "respecta, acata, però no comparteix la resolució del Tribunal Constitucional". Llop ha defensat que l'executiu presidit per Pedro Sánchez va "actuar en funció de la necessitat i les circumstàncies que es donaven en aquell moment" i que es va fer "acatant els paràmetres constitucionals". En aquest sentit, la titular del Ministeri de Justícia ha asseverat que "és evident que es va actuar en tot moment per salvar la vida i la salut dels ciutadans".