El Tribunal Constitucional avala que la Junta Electoral Central deixés a Quim Torra sense escó al Parlament de Catalunya després que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya el condemnés per haver penjat una pancarta de suport als presos polítics i exiliats durant la campanya electoral de les eleccions general del 28-A del 2019. Així ho ha conclòs el TC, que ha desestimat per unanimitat el recurs d’empara que va presentar el 131è president de la Generalitat contra la resolució de la JEC del 3 de gener del 2020 que va declarar que concorria una causa d’inelegibilitat sobrevinguda prevista a la Llei Orgànica del Règim Electoral General. Concretament, s’escudava en l’article 6.2.b, que declara que són “inelegibles” els “condemnats per sentència, encara que no sigui ferma, per delictes contra les institucions de l’Estat quan hagi establert la pena d’inhabilitació”. Una setmana més tard, el Tribunal Suprem va donar la raó a la JEC i, quinze dies després, va tornar a tancar la porta a frenar cautelarment la suspensió (dues decisions que el TC va avalar fa quatre anys). Tot això va portar la Mesa del Parlament, presidida pel republicà Roger Torrent, a deixar Quim Torra sense l’acta de diputat a finals de gener amb el beneplàcit del secretari general del Parlament, Xavier Muro. Malgrat això, Torra va continuar sent president vuit mesos més, fins que a finals de setembre el Tribunal Suprem va confirmar la sentència del TSJC i el va inhabilitar definitivament.
El Constitucional, en una sentència de la qual ha sigut ponent la conservadora Concepción Espejel, ha considerat que la resolució de la JEC “no ha lesionat els drets polítics” de Quim Torra. L’expresident afirmava que la JEC no tenia competència per declarar-lo inelegible i esgrimia que la seva decisió de deixar-lo sense escó amb una sentència que no era ferma havia lesionat el seu dret a la participació política, reconegut a l’article 23 de la Constitució. Tanmateix, el TC raona que la JEC era “l’òrgan competent per adoptar” aquesta decisió i recorda que l’Administració Electoral és una “administració de garantia” del procés electoral i té per finalitat “garantir la transparència i objectivitat del procés electoral i del principi d’igualtat”. “La Junta Electoral Central s’institueix com la màxima autoritat competent per a la interpretació i aplicació de la normativa electoral”, rebla la sentència.
Així mateix, el TC subratlla que la JEC és un “òrgan independent, perfectament separat de l’executiu i aliè a qualsevol tutela dels poders públics” i assenyala que durant el procediment seguit per la JEC i la seva posterior impugnació davant del Suprem “es van respectar totes les garanties processals del recurrent, sense que hagi patit indefensió o menyscapte de les seves possibilitats de defensa”. A més, descarta “qualsevol lesió de la presumpció d’innocència” de Torra i desestima totes les al·legacions sobre la suposada vulneració del principi de legalitat penal, del dret a la doble instància penal o del principi de non bis in idem (que un mateix fet resulti sancionat més d’una vegada) al·legant que l’aplicació de l’article 6 de la LOREG “no té contingut penal, sinó que és la mera aplicació d’una causa d’inelegibilitat a conseqüència d’una condemna penal, encara no ferma, per un delicte de desobediència”.
El TC conclou que no es poden oblidar els “béns, valors o finalitats constitucionals que pretén servir” l’article 6 de la LOREG, en les quals s’inclouen un “millor funcionament de les institucions representatives” i la necessitat de “garantir l’exemplaritat social dels representants dels ciutadans que han de ser mereixedors de la confiança per participar” en les eleccions. En el seu moment, la JEC va arremetre contra la negativa de Torra a complir els seus “reiterats” requeriments exigint-li la retirada de la pancarta a favor dels presos polítics i els exiliats. La JEC va considerar que era simbologia identificable amb determinades opcions polítiques, cosa que, a parer seu, infringia el principi de neutralitat imposat a tots els poders públics, particularment exigible en període electoral.
El TC dividit va desestimar el recurs de Torra contra la condemna del TSJC
No és la primera vegada que el Tribunal Constitucional tanca la porta a un recurs d’empara de Quim Torra. Fa gairebé tres anys, el febrer del 2022, el Tribunal Constitucional va desestimar el recurs que va presentar l’expresident directament contra la sentència del TSJC, ratificada pel Suprem, que el va condemnar a un any i mig d’inhabilitació a càrrec públic com a autor d’un delicte de desobediència. “La conducta del recurrent no podia estar emparada a l’exercici de drets subjectius, perquè en la seva condició de president de la Generalitat, i màxim responsable de la gestió dels edificis públics, la seva conducta venia determinada pel disposat en l’ordenament jurídic”, sostenia la sentència, que descartava que s’haguessin vulnerat els drets de Quim Torra al jutge imparcial, a la defensa, a la presumpció d’innocència i a la igualtat. “El recurrent no va ser condemnat per les seves idees, opinions o manifestacions, sinó per l’incompliment d’uns requeriments derivats d’un ús inadequat dels edificis públics, que han d’estar al servei dels interessos generals, no d’un grup més o menys concret o nombrós de persones, amb exclusió de la resta”, concloïa la sentència.
Tanmateix, hi va haver dos magistrats que van emetre vots particulars contra la decisió majoritària del TC. Juan Antonio Xiol, que era vicepresident del TC, va argüir que tenia “dubtes fundats” que la inhabilitació de Torra complís amb el principi de proporcionalitat en relació amb el dret d’accés als càrrecs públics i Ramón Sáez va considerar que el president del TSJC, Jesús Maria Barrientos, que havia presidit el tribunal, no era un jutge imparcial per haver fet declaracions contra el procés.