Després de 12 anys abandonat en els calaixos del Tribunal Constitucional (TC), el recurs que va presentar el Partit Popular contra la llei de l'avortament de l'any 2010 ha agafat impuls les darreres setmanes. El TC ha reactivat el cas en un context que ha fet patir als partidaris del dret a avortar i al mateix govern espanyol, ja que el recurs tornat a estar a l'ordre del dia, justament quan hi ha un gir conservador en el tribunal i quan es prepara una nova legislació sobre la interrupció voluntària de l'embaràs, la qual es podria veure afectada per una sentència desfavorable. Aquests temors, però, podrien quedar en paper mullat. Segons publica El Confidencial, la constitucionalitat de la llei del 2010 genera un gran consens entre els magistrats, és a dir, la sentència s'encamina a declarar la llei constitucional. L'esborrany del ponent estarà llest a finals d'aquest mes de maig i la intenció és dur a terme les deliberacions al juny, un com hagi acabat els comicis d'Andalusia.
La ponència recau en un dels nous magistrats designats pel PP, Enrique Anarldo, qui va heretar els casos pendents que va deixar el seu predecessor. Arnaldo està designat a proposta del partit que va presentar el recurs d'inconstitucionalitat. Malgrat això, el magistrat està elaborant un esborrany que va en contra dels postulats del recurs dels populars. El PP apunta a un aspecte en concret de la llei que considerava inconstitucional: poder avortar les primeres setmanes de gestació sense necessitat de presentar cap justificació "objectiva". Els populars consideraven que això xoca contra l'article 15 de la Constitució, el qual afirma que "tothom té dret a la vida". Arnaldo s'estaria enllestint un esborrany de ponència que rebutjaria aquest postulat, però la deliberació final no arribaria fins després de les eleccions andaluses.
12 anys i molts canvis
Fa més d'una dècada que el recurs volta per el TC i en aquest temps hi ha hagut canvis socials, de governs i, fins i tot, dins del partit. Durant els passats 12 anys la llei de l'avortament que els populars sospitaven que era anticonstitucional ha estat en funcionament i moltes persones s'hi han pogut acollir. El dret de l'avortament s'ha anat consolidant al llarg dels anys. Amb una excepció: la reforma del PP. L'any 2015, tira endavant una proposta de llei que obligava les menors a tenir el consentiment patern per avortar. Malgrat que és un canvi en la normativa de l'avortament molt significatiu, queda molt lluny de les promeses del PP de derogar la llei quan arribessin al govern espanyol.
El PP va estar al capdavant del govern espanyol molts anys i la derogació de la llei no es va materialitzar, havia deixat de ser un camp de batalla prioritari pels populars. Actualment, amb el govern entre socialistes i Unidas Podemos ha treballat a consolidar aquest dret. Per una banda, s'ha reformat el Codi Penal per castigar l'assetjament a dones que volen avortar per part dels antiavortistes. Per altra banda, el govern espanyol prepara l'aprovació d'una nova llei de l'avortament, que entre altres aspectes, permetrà que les noies de 16 i 17 anys puguin avortar sense el permís dels seus pares o tutors, una porta que va tancar el govern de Mariano Rajoy.