Novetats en la carpeta de la llei d’amnistia al Tribunal Constitucional. El tribunal de garanties ha decidit frenar la tramitació dels quinze recursos presentats per les comunitats autònomes contra la norma de l’oblit penal amb l’objectiu d’analitzar si estan legitimades per recórrer una llei de naturalesa penal, segons ha avançat El País i ha confirmat ElNacional.cat. En les pròximes setmanes, els lletrats del Constitucional elaboraran un informe estudiant aquesta qüestió i Laura Díez, la ponent del recurs de les Corts d’Aragó (que va ser el primer a ser registrat), serà l’encarregada de presentar una proposta al ple, que l’haurà d’aprovar. Fonts del TC consultades per aquest mitjà indiquen que “no s’ha suspès res” i que “tot segueix el seu curs” i al·leguen que el que s’està fent és “analitzar un seguit de requisits” per admetre o no els recursos presentats, en un procés pel qual no hi ha un calendari establert i que té uns terminis “difícils de calcular”. Els tempos dependran de la ponent, que serà qui decideixi quan vol elevar la qüestió al ple. Això sí, les veus consultades per ElNacional.cat deixen clar que el recurs que estudia Laura Díez serà la “capçalera de la qüestió” i que, per tant, la decisió que aprovi el ple en aquest cas arrossegarà la resta de recursos. En concret, n’han presentat els onze governs autonòmics del PP, la Junta de Castella-la Manxa (presidida pel socialista Emiliano García-Page) i tres parlaments autonòmics.
🔎 El PP replica amb l’amnistia l’ofensiva al TC contra l’Estatut i triplica el nombre de recursos
Per què dubta el Tribunal Constitucional sobre l’admissió a tràmit d’aquests quinze recursos? La resposta curta és que no té clar que els governs i els parlaments autonòmics tinguin capacitat de recórrer la llei d’amnistia. La resposta llarga és que la llei no és taxativa i pot donar peu a diferents lectures. Per un costat, l’article 162 de la Constitució deixa clar que “els òrgans col·legiats executius de les comunitats autònomes i, si escau, les assemblees de les mateixes” estan “legitimats” per interposar un recurs d’inconstitucionalitat. Ara bé, la Llei Orgànica del Tribunal Constitució va un pas més enllà i ho matisa: a l’article 32, especifica que les autonomies poden recórrer les lleis de l’Estat que “puguin afectar el seu propi àmbit d’autonomia”. I aquest és el quid de la qüestió. El TC ha de respondre si la llei d’amnistia afecta l’àmbit d’autonomia de les comunitats autònomes. Si considera que sí, admetrà a tràmit els recursos i passarà a estudiar a fons els seus arguments. Si la conclusió és que no, la decisió seria inadmetre tots els recursos, de tal manera que només quedaria viu el del PP (a banda de les qüestions d’inconstitucionalitat promogudes pels tribunals).
Quan van presentar els seus recursos d’inconstitucionalitat, totes les comunitats autònomes van coincidir a l’hora de considerar que l’amnistia vulnera el principi d’igualtat. “Posa en perill la igualtat de tracte que mereixen” els valencians i “les oportunitats que han de continuar tenint”, va esgrimir Carlos Mazón (president de la Generalitat Valenciana). “Permet que es puguin cometre delictes en funció d’on es visqui i a qui es voti”, va afegir Fernando López Miras (president de Múrcia). “S’allibera de responsabilitat jurídica uns delinqüents només a causa de la seva ideologia política, cosa que és una manifesta desigualtat”, va reblar María José González Revuelta (presidenta del Parlament de Cantàbria). A més, Emiliano García-Page va assegurar que el Consell Consultiu de Castella-la Manxa va emetre un informe “molt contundent pel que fa a la legitimitat de la comunitat” per recórrer la llei.
📝 Cascada de recursos al TC dels governs autonòmics del PP (i de Page) contra la llei d’amnistia
📝 Segona ofensiva de les autonomies del PP contra la llei d’amnistia al TC
L’amnistia al TC: recursos d’inconstitucionalitat del PP i de les comunitats autònomes i qüestions d’inconstitucionalitat del Suprem i del TSJC
Cal tenir present que el recorregut de l’amnistia al TC avança en tres fronts. D’una banda, les qüestions d’inconstitucionalitat presentades pels tribunals. La primera que s’ha admès a tràmit és la que va elevar la Sala Penal del Tribunal Suprem, que es va acceptar el dimarts passat. A més, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya n’ha presentat tres més per les causes de Quim Torra, de Pau Juvillà i de Bernat Solé. D’altra banda, la setmana que ve el TC admetrà a tràmit el recurs d’inconstitucionalitat presentat pel PP com a partit (tot i que, formalment, el van registrar més de cinquanta diputats i més de cinquanta senadors). La ponència ha recaigut en José María Macías, un magistrat que s’ha manifestat obertament contra l’amnistia i a qui Puigdemont ha recusat en els recursos d’empara que té sobre la taula (que no tenen a veure amb l’amnistia) per haver-lo qualificat de “nazi”. Finalment, la tercera carpeta que té el TC sobre la norma de l’oblit penal són, precisament, la bateria de recursos que han presentat les comunitats autònomes. És aquest punt en concret el que ara ha decidit estudiar.