La recusació de José María Macías de la deliberació del recurs d’inconstitucionalitat del Partit Popular contra la llei d’amnistia haurà d’esperar. L’havia promogut l’Advocacia de l’Estat (la Fiscalia va sol·licitar-la per la qüestió d’inconstitucionalitat del Suprem) argumentant que, quan era vocal del Consell General del Poder Judicial, va participar en l’elaboració i aprovació d’un informe que considerava que l’amnistia és inconstitucional, “soscava” el dret a la igualtat i “vulnera” la separació de poders. A parer de l’Advocacia de l’Estat, això acredita que Macías va tenir un “extens coneixement del litigi quan era un càrrec públic” i “va formar-se opinió” de la qüestió, cosa que va “en detriment de la deguda imparcialitat”. Ara, el Constitucional ho ha rebutjat adduint que la recusació és prematura, ja que es va presentar abans que s’admetés a tràmit el recurs del PP: l’advocat de l’Estat la va registrar el 20 de setembre i el recurs del PP (que es va fer efectiu el 4 de setembre) s’ha admès avui.
🔎 Comença la batalla de recusacions al Tribunal Constitucional per la llei d’amnistia
📝 El Tribunal Constitucional admet a tràmit el recurs del PP contra la llei d’amnistia
Quan va registrar l’escrit, l’Advocacia de l’Estat va defensar que presentava la recusació dins del termini i va escudar-se en l’article 223.1 de la Llei Orgànica del Poder Judicial, que estableix que la recusació “s’ha de proposar tan aviat com es tingui coneixement de la causa en la qual es fonamenta, ja que, si no és així, no s’admetrà a tràmit”. Ara, malgrat aquest primer revés, tot fa pensar, un cop el TC ha acceptat estudiar el recurs dels populars, l’Advocacia repetirà el gest per intentar apartar José María Macías, un magistrat conservador que va arribar al TC el juliol del 2024 procedent del Consell General del Poder Judicial, on era vocal des del gener del 2015.
I com argumentava el fons de la recusació? L’Advocacia de l’Estat posava de manifest que hi ha “circumstàncies objectives, constatables i d’entitat que afecten la imparcialitat objectiva” de Macías i que fan “imprescindible aclarir l’ombra de parcialitat que projecta”. En concret, al·ludia a l’informe que va elaborar el CGPJ a instàncies de la majoria absoluta del PP al Senat: va analitzar el redactat que coincidia amb el que finalment va entrar en vigor i Macías, que hi va votar a favor, “va tenir ocasió de conèixer l’objecte del litigi (la llei d’amnistia) i formar criteri en detriment de la deguda imparcialitat”. L’informe el va aprovar un CGPJ dividit i que feia cinc anys que tenia el mandat caducat.
📝 El Poder Judicial aprova dividit l’informe que considera que l’amnistia és inconstitucional
“L’amnistia comporta una manifesta vulneració del dret a la igualtat”
Així mateix, l’Advocacia de l’Estat recordava alguns dels passatges de l’informe del CGPJ, que estripava durament contra l’amnistia. Entre altres qüestions, afirmava que és “indubtable” que l’amnistia comporta una “manifesta vulneració del dret a la igualtat” i sostenia que el fet que l’amnistia “vulnera el principi de separació de poders” és de “tal evidència que està en la seva mateixa naturalesa”. Així mateix, justificava que l’amnistia “concedeix un privilegi” a persones determinades que “no es justifica” degudament, “ignorant l’exclusivitat de la potestat jurisdiccional”, i considerava que hi havia “arbitrarietat” en l’elaboració de la norma. I argumentava que “la justificació de l’amnistia no és altra que la d’atenir els interessos partidistes” del PSOE i Junts: “Ni l’origen és el denominat conflicte català, ni la seva finalitat és la normalització institucional, política i social a Catalunya, sinó el compliment dels pactes”, reblava.
La Fiscalia va demanar apartar Macías de la qüestió d’inconstitucionalitat del Suprem
Per la seva banda, la Fiscalia General de l’Estat, que no participa en els recursos d’inconstitucionalitat (i només intervé en les qüestions d’inconstitucionalitat), va recusar José María Macías en la qüestió d’inconstitucionalitat impulsada per la Sala Penal del Tribunal Suprem. En una línia semblant a la de l’Advocacia de l’Estat, va esgrimir que, com a vocal del CGPJ, Macías “va participar directament, contribuint-hi i donant-los suport amb el seu vot favorable” en dos pronunciaments en els quals el CGPJ “es va pronunciar de manera oficial i pública” sobre la norma de l’oblit penal amb una “crítica demolidora àmpliament basada en consideracions d’inconstitucionalitat”. A banda de l’informe sol·licitat pel Senat, la Fiscalia també al·ludia a la declaració institucional que va aprovar el CGPJ el novembre de l’any passat en contra de l’amnistia, abans de conèixer-se el seu redactat.
El principal argument del Ministeri Fiscal és que tots dos pronunciaments no eren “meres manifestacions aïllades”, sinó una “reiterada exteriorització d’un corrent de pensament radicalment contrària” a l’amnistia que comportava una “extensa, raonada, detallada i categòrica valoració de la llei”. Tot això, va portar la Fiscalia a considerar que hi ha una “sospita legítima d’inclinació envers un criteri preestablert” o, com a mínim, “circumstàncies generadores d’una justificada percepció externa, que afecta la imatge d’imparcialitat, d’aquesta predisposició”. “Els referits fets determinen objectivament l’existència de causa de recusació”, concloïa.
Puigdemont, Comín i Ponsatí han recusat Macías en els recursos sobre l’1-O
Per la seva banda, Carles Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí han recusat José María Macías en els recursos d’empara que tenen pendents al Constitucional per la causa de l’1 d’octubre. Sostenen que Macías ha perdut la imparcialitat perquè els “ha comparat amb els nazis”, s’ha definit com a “amic del jutge Llarena” i manté una “guerra oberta” contra l’amnistia. Fa mesos, la va definir com quelcom “insòlit en la democràcia espanyola” i, fins i tot, va obrir la porta a la possibilitat de reformar la llei perquè la tramitació de l’amnistia tingui conseqüències penals per als seus responsables.