El president del Tribunal Constitucional, Cándido Conde-Pumpido, podrà participar en totes les deliberacions sobre la llei d’amnistia. Així ho ha decidit el TC, que ha descartat la recusació promoguda pel PP i per vuit governs autonòmics per set vots a favor i un en contra. Hi ha dos magistrats que han anunciat vots particulars: Concepción Espejel, discrepant amb la composició del ple i amb l’objecte de l’incident, però partidària de rebutjar la recusació, i Enrique Arnaldo, concurrent i contrari a la composició del ple. Al debat no han participat ni Juan Carlos Campo, que ja està apartat de la qüestió, ni cap dels tres magistrats recusats (Conde-Pumpido i Laura Díez, recusats pel PP, i José María Macías, recusat per la Fiscalia i per l’Advocacia General de l’Estat). La decisió de no apartar Conde-Pumpido fa albirar que el TC tampoc acceptarà la recusació de Díez, que s’estudiarà més endavant. Encara està per veure si amb la de Macías es mantindrà l’estructura dels dos blocs. Un cop fet el primer pas, pròximament el TC haurà de decidir si admet a tràmit el recurs d’inconstitucionalitat presentat pel PP.
🔎 Comença la batalla de recusacions al Tribunal Constitucional per la llei d’amnistia
Malgrat que el 2021 el Constitucional va acceptar l’abstenció de Conde-Pumpido en tots els recursos d’empara derivats de la sentència del Tribunal Suprem contra els líders del procés (per haver expressat la seva opinió sobre l’independentisme en una conferència el 2017), el TC esgrimeix ara que les causes que van motivar apartar-lo en aquell moment “no coincideixen amb l’enjudiciament constitucional d’una llei penal que no existia a l’hora de suscitar-se l’abstenció” i assenyala que les “manifestacions controvertides” del 2017 “no es referien al problema constitucional suscitat ara”. La interlocutòria subratlla que “ni per l’objecte i el contingut impugnatori dels processos constitucionals ni per l’origen fàctic de l’abstenció és possible apreciar” la connexió que denunciava el PP, cosa que “evidencia la seva manca de fonament i determina la seva inadmissió a tràmit”.
54 recusacions per als debats al TC sobre la llei d’amnistia, un rècord fins ara
En total, s’han presentat 54 recusacions per apartar quatre magistrats: 27 contra Cándido Conde-Pumpido, Laura Díez i Juan Carlos Campo (en aquest cas, el TC ja ha acceptat l’abstenció sol·licitada pel mateix Campo) i 27 contra el conservador José María Macías. És un rècord en la història del Tribunal de Garanties. Els magistrats progressistes van ser recusats en nou recursos d’inconstitucionalitat: el del PP i el dels governs autonòmics de Madrid, Galícia, Andalusia, el País Valencià, Castella i Lleó, Cantàbria, Extremadura i les Illes Balears. I Macías, per la Fiscalia i l’Advocacia de l’Estat. Des del TC, recorden que cada recusació “paralitza el procediment corresponent” i implica que la tramitació dels recursos sigui “més lenta”.
Fa un mes, Alberto Núñez Feijóo va avisar en una entrevista en Onda Cero que si no prosperessin les recusacions, els populars tindrien “moltes dificultats per entendre” que la decisió del TC ha estat dictada per “persones independents” i va denunciar que l’actual TC és el que té “més sospites de parcialitat”. Així mateix, Isabel Díaz Ayuso va justificar les recusacions per la “pública i notòria vinculació amb el PSOE” dels tres magistrats: Cándido Conde-Pumpido va ser fiscal general de l’Estat entre el 2004 i el 2011, amb José Luis Rodríguez Zapatero a la Moncloa, Laura Díez va ser directora general d’Assumptes Constitucionals i Coordinació Jurídica (un òrgan directiu del Ministeri de la Presidència) entre el febrer del 2020 i el maig del 2022 i Juan Carlos Campo va ser ministre de Justícia de Pedro Sánchez entre el gener del 2020 i el juliol del 2021. La voluntat dels populars és evitar la majoria progressista del TC (que està format per set magistrats progressistes i cinc conservadors) amb l’objectiu d’aconseguir una sentència contrària a l’amnistia.
La Fiscalia i l’Advocacia de l’Estat volen apartar José María Macías
Més enllà dels tres magistrats progressistes, hi ha una quarta recusació sobre la taula: la de José María Macías, a qui volen apartar la Fiscalia i l’Advocacia de l’Estat. La Fiscalia sosté que, com a vocal del CGPJ, Macías “va participar directament” en l’elaboració dos pronunciaments del CGPJ (una declaració institucional el novembre, abans de conèixer-se el redactat de la norma, i l’informe sol·licitat pel Senat) que van suposar una “reiterada exteriorització d’un corrent de pensament radicalment contrari” a la llei i van comportar una “extensa, raonada, reiterada, detallada i categòrica” valoració de la llei. Això porta a concloure que hi ha una “sospita legítima d’inclinació envers un criteri preestablert”. En la mateixa línia, l’Advocacia de l’Estat considera que queda acreditat que Macías va tenir un “extens coneixement” del litigi quan era un càrrec públic i “va formar opinió” juntament amb la resta de vocals del CGPJ en “detriment de la deguda imparcialitat”.