Massa aviat. El Tribunal Constitucional ha desestimat la recusació que va presentar Jordi Turull contra el conservador José María Macías per apartar-lo del seu recurs d’empara per la negativa del Tribunal Suprem a aplicar-li la llei d’amnistia. El TC esgrimeix que l’escrit es va presentar abans que s’hagi admès a tràmit el recurs d’empara i, per tant, el rebutja per “extemporani” perquè considera que s’ha formalitzat prematurament. Ara bé, aquesta decisió no tanca la porta que més endavant Macías quedi fora de la deliberació del recurs d’empara de Turull (que és la via que ha de servir al secretari general de Junts per aconseguir l’amnistia plena que aixequi la seva inhabilitació). Un cop el TC hagi admès el seu recurs (igual que va fer fa un mes i mig amb els recursos d’Oriol Junqueras, Raül Romeva i Dolors Bassa) l’advocat de Turull, Jordi Pina, tornarà a demanar que Macías s’aparti. I tot fa preveure que tant la Fiscalia com l’Advocacia de l’Estat seguiran el mateix camí, com han fet amb els casos de Junqueras, Romeva i Bassa. Quan arribi el moment, la previsió és que el TC ho accepti en totes les peticions.
D’on sí que Macías està definitivament apartat és de les deliberacions dels recursos i qüestions d’inconstitucionalitat que té el TC sobre la taula. En un primer moment, va decidir-ho en la qüestió d’inconstitucionalitat promoguda pel Tribunal Suprem i, dues setmanes més tard, ho va ampliar a la resta de recursos: el del PP, els setze de les comunitats autònomes (dotze governs del PP, Castella-la Manxa i tres parlaments autonòmics) i les qüestions d’inconstitucionalitat del TSJC. D’aquesta manera, va reforçar la majoria progressista del tribunal que decidirà sobre la constitucionalitat de l’amnistia, que estarà compost per sis magistrats progressistes i quatre conservadors. El Constitucional va apartar-lo perquè quan era vocal del Consell General del Poder Judicial (abans de fer el salt al TC), va poder “formar criteri” sobre l’amnistia en “detriment de la deguda imparcialitat” a través de dos pronunciaments del CGPJ sobre la norma de l’oblit penal. Li van permetre fer una “detallada i profunda anàlisi jurídica constitucional”, cosa que revela “objectivament” una “presa de posició jurídica prèvia”.
L’Advocacia de l’Estat també es va precipitar recusant Macías al recurs del PP contra l’amnistia
Una situació semblant a la del recurs d’empara de Jordi Turull es va donar fa sis mesos amb el recurs del PP contra la llei d’amnistia. Inicialment, el Constitucional va descartar per prematura la recusació de José María Macías promoguda per l’Advocacia de l’Estat: es va presentar el 20 de setembre, però el recurs del PP (que es va registrar el 4 de setembre) es va admetre el 5 de novembre. En aquella ocasió, l’Advocacia de l’Estat va escudar-se en l’article 223.1 de la Llei Orgànica del Poder Judicial, que estableix que la recusació “s’ha de proposar tan aviat com es tingui coneixement de la causa en la qual es fonamenta, ja que, si no és així, no s’admetrà a tràmit”. Ara bé, dos mesos més tard de la primera decisió, el TC sí que va decidir apartar Macías, a instàncies de la Fiscalia, del debat de la qüestió d’inconstitucionalitat promoguda per la Sala Penal del Tribunal Suprem. En aquest cas, el Ministeri Fiscal va sol·licitar-ho una setmana després que el TC admetés el recurs. Posteriorment, el TC va estendre la recusació a tots els recursos i qüestions d’inconstitucionalitat sobre l’amnistia.
👤 José María Macías, l’amic de Llarena que va equiparar procés i feixisme i que el TC ha apartat de l’amnistia
Jordi Turull va denunciar una “oberta hostilitat” de Macías contra l’amnistia
L’escrit de l’advocat de Turull, Jordi Pina, sol·licitant la recusació posava sobre la taula les “incomptables manifestacions públiques” que Macías va fer abans de ser nombrat magistrat del TC “expressant oberta hostilitat” cap a l’amnistia “sense embuts”. “Una hostilitat que no només es justifica per raons estrictament jurídiques, sinó per evidents raons de discrepància política respecte als grups parlamentaris que van promoure i van votar a favor d’aquesta norma”, esgrimia el recurs. “La seva reiteració, contundència i oberta naturalesa política posen de manifest els evidents prejudicis que el magistrat té sobre el cas”, afegia. Per tot això, Pina argumentava que els “temors” del secretari general de Junts sobre la “nul·la imparcialitat” del magistrat estan “més que objectivament justificats”. Així mateix, en la línia dels escrits de la Fiscalia i de l’Advocacia de l’Estat, esgrimia que, com a vocal del CGPJ, “va ser un dels signants d’un dur informe jurídic” contra l’amnistia i, per tant, “va participar directament en un assumpte clarament vinculat” amb el seu recurs d’empara.
El recurs que va presentar Jordi Pina incloïa una bateria d’entrevistes amb declaracions de José María Macías estripant contra la llei d’amnistia. “Manar per manar no és mai una justificació legítima segons la Constitució”, va sostenir en una entrevista al Cafè d’Idees, en la qual també va considerar que la norma de l’oblit penal suposava “abolir” l’estat de dret. “Ens n’haurem de penedir”, va afegir. I el reguitzell de desqualificatius inclou altres exemples: va assegurar que “posa en qüestió l’estat de dret, el principi fonamental sobre el qual s’assenteixi la Constitució” (COPE), va denunciar que la “gravetat de la qüestió no té precedents” perquè és quelcom “insòlit en l’era de la democràcia espanyola, que es posa en risc” (Onda Cero), va al·ludir a “l’amoralitat” de la llei (The Objective) i va apuntar que les conseqüències de la llei són “irreparables” (La Razón). Per cert, fa un parell d’anys, a Economist & Jurist, també va carregar contra la reforma del delicte de malversació: “S’ha volgut fer una amnistia per la porta de darrere. Han volgut camuflar-ho en la mentida que era una manera d’equiparar-nos amb Europa, però no han sabut fer-ho bé”.