Atrinxerat. El Ple del Tribunal Constitucional (TC) no ha acceptat la reclamació de la Fiscalia ni del Senat per apartar dos magistrats, escollits pel PP el 2013 i amb el mandat caducat, del ple extraordinari, celebrat aquest dimecres. El president del TC Pedro Gonzalez-Trevijano i Antonio Narváez no s’han apartat de la deliberació i així s'ha mantingut la majoria de magistrats escollits pel PP (6) enfront dels del PSOE (5). A tres quarts d'onze del vespre s'ha anunciat que el ple del tribunal, que s’ha reunit de forma extraordinària, tampoc ha acceptat la petició del Senat que ha impugnat la mesura cautelaríssima adoptada pel ple del TC dilluns a la nit, en la qual admet el recurs d’empara del PP i paralitza dues esmenes de la reforma del Codi Penal del govern espanyol que afecten directament a la renovació del Tribunal Constitucional.
Fonts del tribunal només han informat de la resolució sense els arguments jurídics per desestimar la impugnació plantejada pel Senat al recurs d'empara del PP. I que els cinc magistrats progressistes han anunciat que faran un vot particular. Són: Juan Antonio Xiol, Candido Conde-Pumpido, Ramón Sáez Valcárcel , Luisa Balaguer i Immaculada Montalbán. Inicialment, el ple del Senat ha d’aprovar aquest dijous la reforma del Codi Penal, de la qual ja va treure les dues esmenes (la 61 i 62) suspeses pel tribunal de garanties.
Falta d'imparcialitat
La Fiscalia ha anunciat aquest dimecres a la tarda que també s’ha personat en la causa sobre la suspensió de la tramitació legislativa de la reforma legal del govern espanyol, que inclou la renovació de l’òrgan de garanties. En el seu escrit, molt crític, afirma que González-Trevijano i Narváez s’haurien d’apartar de la causa perquè els afecta personalment i professionalment, perquè serien substituïts de forma immediata amb la reforma impulsada pel govern de Pedro Sánchez per desbloquejar aquest tribunal. I fins i tot afirma que posen en qüestió la seva imparcialitat, exigida -li recorda- tant pel Tribunal Suprem com pel mateix Tribunal Constitucional. A més, qualifica de “perill” la decisió adoptada pel tribunal perquè no existeixen precedents i com que no ha comunicat la resolució completa desconeix els arguments jurídics en què se sustenta haver admès el recurs d’empara del PP, i haver frenat una reforma legal que encara no s’ha aprovat.
Resposta del govern espanyol
El govern espanyol de Pedro Sánchez es va empipar amb el bloqueig del TC, però des de la Moncloa ja s'ha acordat un pla per tirar endavant la renovació del Constitucional. La reforma judicial es tramitarà amb una proposició de llei del PSOE i Unides Podem, en lloc del projecte de llei, que sempre ha de ser firmat pel govern espanyol.
La norma mantindrà les dues esmenes que va frenar el Constitucional. En l’esmena 61 es modifica la llei del Poder Judicial per reduir les majories de tres cinquens a majories simples en l'elecció dels candidats al TC. En l’esmena 62 es modifica la llei del Tribunal Constitucional i s’assegura que els magistrats del TC tenen un mandat de 9 anys i transcorreguts 9 anys i tres mesos es canviaran els magistrats malgrat que un dels dos òrgans que els han de proposar, el govern i el CGPJ, no ho faci, com passa ara. També s’elimina la condició que el TC ha de verificar els candidats proposats.
El PP va presentar el recurs tot assegurant que es vulnerava els seus drets com a parlamentaris perquè les dues esmenes que reformen la Llei del Poder Judicial i la llei del Constitucional res tenen a veure amb la reforma del Codi Penal, en la qual es deroga el delicte de sedició i es redueix el càstig el delicte de malversació sense lucre personal, que ha de beneficiar els excàrrecs del Govern encausats per l'organització de l'1-O.