El Congrés ha donat llum verda aquest dimarts perquè s'iniciï la derogació de la reforma del Tribunal Constitucional que donava a l'Alt Tribunal poders per a la suspensió de polítics, de manera que si tot segueix el curs establert, a partir d'ara només podria multar-los de 600 a 3.000 euros. La proposició del PNB ha prosperat amb 176 vots a favor del PSOE, Unidos Podemos, ERC i el PDeCAT. En canvi, el Partit Popular i Ciutadans hi han votat en contra, amb 164 vots. La Moncloa mostra ja "preocupació" perquè els socialistes s'hi hagin sumat, fent política amb "temes d'Estat", en una al·lusió velada a les implicacions que la reforma tenia per combatre el sobiranisme.

El ponent encarregat de defensar la proposició aprovada ha estat el representant dels nacionalistes bascos, Mikel Legarda. El PNB creu la reforma dels populars estava orientada per "judicialitzar processos que són inherentment politics", com ara els conflictes de les autonomies i l'Estat. Per aquest motiu, també volien que es retirés la suspensió cautelar quan tenen lloc recursos d'inconstitucionalitat per a Estatuts, amb la idea de fomentar la negociació prèvia. Així les coses, el PSOE pressionarà durant la tramitació perquè no prosperi aquesta mesura, amb el fantasma de l'Estatut present i l'impacte de la seva suspensió.

La diputada d'ERC Ester Capella ha insistit en la idea que la norma del TC era feta adhoc per al procés sobiranista. "Ho vam dir en aquell moment: amb això, s'ha trencat la separació de poders i han creat un òrgan totalment politizat, on el seu president és militant del PP". Capella ha fet referència a la història per recordar un altre moment de confrontació entre l'Estat i Catalunya, l'any 1906. Segons la diputada republicana, els populars han emulat la Llei de Jurisdiccions, en virtut de la qual un tribunal militar "exercia com a braç armat del govern", com pensa seria ara el TC.

Precisament, cap dels votants a favor dubta que el procés català és la mar de fons de la mesura. "Creuen que convertint el TC en un garrot fan un favor a Espanya, però s'equivoquen perquè allò que fan és deslegitimar la institució", ha reblat el portaveu de Podemos, Íñigo Errejón. Sobre això, ha denunciat que les implicacions són per a tot l'Estat, fent així "més petit" el pacte de convivència. Això aniria en detriment de la Carta Magna, perquè aquesta "vetlla per l'autonomia" de comunitats i municipis. "Deixin de tractar-les com a menors d'edat", s'ha queixat. 

Fins i tot Ciutadans accepta a hores d'ara que la norma era un envit al sobiranisme. El portaveu Juan Carlos Girauta ha assegurat que qui compleix la llei no tenia res a témer sobre les accions de l'Alt Tribunal. "No cal entrar en matisos jurídics per veure que allò que volen fer vostès és desobeir el Tribunal". Per aquest motiu ha afirmat que la forma de combatre aquells polítics que decideixen "allò que és o no és democràtic" és mitjançant els Tribunals "de dret". Aquests impedirien que ningú "retorci la llei" en funció dels seus objectius polítics, com pensen que seria la independència.

PP i Moncloa pressionen

Així les coses, la derogació encara ha de passar un procés de tramitació, on la Moncloa lluitarà perquè no canviï massa. El propi ministre de Justícia, Rafael Catalá, ha anunciat aquest dimarts que el Govern espanyol intentarà "salvar" el contingut de la llei durant el seu procés posterior, amb l'objectiu que sigui el "més adequat per a allò que Espanya necessita". Catalá nega que això tingui a veure amb el procés català, sinó que tots els tribunals poden fer complir sentències, i el Constitucional també ho hauria de poder fer, com a intèrpret de la Carta Magna.

Amb la capacitat de dissoldre les Corts quan li plagui a Mariano Rajoy, la vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría ha titllat "d'error" l'acció dels socialistes i els ha demanat un procés de "reflexió". "Les nostres institucions a Espanya mereixen un acord sempre del PP i el PSOE en determinades qüestions", ha reblat sobre el pacte al qual va apel·lar fa uns dies al ple, quan li va demanar a la diputada del PSC, Meritxell Batet, una entesa per combatre el procés. I segons fonts de la direcció del PP, Rajoy té previst convocar eleccions en els moments de "major tensió" política.

La proposta del PDeCAT

Menys sort ha tingut el PDeCAT, que també havien presentat la seva proposta, però no ha prosperat. El PSOE només s'hi ha abstingut, perquè diuen que la del PNB anava més "en sintonia" amb la seva filosofia. La qüestió és que el PDeCAT sols volia derogar la llei, mentre que els bascos substituïen la suspensió de polítiques per multes coercitives de 600 a 3.000 euros fins al total compliment de la sentència. Això ha servit al portaveu Antonio Hernando per etzibar-li al PP que "igualment" podran fer complir les seves lleis –i per extensió, combatre el procés–.

Això no ha impedit a la diputada demòcrata, Lourdes Ciuró, defensar que ells també han aportat al gest que avui s'ha produït lloc. "Som impulsors, promotors i avaladors de derogar una llei que ha convertit el TC en un tribunal polític" ha dit Ciuró sobre la seva proposició. "En quina classe d'estat estan convertint l'Estat espanyol?" ha lamentat. El propi líder del partit a Madrid, Francesc Homs, ja havia manifestat abans que estava "feliç" perquè aquest dimarts el Congrés feia un retrocés sobre "l'atrocitat postfranquista" que el PP hauria perpetrat l'any anterior.