Novetats en el camí de la llei d’amnistia al Tribunal Constitucional. Segons ha pogut saber ElNacional.cat, el TC té previst admetre a tràmit els quinze recursos d’inconstitucionalitat que han presentat les comunitats autònomes contra la norma de l’oblit penal. L’han recorregut les onze comunitats autònomes presidides pel PP, Castella-la Manxa (del socialista Emiliano García-Page) i tres parlaments on el PP i Vox tenen majoria absoluta. A mitjan setembre, davant l’excepcionalitat de la qüestió, i a petició del president, Cándido Conde-Pumpido, el Tribunal de Garanties va decidir constituir una comissió de lletrats per estudiar si les comunitats podien recórrer una llei penal aprovada a les Corts Generals. Ara, després d’estudiar-ho, els lletrats han conclòs que sí que tenen legitimitat i la proposta que s’elevarà al ple de la pròxima setmana serà la d’admetre els recursos. “Tradicionalment, el TC ha tingut tendència a ser molt flexible en l’admissió dels recursos de les comunitats autònomes”, argumenten fonts del Constitucional consultades per aquest mitjà. “El criteri sempre ha estat de molta flexibilitat i se segueix aquest criteri”, afegeixen. Un cop s’admetin a tràmit, el TC haurà d’estudiar a fons la qüestió per concloure si l’amnistia encaixa o no en la Constitució. És a dir, la setmana que ve es limitarà a acceptar els recursos per poder-los analitzar. De moment, el Constitucional ha admès la qüestió d’inconstitucionalitat promoguda pel Tribunal Suprem i el recurs impulsat pel Partit Popular.
📝 Cascada de recursos al TC dels governs autonòmics del PP (i de Page) contra la llei d’amnistia
📝 Segona ofensiva de les autonomies del PP contra la llei d’amnistia al TC
Concretament, el ple que comença dimarts que ve, 3 de desembre, estudiarà l’admissió a tràmit del recurs que van presentar les Corts d’Aragó contra l’amnistia. Va ser el primer que es va registrar, així que exerceix de capçalera i la decisió que es prengui en aquest cas arrossegarà la resta de recursos. La ponent és la progressista Laura Díez. Les fonts del TC consultades per ElNacional.cat relaten que si el Constitucional considera que una comunitat autònoma pot per presentar el recurs, s’admetran posteriorment tots els recursos amb “independència dels arguments” de cada cas. “Quan dius que hi ha una legitimitat de les comunitats perquè hi ha uns interessos en el cas, no pots dir que una altra comunitat no té legitimitat”, sostenen les mateixes veus, que també apunten que és possible que hi hagi un “pronunciament exprés” a la sentència sobre l’admissibilitat del recurs d’inconstitucionalitat.
Per què dubtava el Tribunal Constitucional sobre l’admissió a tràmit dels recursos? Bàsicament, perquè no tenia clar que els governs i els parlaments autonòmics tinguin capacitat de recórrer la llei d’amnistia. La legislació no és taxativa i pot donar peu a diferents interpretacions. Per un banda, l’article 162 de la Constitució deixa clar que els “òrgans col·legiats executius de les comunitats autònomes i, si escau, les assemblees de les mateixes” estan “legitimats” per interposar un recurs d’inconstitucionalitat. Ara bé, la Llei Orgànica del Tribunal Constitucional, a l’article 32, delimita que les autonomies poden recórrer les lleis de l’Estat que “puguin afectar el seu propi àmbit d’autonomia”. I això és el que estava sobre la taula: decidir si la llei d’amnistia afecta l’àmbit d’autonomia de les comunitats i, per tant, les autonomies tenen capacitat per recórrer-la. Finalment, el TC es decanta per respondre que sí.
Quins altres recursos de les comunitats autònomes té el TC sobre la taula?
En total, són quinze. En primer lloc, hi ha les onze comunitats governades pel PP en solitari: el govern de la Comunitat de Madrid, la Junta d’Andalusia, el govern de l’Aragó, el govern de la Regió de Múrcia, la Xunta de Galícia, la Generalitat Valenciana, la Junta de Castella i Lleó, el govern de La Rioja, la Junta d’Extremadura, el govern de Cantàbria i el govern de les Illes Balears. En segon lloc, el govern de Castella-la Manxa, presidit per Emiliano García-Page, un dels barons més crítics amb Pedro Sánchez. Finalment, tres parlaments autonòmics on el PP i Vox tenen majoria absoluta: les Corts d’Aragó, el Parlament de Cantàbria i l’Assemblea Regional de Múrcia.
Feijóo va demanar al TC que no “censurés” el “dret legítim” de les autonomies a recórrer l’amnistia
Ara fa dos mesos i mig, el PP va posar la bena abans de la ferida. El líder dels populars, Alberto Núñez Feijóo, va esgrimir que inadmetre els recursos d’inconstitucionalitat de les comunitats autònomes seria una “arbitrarietat extraordinària, només comparable amb la mateixa arbitrarietat de l’amnistia”. “Espero que no hi hagi censura a les comunitats perquè puguin exercir els seus drets legítims de representar l’Estat i els interessos dels ciutadans de la seva comunitat”, va argumentar. Feijóo va justificar que els presidents autonòmics “han de salvaguardar els interessos de l’Estat en el seu àmbit territorial” com a “representants ordinaris de l’Estat” (que és l’expressió que figura a tots els estatuts d’autonomia) i va apuntar que l’amnistia “atempta contra el dret a la igualtat dels ciutadans que viuen al conjunt de la comunitat i de l’Estat”. “Clar que afecta les comunitats autònomes”, va reblar.
El TC també estudiarà la qüestió d’inconstitucionalitat del TSJC i la recusació de Macías impulsada per la Fiscalia
Al ple de la setmana que ve, el TC estudiarà dues qüestions més vinculades amb l’amnistia. D’una banda, amb tota probabilitat admetrà la qüestió d’inconstitucionalitat que va presentar el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en el marc de les causes contra el president Quim Torra, l’exdiputat de la CUP Pau Juvillà i de l’exconseller i exalcalde d’ERC Bernat Solé. Totes tres van quedar paralitzades. El TSJC reprovava la “insolvència” del “gruix argumental usat pel legislador en atribuir-se la legitimació d’amnistiar dins l’ordre constitucional del 1978” i esgrimia que la llei “menyscaba la seguretat jurídica i el principi d’igualtat davant la llei” i “trenca la separació de poders i el principi de reserva jurisdiccional”. Així mateix, considerava que la norma de l’oblit penal “no és raonable” (donat que només “pot explicar-se en termes de mera aritmètica parlamentària projectada sobre un debat d’investidura”), “no és proporcional” (perquè a molts dels líders polítics se’ls podria indultar) i “no és adequada” a la seva finalitat (davant la “persistència d’actors polítics a la segregació unilateral, prohibida en el text constitucional”).
D’altra banda, el TC també estudiarà la recusació que va promoure la Fiscalia General de l’Estat contra José María Macías. El Ministeri Públic va argumentar que Macías, com a vocal del Consell General del Poder Judicial, va intervenir en la “deliberació, defensa i aprovació” de dos pronunciaments institucionals “oficials i públics” sobre la norma que contenien una “crítica demolidora àmpliament basada en consideracions d’inconstitucionalitat”. La Fiscalia va sostenir que no eren “meres manifestacions aïllades”, sinó que constituïen una “reiterada exteriorització d’un corrent de pensament radicalment contrari” a l’amnistia i comportaven una “extensa, raonada, reiterada, detallada i categòrica valoració de la llei”.